El compositor i cantant mallorquí Tomeu Penya farà concert aquest dissabte, 26 d’octubre, a Martorell (El Progrés, 21.00h). Hi presentarà el seu nou disc Sa vida són dos dies, que és el 33è de la seva dilatada carrera musical, que va començar fa més de quatre dècades. Una barreja de la música tradicional mallorquina i de temàtiques de la vida quotidiana molt properes i ritmes Country i Rock&Roll.
El concert combinarà alguns dels dotze temes del nou disc amb algunes de les més de 350 cançons que Penya ha composat des que va començar en el món de la música i que l’han fet tan conegut, especialment a les illes i a Catalunya. Les entrades per assistir-hi ja són a la venda al preu de 5 euros la general, 4 euros l’anticipada reduïda (per al públic jove de fins a 25 anys i el més gran de 65 anys o pensionista), i de 6 euros a la taquilla el mateix dia. Es poden adquirir anticipadament a entrades.martorell.cat.
En una entrevista concedida a Ràdio Martorell, Tomeu Penya parla del darrer disc, de la seva trajectòria i de quines són les seves fonts d’inspiració. Arribat a la maduresa musical, Penya reflexiona al voltant de la vida i de la necessitat d’aprofitar i viure intensament cada moment, tal i com pregona en el títol del disc.
Sa vida són dos dies és el seu darrer treball, el disc que en fa 33 en la teva carrera musical. Què té de diferent o de peculiar respecte als anteriors?
No crec que tingui moltes coses diferents. Jo a cada disc hi poso un poc de música country, un poc de música per escoltar, un poc de música per ballar per a que sigui una barreja de tots els estils. La diferència dels altres és que tot són cançons noves, però l’estil ja el tinc marcat de per tota la vida.
Per tant, un treball que combina la música tradicional de la seva Mallorca amb estils americans com el country o el Rock&Roll. Música d’aquí i d’allà.
De molt jovenet vaig estudiar tots els estils que hi havia, els que començaven com el Rock&Roll, el Reggae, balades, cançó de verbena, de fer pensar a la gent, de protesta, alegre…tot això ho estudiàvem en els grups on tocava. Estudiàvem els estils i també solfeig, harmonia..i tot això m’ha marcat en la meva manera de composar. Així, a cada disc hi ha moltes coses diferents, sobretot cançons on defenso la meva terra, la meva llengua catalana, la nostra idiosincràsia mallorquina…hi ha un poc de tot en aquestes dotze cançons.
És difícil trobar nous temes i ritmes que l’inspirin?
Quan portes més de 300 cançons escrites pots arribar a creure’t haver tocat tots els fils i totes les harmonies, però això no és veritat, perquè el món canvia cada dia. Avui ja és diferent d’ahir i demà serà diferent d’avui. I com a compositor, cada dia pots trobar coses noves. Tu no has d’abandonar el teu estil, que ha de ser inconfusible perquè si no, no arribes a marcar una línia. Però el teu estil va canviant segons la vida, i cada dia és diferent. L’ahir ja no existeix i el demà tampoc no interessa…interessa el moment que vivim ara, perquè demà no sabem si tot farà un pet. Per això, composo el que sento aquell dia. Les cançons són moments de la teva vida, i els has d’aprofitar.
Ha invertit molt de temps en composar les cançons que formen el disc?
Hi ha una mica de tot. Hi ha cançons que et surten en una setmana i d’altres que duren sis mesos. Per exemple, fa molts anys vaig escriure una cançó que es deia ‘Mallorquins i catalans’ i m’hi vaig estar sis mesos per composar una cançó de tres minuts! En aquells moments jo sentia alguna cosa, però el dia següent tot canviava i havia de fer canvis, sense ofendre ningú però sent sarcàstic, dient que som germans però que tu a ca teva i jo a ca meva i Déu a la de tots!
En aquest sentit ha de ser molt important la inspiració. Explicava en una entrevista televisiva que no vol que l’agafi per sorpresa, oi?
Sí, exacte! Ara mateix tinc al meu costat la guitarra, un bloc i un llapis perquè estic escrivint una nova cançó i haig d’estar preparat. Normalment acostumo a dedicar entre vuit i deu hores diàries a la música, sigui a tocar la guitarra o el piano, per provar coses noves i sentir-me en llibertat de poder tocar bé. No m’ha caigut cap Musa que em diqui què haig d’escriure, faig molta feina diària amb qualsevol cosa que veig pel carrer o que llegeixo al diari i que m’ha fotut, que m’ha fet feliç o que m’ha interessat. Les cançons són moments que has d’aprofitar, escriure i de musicar.
Mirem la portada del disc i hi veiem un Tomeu molt difícil de reconèixer perquè hi apareix sense barba ni ulleres…
En aquella foto jo tenia 19 anys. La vaig posar a la portada perquè anava en consonància amb el títol del disc, perquè a la part de davant, a la portada, hi veus un jovenet Tomeu que tocava en un grup de Rock&Roll, i a la part del darrera hi veus l’actual Tomeu. N’hi ha dos, som dos són els dies del disc: el de davant i el de darrera. I és el missatge que cal aprofitar la vida cada dia.
Quines cançons seves podrem escoltar aquest dissabte a Martorell?
Saps què passa? El meu problema és que tinc més de 350 cançons enregistrades en disc, i fer un repertori d’hora i mitja o hora i tres quarts no és fàcil i sempre n’he de deixar algunes que el públic voldria sentir. I aleshores en poso algunes de noves, però no les puc posar totes perquè se me’n va mig concert en les noves i la gent vol escoltar les que coneix. I si fes una tria d’una cançó per disc ja serien dues hores i mitja de concert…Haig de fer un terme mig perquè haig de fer content tothom.
Porta més de 40 anys sent emblema de Mallorca natal i acumula molta experiència. Com veu el panorama musical de la seva terra? Hi ha joves que comencin a fer allò semblant al que van ser les seves primeres passes en el món de la música?
Jo et diré que quan vaig començar a cantar en la meva llengua no hi havia ningú que ho fes. Potser un o dos, però no els havia anat bé. Només hi era jo i em va costar una mica. Puc dir per experiència que em van passar coses molt estranyes, algunes de dures i d’altres molt felices. Avui en dia, els joves estan molt ben preparats musicalment, han agafat les coses bones dels grans i han aportat la seva joventut i força, i per això sempre van endavant, progressant i fent coses noves.
D’alguna manera, ha obert el camí, doncs?
La meva generació va trobar feina de músic perquè feia de tot: música de ball, d’hotels, de sales de festes, i a sobre jo feia els meus pinitos cantant en mallorquí pels pobles. Però avui en dia els grups que fan cançons pròpies no poden viure de la música, han de fer dos i tres treballs més a banda. N’hi ha pocs que en puguin viure, i són grups boníssims i reboníssims i músics excel·lents. Possiblement més que d’altres, però tenen el problema que no poden viure de la música.
Per què creu que és així?
Tu pots ser molt bon compositor, cantant o instrumentista, però no n’hi ha prou. Has de tenir alguna cosa especial, que sigui fora de sèrie i diferent dels altres. Alguna cosa que ells no tinguin, i això és quasi impossible d’aconseguir. I el que em preguntaves abans, de mallorquins que triomfin a Catalunya n’hi ha molt pocs, tot i que et puc assegurar que hi ha grups que son molts bons.
Per quin motiu tenen tan complicat triomfar?
Ens passa que els músics nascuts a Mallorca i que viuen a Mallorca ja han triomfat només amb això. Ser en un altre lloc és difícil perquè vius a Mallorca i a Mallorca s’hi està tan bé que és molt difícil arriscar-se a marxar! I dels que se’n van, només n’hi haurà un que triomfarà perquè té totes les condicions que abans comentava.
L’any vinent farà 45 anys que puja als escenaris d’arreu. Crec que li preparen alguna gira.
Sí, em sembla que em preparen alguna cosa, però jo ara estic concentrat en aquest concert a Martorell.
I en promocionar l’actual disc, que per cert, va aconseguir omplir la Sala Luz de Gas de Barcelona el passat mes de maig.
Sí. Potser això és el fruit que m’ho he guanyat en tots aquests anys de compositor i cantautor. Crec que m’he guanyat el dret de poder dir que omplo una sala. Ara, s’ha de dir que aquest dissabte m’han fotut, perquè el meu concert a Martorell coincidirà amb el Real Madrid-Barcelona.
Doncs que gravin el partit i el vegin en diferit, no? A dins El Progrés no sentiran petards si hi ha gols…
Exacte! Com jo, que tampoc sabré què passa. Així que animo tothom a que vingui dissabte al concert!
