Aquest diumenge, 30 de novembre, arriba al Teatre d’El Progrés (18.00h) l’obra L’Impossible, una creació d’Erri de Luca dirigida per Ramon Simó que recrea la instrucció judicial d’un vell revolucionari de mans d’un jove jutge. Un muntatge que compta amb la interpretació del veterà actor Lluís Soler, Bernat Quintana i Guillem Albasanz. Les localitats son a entrades.martorell.cat al preu de 10 euros l’anticipada, 12 a la taquilla i 8,5 la reduïda –públic jove de fins a 25 anys o més gran de 65 o pensionista-.
L’Impossible és la presentació en sis episodis d’una instrucció judicial, de l’interrogatori al qual un jutge jove sotmet l’investigat, un vell revolucionari que és el protagonista de la història (Lluís Soler). L’actor Bernat Quintana (jutge) explica que “a més, hi ha un tercer personatge: l’advocat defensor” (Guillem Albasanz) i detalla que l’obra versa al voltant del paper judicial: “Els jutges sovint tenen un paper excessivament protagonista, i política i justícia es barregen sovint”.
De la seva banda, Lluís Soler (protagonista) comenta que “l’interrogant més gros que planteja l’obra és intentar descobrir qui té raó. La paraula n’és l’element més important, el que mou l’acció”, i que es fa en un escenari molt senzill: “amb una taula i dues cadires”.
Bernat Quintana i Lluís Soler, actors de 'L'Impossible'
La història arrenca d’un succés: un home cau d’una lleixa a la muntanya, potser després d’haver-se trobat amb l’investigat, amant de l’escalada i el paisatge alpí. La trobada podria haver sigut una casualitat. La caiguda, un accident.
Però el jutge troba motius per considerar que no va ser casual i per acusar el protagonista d’assassinat: havien sigut amics íntims, havien entrat i militat junts en una banda armada fins que la pretesa víctima va decidir col·laborar amb la justícia i delatar els seus companys de lluita. El grup va ser empresonat i l’amic, exonerat.
L’interrogatori es converteix a poc a poc en un combat dialèctic. La lleialtat, la pervivència d’uns certs ideals, la caiguda de la idea i la pràctica revolucionària, l’individualisme, la natura com a refugi de l’humanisme, la resistència quotidiana, l’amistat…Erri de Luca escriu un diàleg tens, però no mancat d’humor; viu i emocionant, però que deixa prou temps per a la reflexió. Com a contrapunt, entre sessió i sessió, es poden sentir les cartes que el vell revolucionari escriu des de la cel·la d’aïllament a la seva estimada: l’amor, una particular idea de la fidelitat, el respecte a l’altra i la companyia treuen el cap en una correspondència carregada de poesia.
