El futbolista martorellenc Ricard Pujol viu un moment de canvi i plenitud esportiva després d’un pas endavant que ell mateix va definir com “molt necessari”. Després d’anys competint en el futbol professional —amb experiències a clubs com la UE Cornellà, el RCD Espanyol o la SD Ponferradina— Pujol va decidir agafar un altre rumb per retrobar sensacions, estabilitat i il·lusió. Un gir que l’ha portat a allunyar-se de la pressió del futbol tradicional i a submergir-se en un entorn que, segons ell, li permet gaudir de nou del joc i reconnectar amb el que ha estat sempre la seva passió.
Ara, el defensa martorellenc és una de les peces destacades del Rōnin FC, projecte recentment creat que aposta per un model diferent dins del panorama futbolístic europeu. Paral·lelament, també forma part de Porcinos FC, una de les franquícies més mediàtiques de la Kings League, amb qui ha aconseguit aquest mes la Kings Cup Spain. Aquest títol li ha obert les portes al gran repte continental del novembre: la Kings Cup Europe Home & Away Finals, un format inèdit que reuneix els campions d’Espanya, Itàlia i Alemanya en un triangular que busca coronar el primer “rei d’Europa”.
Enmig d’aquesta aventura singular, i vivint una de les etapes més diferents i estimulants de la seva carrera, Ricard Pujol ha atès Ràdio Martorell per parlar del seu present, del seu futur i d’aquest viatge que l’ha tornat a portar a gaudir del futbol.
Ricard, com estàs i com estàs vivint aquesta etapa una mica més allunyada del futbol professional?
Bé, molt bé, molt feliç, content d’haver pres la decisió que vaig prendre aquest estiu, una miqueta ja païda des de l’any passat i acostant-me a aquesta decisió des de fa un any enrere, però al final fins que no fas el pas i no veus una miqueta els resultats, com comença a sortir tot, no acabes d’estar segur de tu mateix al 100% i ara puc dir-ho que tranquil·lament ho estic i molt content d’haver-ho fet així.
Venies de rebre ofertes de categories superiors. Què és exactament allò que et va convèncer del projecte d’Ibai i del Rōnin FC?
A mi no és que em convenci la seva idea… sinó la meva decisió de vida. Tinc la meva família… no ens acaba de convèncer moltíssim anar voltant. Jo mateix no soc només un futbolista sinó que també soc arquitecte… era el moment perfecte per poder fer el pas i començar a donar-li prioritat. Quan surto del Sabadell… anar cap al Cornellà. D’aquest any del Cornellà… començo a treballar-me l’estabilitat amb l’arquitectura. Va anar bastant bé… tant que vaig poder decidir deixar-lo del tot. Quan havia deixat el futbol és quan apareix Marcos de Olañeta i l’Ibai per proposar-me els dos projectes… Em va fer molta il·lusió tornar a jugar… estar a prop de casa… i no deixar de jugar a futbol… és el que estic gaudint ara moltíssim.
Tu mateix has explicat que volies “tornar a gaudir del futbol”. Ho has aconseguit? Què t’està aportant a nivell personal?
És el que t’he comentat, molta felicitat, molta llibertat. Des dels 16 anys he estat vinculat amb el món professional del futbol… amb molt esforç i molta feina… moltes obligacions, moltes responsabilitats i no poder tenir tants moments lliures. Màxim 10 dies de vacances als estius… estàs vivint un somni. Però també hi ha moments que a la vida has de prendre decisions… si vols aquesta progressió… t’endinses en categories europees… i has d’aprendre de si et ve de gust o no i començar a fer-te la teva nova carrera… és la meva altra passió… estic molt content perquè tot està tant amb l’escenari optimista que havíem previst.
Com descriuries el dia a dia dins del Rōnin FC? Quin és l’ambient al vestidor i com et sents fent una mica de “guia” dels joves?
Tenim jovent i diversos de la meva edat, fem un popurri bastant curiós. Dins que no oblidem que estem a l’última categoria de Catalunya hi ha bastanta professionalitat, de fet et diria que més en algun dels últims clubs que he estat no per només infraestructures sinó per implicació i organització dins del club. Hi ha moltes ganes de voler treballar bé i això també, vulguis o no, et fa sentir que t’hagis d’implicar i tenir un punt de responsabilitat. És xulo perquè hi ha una idea molt forta darrere d’un projecte que vol ser molt gros.
Et toca competir en una categoria molt diferent d’on havies estat. Com diries que està sent el repte esportiu? Et trobes rivals més motivats perquè volen “caçar” un jugador de categoria superior?
És la història de cada cap de setmana. Per nosaltres és un partit més, però pel rival és el partit de l’any, per la repercussió que poden tenir. Tot i la categoria, ens trobem amb partits exigents, amb molt de ritme i amb molta passió i, al final, acabem gaudint bastant. Quan acaben els partits, sempre acabem parlant tots junts i és molt enriquidor.
Felicitats! Campions de la Kings Cup Espanya i tu marcant un dels gols de la final! Què va significar per a tu aquell partit i aquest títol?
El que m’està passant amb la Kings no ho hagués dit mai… sempre he sigut discret… veia la Kings com un món totalment al contrari… un company s’havia lesionat… primer vaig fer-ho per compromís. Un cop he estat aquí dins… és molt divertit… ho estic gaudint moltíssim… els meus companys ho viuen molt… hi ha una organització bastant enorme. Hem passat una fase de grups… hem guanyat una final d’Espanya… ara anem a Alemanya… havia deixat el futbol fa uns mesos i ara em veig amb un avió.
Ara anireu a Colònia, Milà i Barcelona per disputar aquesta Final a Tres europea. Quines expectatives teniu? El vestidor ho veu com una aventura, com un repte esportiu… o una mica tot plegat?
Sense deixar de gaudir del moment… anem amb una implicació plena de voler guanyar… volem el títol cap a casa. És un triangular… amb un equip d’Alemanya i un altre d’Itàlia… Tenim aquesta primera final a Alemanya i si Déu vol hem de tornar a fer-la… a Barcelona… i acabar de retallar la feina.
Quin és el rol d’Ibai dins l’equip? Parla molt amb els jugadors? Us motiva abans dels partits?
Tant amb Rōnin com amb Porcinos està 100% implicat… no… és un més estar implicat al 100%. Sempre que té un forat… ens convida a veure el clàssic… o a veure’ns els partits… està a sobre… sap perfectament quan juguem i quin rival tenim… ho pateix igual que nosaltres o més i ho gaudeix igual que nosaltres o més.
Si mirem enrere… Des de l’AE Martorell fins al futbol professional: què destacaries del teu camí? Què t’ha marcat més com a jugador i com a persona?
L’etapa que he gaudit més i que he après més és dins de l’Espanyol. He sigut molt feliç… m’he sentit al món professional plenament. Vaig fer una arribada… ningú sabia com l’afrontaria… renovació… dues renovacions de contracte… el 21 del filial… la capitania… moments molt dolços.
Et veus tornant algun dia al futbol professional o semiprofessional, o aquesta etapa és una decisió a llarg termini?
Ara mateix estic molt bé… no crec que em torni a vincular amb el futbol professional… em volia donar prioritat a l’arquitectura… la meva altra passió. No faig les coses a mitges… ja tenia engegades les empreses… no podia aplicar les mateixes hores… i ho vaig declinar.
Alguna anècdota divertida dins el projecte d’Ibai? Alguna cosa que la gent no s’imagini del dia a dia del Rōnin o de Porcinos?
El més surrealista… quan anem a jugar… en el moment en què ha vingut l’Ibai… t’has de quedar tancat al vestidor una horeta… per la massa social que mou ell… com pot ser? Com xoca tant… la categoria… però el mediàtic… dues realitats paral·leles… és el més curiós.
I per acabar, què diries a tots els joves de Martorell i del Baix Llobregat que somien en arribar lluny en el futbol com ho vas fer tu?
Que s’hi creuen… que no hi deixin de creure… lluitin al màxim… només ells poden creure més en si mateixos. Que no només fos la seva passió… que en tinguessin algun altre… que tinguin el desig de ser futbolistes i ser una altra cosa. Moments per tot… prioritzar… tenir més d’una passió. Als martorellencs… si no troben una aposta de futur… que es quedin a casa… Martorell és molt bona escola… la millor pedrera que podem tenir és el Martorell.
