El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) s’ha sumat als actes del Dia Internacional de les Dones (8M) organitzant la conferència ‘Dones, oficis i transmissió del coneixement. Una altra mirada sobre la producció de terrissa a Martorell’. La Doctora Esther Travé Allepuz, vicepresidenta del CEM, ha posat en valor el menystingut paper de moltes dones en relació a aquest ofici. L’acte s’ha celebrat aquest vespre a l’antiga Farmàcia Bujons.
La conferència ha presentat part dels resultats del projecte de recerca ‘L’activitat terrissera a Martorell: patrimoni etnològic i cultura material’ que el CEM ha impulsat durant l’any 2025 per revisar la història de la terrisseria martorellenca, tot incorporant una perspectiva de gènere i interseccional. Un projecte finançat per l’Institut Ramon Muntaner, i que ha comptat amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona -dins del projecte ARTIFACTA, dedicat a l’estudi de la producció de terrissa en època moderna i contemporània- i del Museu Municipal Vicenç Ros.
Explica la conferenciant que “un dels objectius ha estat revisar el paper de les dones en els tallers terrissers: quin rol hi exercien, quina capacitat d’acció tenien i fins a quin punt van ser determinants per a la continuïtat dels negocis familiars”. “Les fonts històriques rarament les reconeixen. La documentació moltes vegades només esmenta els homes com a terrissers”.
Però la realitat és molt més complexa. “Les dones participaven en moltes fases del treball, transmetien l’ofici dins la família i en molts casos van ser decisives per a que els tallers continuessin funcionant al llarg de diverses generacions”, assevera Travé.
Esther Travé, vicepresidenta del CEM
Martorell exemplifica aquesta situació. Per això, el CEM va centrar la recerca al voltant de l’obrador dels Botifoll, conegut popularment com Cal Terrisser, i que va romandre actiu des de l’any 1875 i fins al 1981. En la primera generació del negoci, Francesc Botifoll sembla que va accedir plenament a l’ofici de terrisser a partir del seu matrimoni amb Paula Colomé, que emparentava amb les nissagues terrisseres dels Colomer i els Dalmau, ben arrelades a Vilafranca del Penedès.
L’estudi també identifica altres figures femenines rellevants, com la de Josepa Montseny, que obre una nova línia d’anàlisi sobre les connexions i influències entre la producció terrissaire martorellenca de les primeries del segle XX i altres centres productors, com la ciutat de Reus.
Travé apunta que, en general, “els matrimonis van ser espais clau per accedir a l’ofici i per garantir la supervivència dels tallers. Encara que sovint les dones no constessin com a terrisseres pròpiament dites, van ser figures cabdals”. Per això, afirma, “les hem de considerar, i la recerca ha de fer tot el que estigui al seu abast per visibilitzar-les i donar-les a conèixer”.
Esther Travé, vicepresidenta del CEM
La mirada amb perspectiva de gènere ha permès als investigadors del CEM “explicar la història de manera més rica i sense excloure ningú. Recuperem el paper d’aquestes dones i d’altres persones que sovint queden fora dels relats convencionals: infants, gent gran, persones vingudes de fora o col·lectius que han contribuït durant segles al sosteniment de les activitats artesanals i que van contribuir al manteniment d’aquests tallers”.
Esther Travé, vicepresidenta del CEM
També en relació amb aquest estudi, el CEM ja va muntar recentment una exposició al Museu Municipal Vicenç Ros, titulada ‘Cal Terrisser, 150 anys de l’obrador Botifoll’. Va ser entre el 4 d’octubre de 2025 i l’11 de gener d’enguany, i va mostrar la vida de la terrisseria Botifoll de Martorell, les dues generacions que la van portar i una representació de peces restaurades que exemplificaven la producció i el torn de terrisser original.
