Simón: “Volem canviar els interessos privats pels públics, i acabar amb la vella política”

815

Movem Martorell és una nova plataforma que es presenta a les eleccions municipals d’aquest diumenge en què hi conflueixen militants d’ICV, EUiA, la CUP, membres de les associacions de pares i mares dels instituts, integrants de Martorell Viu, del col·lectiu Iaioflautes i de Moviment Social Martorell. L’encapçala José Simón, militant ecosocialista des de fa una dècada i regidor a la darrera legislatura. Nascut al barri de Buenos Aires fa 36 anys, aquest treballador públic té parella i un fill i és diplomat en ciències empresarials.

Acte de Movem Martorell. José Simón-Sr. Simón, per què sorgeix, Movem Martorell?
-Hem confluït diversos partits, plataformes i moviments socials perquè creiem que ha arribat un moment important en què cal fer un Martorell més democràtic, més viu i sense interessos personals. Creiem que s’ha acabat l’època de la vella política i que aquesta ha de quedar en mans de la ciutadania. Per això vam començar a caminar plegats fa quatre mesos.

-El riu és un dels pals de paller del seu programa. Què proposen?
-Martorell té la gran sort de tenir dos rius, i volem intentar unir el poble amb ells. Buenos Aires, Can Carreras i La Vila s’han de girar cap al riu, perquè a curt, mitjà i llarg termini la gent gaudeixi d’aquests espais sostenibles com a lúdics i esportius, com ja s’està fent a ciutats com Sant Boi de Llobregat, Girona o Sabadell, i acabar amb l’especulació de construir pisos a les lleres o de no respectar-les. I l’Anoia necessita uns marges que ara no té i que provoquen episodis de cotxes arrossegats. L’actual equip de govern no ha respectat les lleres, urbanitzant en zones inundables, i fent valer un interès no mediambiental.

-Parlen d’urbanisme ètic. A què es refereixen?
-És bàsic al programa. Volem canviar els interessos particulars pels públics. Per exemple: quin interès públic hi ha de fer pisos en un espai inundable com el camp de les Carolines, o fer un polígon industrial nou quan a Martorell hi ha un 50% de les naus ja existents buides o infravalorades? Això respon a interessos privats.

-Quina alternativa plantegen?
-Recuperar l’Horta de la Vila, amb espais lúdics i horts urbans. També revisar els molts pisos buits que tenim, saber quants n’hi ha de protecció oficial, quants són dels bancs i estan sense utilitzar, estar al cas de les vivendes que cauen a La Vila i treballar perquè abans de fer l’urbanisme del segle XX fem el del segle XXI: rehabilitar espais i vivendes.

-Exposen que La Vila ha de ser pol d’atracció. Com ho volen aconseguir?
-Cal traslladar-hi serveis, fer-hi arribar Promoció Econòmica, ja que amb el trànsit rodat que genera, hi estaria molt millor. A més, El Progrés està hipersubvencionat, però la majoria de gent no el pot gaudir, i el mateix passa amb la Casa de la Vila, els museus, la Caserna… se’ls ha de donar un ús perquè sigui un barri més atractiu. No n’hi ha prou que sigui l’únic barri amb àrea peatonal.

Acte de Movem Martorell-Aleshores, què hi instal·larien, al Molí Fariner?
-Un Centre d’Interpretació de La Vila, dels rius i del medi ambient, perquè les escoles hi vagin a gaudir, a conèixer els rius i les espècies autòctones, un espai educatiu i de gaudi.

-Plantegen canviar l’interès privat pel públic al servei d’aigües. A què es refereixen?
-L’aigua no hauria de ser un recurs per guanyar-hi diners, sinó un servei públic i per crear feina. L’empresa privada que en va rebre la concessió va pagar 16 milions d’euros i n’havia d’invertir 9, i no ho ha fet en el termini previst. Per això ICV va presentar un recurs d’interposició davant la pròrroga que l’Ajuntament va concedir a SOREA, i que va ser admès a tràmit. Ara, l’Ajuntament ha d’exposar les seves raons per haver ampliat el termini fins el 2029.

-Pel què fa a la recuperació de serveis públics que proposen, què ens en pot dir?
-Volem recuperar serveis públics, alguns dels quals ja estan privatitzats com la jardineria, que ens costa més de mig milió d’euros, o la neteja a edificis públics, que ens en costa gairebé 2, i d’aquesta manera generar ocupació en lloc que ho portin multinacionals. D’altres són semipúblics o corren el perill de ser privatitzats. En aquesta línia, el CAP de Buenos Aires ens preocupa molt, ja que hi ha una empresa creada al registre mercantil per privatitzar-lo. I l’Ajuntament que entri ha de plantar cara a qui ve de fora a fer negoci. I evitar casos com el de posar 1 milió d’euros a fons perdut en l’IES Montserrat, quan ho havia de fer la Generalitat.

-Quines altres propostes plantegen?
-El 2011 vam portar la tarificació social, perquè cadascú pagui la tarifa del serveis municipals en funció a la renda familiar. Es va aprovar amb majoria absoluta, però han passat 4 anys i no s’ha fet res. També hem fet propostes a cada barri en mobilitat urbana i reactivació de comerç. I promovem la col·laboració amb els veïns i la transparència: que cada ciutadà sàpiga què cobra cada membre del consistori, quan costa cada obra, i a què es destina cada euro del pressupost.