El periodista, escriptor i historiador Toni Soler ha presentat aquest vespre a l’Auditori Joan Cererols la xerrada històrico-humorística ‘Per què Catalunya no és una potència mundial?’. Un acte a cura de la productora Minoria Absoluta i de la nova revista d’història El món d’ahir, organitzat per Òmnium Cultural Pla de Montserrat. Soler ha combinat el sentit de l’humor que tant intrínsec és la seva trajectòria professional amb pinzellades històriques que ajuden a entendre el país: el que ha sigut, el que és i el que podria ser.
Sota el lema ‘Més que un monòleg, menys que una conferència’ el popular presentador de TV ha explicat algunes constants de la història de Catalunya per a entendre com hem estat i com som, amb tocs d’humor. Un muntatge que, com explica, “manté un bon equilibri” per tal de distreure el públic.
En primer lloc, i responent a la suggeridora pregunta que formula el títol de l’acte, per Soler “no hi ha cap necessitat que Catalunya sigui una potència mundial”, només que “les potències mundials no ens emprenyin més del compte i que exerceixin bé el lideratge”.
I afegeix que “és evident que amb 8 milions d’habitants Catalunya mai serà una potència com la Xina, Estats Units o Rússia, però té un protagonisme desproporcionat per com de petita és: per la força de la seva capital, per la gran quantitat de creadors que ha generat els dos darrers segles, com ara Dalí, Gaudí…o la Rosalia, per tenir una llengua pròpia que malgrat que ens preocupi té una vitalitat envejable, per un fenòmen global com és el Barça…i tot això sense tenir un estat propi”.
Toni Soler, monologuista de ‘Per què Catalunya no és una potència mundial?’
Soler exposa que “malgrat tenir una cultura, unes institucions, una llengua i una gran potència creativa, la seva relació amb la política sempre ha estat conflictiva, i això no només se m’acut a mi, sinó que ho han dit molts historiadors. El concepte d’autoritat mai ha tingut bona acceptació, cosa que per una banda està molt bé, però per l’altra dificulta la gestió de la política”.
Toni Soler, monologuista de ‘Per què Catalunya no és una potència mundial?’
El conferenciant i monologuista d’aquest muntatge aposta per a que “la gent connecti amb la història” i fer-ho d’una manera més divertida. Afegeix que no cal remuntar-se al Paleolític: “Estem parlant dels nostres avis, del seu dia a dia. Mirar enrere és un dels sentiments més humans, la nostàlgia, el fet de comparar-nos amb els que han viscut abans que nosaltres”. Pel que fa a la seva experiència personal, reconeix que de ben petit es va sentir atret per la història “tot i tenir mals professors”.
Toni Soler, monologuista de ‘Per què Catalunya no és una potència mundial?’
El muntatge ha voltat arreu del Principat, a una trentena de pobles i ciutats. Soler explica que ha anat “allà on m’han cridat” i que ha tingut “bona acollida”. A cada lloc hi aporta el toc local: “Sempre intento buscar un punt de referència local”. A Martorell, per exemple, “els seus elements son el pont del Diable i la Seat, i és curiós que siguin dos símbols tan allunyats en el temps, però que són, alhora, una barreja que explica la Catalunya d’avui”.
Les xerrades estan sent “una bona ocasió per contactar amb el públic, perquè ara sense fer televisió sempre ho trobo a faltar una mica”. A més, aprofita l’avinentesa per parlar d’El món d’ahir, “una revista d’història que em fa molta il·lusió de compartir amb la gent que ve a escoltar-me allà on vaig”.
Toni Soler, monologuista de ‘Per què Catalunya no és una potència mundial?’
Soler es refereix també a l’inminent festa de Sant Jordi com a “dia molt bonic”. He tingut la sort de viure’l amb un cert protagonisme, ja que he publicat un colla de llibres i sé què és estar en una parada enmig de la bogeria de la rambla de Catalunya i del passeig de Gràcia”. Ara el viu de manera més recollida, però continua reivindicant-lo: “M’encanta que sigui una festa tan bonica i perfumada, i que ajudi els llibreters, els autors i els productors. Necessitem gent que escrigui i que vengui llibres, és símptoma d’una cultura forta i popular”, ha conclòs.
