Marta Knight (Martorell, 1998) publicarà el 3 de juny el seu primer disc Strange Times Forever. Un treball d’11 cançons, editat per La Castanya, a cavall entre l’indie rock, el folk, el pop alternatiu i el brit pop, que són la carta de presentació musical de la martorellenca. Arribarà després del seu debut al South by Southwest (SXSW) als Estats Units i previ a la seva participació al Primavera Sound de Barcelona.
La cantant va fer les seves primeres passes musicals a Andorra, on va passar bona part de la seva infantesa i adolescència. Als 13 anys va començar a tocar la guitarra. Sola a la seva habitació i de forma autodidacta va començar a construir les seves primeres cançons. Poc després, comptava amb repertori propi.
L’any 2017, s’uneix al roster de Pèrtiga Music i publica Peterloo Heroes, el seu primer EP. Cinc cançons que li van obrir la possibilitat de fer els seus primers concerts. Al setembre de 2018, arriba Resurrection, el seu primer tema amb banda.
El seu primer disc, Strange Times Forever, parla d’emocions que brollen en acabar el dia, quan penses en tot allò que t’ha passat, quan et sinceres amb tu mateix. Aquest és l’univers subtil sobre el que escriu Marta Knight, que acompanya amb un so propi, brillant i ple de matisos.
Quin és el resultat del teu primer disc, ‘Strange Times Forever’, per dins i per fora?
La portada és una pintura que em va fer el Xavi Solà. Soc jo asseguda en una taula amb un pastís. És la pintura d’una foto per al videoclip del tema I’m here.
On has gravat el disc?
Gairebé tot a Cansons al barri de Sants de Barcelona, algunes guitarres a casa d’en Jordi Matas a Esparreguera i les veus a Angel Sound Studio al barri de Gràcia de Barcelona.
Han entrat tots els temes que volies al disc?
Son 11 cançons. Algun s’ha quedat al tinter. Tenia com 30 cançons, però no em va costar molt saber quines no volia. Al final s’han quedat les millors, les que ens imaginàvem amb un so.
Com defineixes l’estil d’aquestes cançons?
La influència brit pop potser no es veu, però hi és en essència. Crec que el disc no és fàcil de classificar. Té el pop clàssic del Jordi Matas, amb coses més fresques d’urban o rhythm and blues del Pau Riutort.
T’han deixat llibertat a l’hora de produir el primer disc? T’has deixat aconsellar?
Hem vaig deixar aconsellar perquè confiava molt en la visió d’en Pau i en Jordi, els dos productors. Tampoc he reclamat molta llibertat, però sé que si l’hagués demanat m’haguessin fet cas. Sé que m’escoltaven.
Quin és el ‘single’ del disc?
N’hem fet tres: I’m here, Strange Time Forever i Half a room.
De quin has fet videoclip?
Strange Times Forever és un lyric vídeo per poder tenir la lletra, però dels altres dos temes sí que hem fet videoclip.
Com t’has sentit rodant els teus primers videoclips?
Va ser guai, però no sempre era igual. A vegades et feia mandra perquè havia d’anar a rodar a la platja vestida, mentre tothom s’estava banyant i feia molta calor. Però al vídeo de Half a room ens ho vam passat molt bé gravant-lo a casa d’en David Bustos. Diria que aquest últim vídeo és el que més m’agrada perquè se’l van treballar moltíssim. Primer el van gravar, després van imprimir cada fotograma, els van enganxar i escanejar perquè quedés un de sol.
Tu composes les teves cançons. De què parlen les lletres del disc?
Parlen de mi. Coses que em passen per dins. Alguns són temes d’enamorament, o de quan ho has deixat amb algú i com portes aquesta relació. A Patience parlo de tenir paciència quan et dediques al món de la música, perquè les coses són molt lentes. I a Strange Times Forever parlo d’un bloqueig creatiu que vaig tenir alhora de composar. No em sortia cap cançó i sentia molta pressió perquè no sabia què volia fer. Són coses meves, no tant experiències físiques, sinó el procés mental pel qual passo.
Tens força ple el calendari de concerts. Entre les cites més destacades, el 10 de juny estaràs al Primavera Sound. Com t’estàs preparant aquesta actuació?
Mai he pogut anar al Primavera Sound i la primera vegada serà tocant a l’escenari, que és una bogeria. Estem assajant moltíssim, però alhora m’ho vull prendre com un ‘bolo’ més perquè sinó em posaré massa nerviosa. Estic preparant un set que puguem gaudir tots, que al final és el que m’interessa.
Quan vas descobrir que tenies aquest talent?
Amb 12 anys escoltava Oasis. Les seves lletres em van tocar molt i vaig decidir dedicar-me a això de la música.
D’aquí les influències ‘brit pop’ ocultes al disc. Quines altres tens?
Escolto moltes coses de tipus diferents. També escolto reggaeton o Bad Bunny, o grups com The National, The Strokes o Tame Impala.
Què esperes del teu primer disc?
Que la gent es pari a escoltar-lo i que els hi arribin les lletres, que m’entenguin.
On el podrem trobar?
A les plataformes Spotify, Bandcamp i a Youtube.
