La Banda Simfònica de Martorell està d’aniversari. Des del passat abril commemora els 25 anys del seu naixement i del primer concert, i ha dissenyat una programació d’actuacions que van engegar la passada Festa del Roser a El Progrés. Properament, participarà al Fem Dansa, celebrarà Santa Cecília i actuarà al concert de Nadal.
L’abril de 1994, una embrionària Banda composta per un grup d’entusiastes de la música i encapçalada per Joan Capellades i Mitjans, va fer el primer concert a la Casa de Cultura de La Vila. Gràcies a la seva iniciativa i a la del director Josep Mut, poc després va iniciar els assajos a la Casa de Cultura, cedida per l’Ajuntament. Estudiants de l’Escola Municipal de Música, professors col·laboradors i antics músics professionals van formar el grup originari.
Des d’aleshores, l’entitat ha crescut en efectius i instruments i ha complert l’objectiu de portar la música, tant culta com popular, a tots els racons de Martorell i rodalia. Actualment la dirigeix Fran Palacios, però durant una gran part de la història ha comptat amb Enric de Castro i Jordi Sanuy a la direcció. En la següent entrevista al programa Gent amb Entitat de Ràdio Martorell, de Castro i Sanuy fan una pinzellada al passat i present de la Banda.
Enric, Jordi, com recorden els primers passos de la Banda?
E: Vam reclutar gent perquè vingués a tocar i vam engegar contactes amb l’Ajuntament perquè ens deixessin un local d’assaig. Primer, a l’Escola de Música, amb la col·laboració del director de la Banda Municipal de Barcelona, Josep Mut. Això va ser a finals del 1993, i 6 mesos després vam fer el primer concert a la Casa de Cultura, organitzat pel Club Jazz Martorell. Era l’abril de 1994. Per això, hem triat aquesta data per celebrar els 25 anys.
En aquells inicis hi havia menys músics que ara?
E: Vam adaptar la música al nivell que teníem. Primer érem poca gent, però es podien fer obres de tot tipus, seguir la línia general que sempre ha tingut la Banda, de triar repertoris que combinin peces clàssiques amb populars, de pel·lícules i de música d’aquí: sardanes i música popular.
L’Enric és a la Banda des dels inicis i vostè, Jordi, hi va entrar més endavant. Com va anar?
J: Jo vaig trigar una mica més. El president del moment i molt amic meu, Joan Capellades, m’insistia en venir. Ens coneixíem bé perquè havíem tocat junts a l’Orquestra Planes. Jo aleshores treballava en un trio i no em podria comprometre massa amb la Banda. Però quan em vaig passar a tocar en solitari ja hi vaig poder entrar sense problemes.
Comenten que mancaven instruments, aleshores…
J: Sí, i per això jo tocava el piano, per omplir una mica. Amb el temps ens va venir una pianista molt bona i com que de jove jo havia tocat la bateria, vaig passar a tocar el bombo i altres instruments. Més endavant em van proposar de dirigir. Vaig tenir la sensació que el primer dia de concert va ser fatal, perquè allò no anava. El segon ja va funcionar millor.
Aquesta manca d’instruments és un problema habitual a les bandes?
E: És molt normal que no els tinguem tots. Si mires a indrets amb molta tradició, com ara Tarragona o València on sovint està implicat tot un poble, les seves bandes tenen molts recursos i tothom pot triar instrument. Però aquí depens de la gent que estudia l’instrument i n’hi ha molts que ningú agafa, com ara l’oboè, el fagot, la trompa, el bombardí o la tuba. Seguim sense els bàsics. L’oboè només l’hem tingut un temps, i el fagot i la trompa no els hem tingut mai.
J: Sempre n’han faltat, malgrat comptar amb músics de l’Escola, veterans, amics i companys. És complicat tenir-ho tot.
Com recorden les primeres actuacions?
E: El primer concert va ser a la Casa de Cultura La Vila, perquè va ploure i no el vam poder fer a l’Enrajolada. Va ser un èxit i un ple total i hi va haver molta expectació. Des d’aleshores, l’Ajuntament sempre ens ha ajudat i la idea va ser anar a tocar a les festes dels barris de Martorell: Can Bros, La Mina, Buenos Aires o El Pla. També sempre hem fet un concert de Nadal a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural i hem anat a pobles dels voltants: Castellví de Rosanes, Sant Esteve Sesrovires, Sant Andreu de la Barca, Hostalets de Pierola o Esparreguera.
Ha variat molt el nombre de músics des dels inicis a dia d’avui?
E: Sempre hem estat entre 20 i 30 components, fluctuant entre aquestes xifres. Seria millor que hi hagués més gent, com a les bandes grans. Pel 25è aniversari vam arribar a ser quasi a 50, perquè es van reunir molts músics dels que havien tocat abans.
J: I encara haguéssim pogut ser més, però uns quants ja passaven de l’edat per tocar i d’altres ja no hi eren, perquè l’edat no perdona.
Quants músics han passat, en total, per l’entitat?
E: Et diria que entre 100 i 130, sumant tota la gent que hi ha i els que han vingut de fora.
J: Sí, bàsicament coneguts nostres amb els que havíem tocat junts. Alguns de Rubí, de Sant Cugat, de Sant Esteve Sesrovires, de Castellví de Rosanes o de Matadepera, com passa en l’actualitat. Si hi ha afició, la gent ve.
Ens poden recordar alguna anècdota viscuda al llarg d’aquests anys?
J: Recordo un cop que vam anar a tocar a un local de Sant Cugat anomenat Las Lunas, on hi havia artistes fantàstics. El primer dia que ens van contractar, vaig agafar el micròfon per advertir que faríem el possible, però que érem aficionats davant un públic acostumat a molta qualitat, i que ens perdonessin. Doncs bé, vam tocar, vam anar a sopar amb tota la gent que hi havia i ens van dir que havien gaudit més amb nosaltres que no pas amb els de primera fila. I això és el que passa amb els grups bons: fan estrenes que la gent no coneix perquè encara no les han sentit, mentre nosaltres interpretem temes populars, que la gent canta i aprecia.
Quina vinculació hi ha amb l’Escola Municipal de Música?
E: Ens nodrim del contacte amb l’Escola de Música i del que estudien els seus alumnes. Som semi professionals i per tocar es necessita un nivell de grau mitjà, i és aleshores quan se’ls diu de venir. Actualment tenim alumnes de l’Escola que han afegit alguns instruments de corda -violoncels- i també flautes i percussió.
Com és una setmana normal?
E: El principal que fem és el dia d’assaig, que sempre és els dijous. Assagem des de les 21.00 a les 23.00h a la casa de Cultura de La Vila. Havíem provat de fer assajos 2 dies la setmana, però és molt complicat i ve molt condicionat per la disponibilitat de la gent.
Martorell n’és prou conscient de l’existència de la Banda?
E: Jo crec que sí. Hi ha molta gent gran que ens segueix i que ja esperen el concert de Nadal. A més, a Martorell hi ha treballant professors d’institut i d’escola originaris de València i que, com que han estat en una banda allà, vénen a tocar. L’ideal és que hi hagués molts més músics. Per posar un exemple, les bandes valencianes les formen entre 50 i 60 músics en amunt. Sona més a orquestra i fa més patxoca.
Quin és l’estat de salut actual?
E: De vegades et trobes que penses en una obra i no la pots portar a terme perquè et falta algun instrument o perquè no la pots assajar, i és un problema que no hauria de passar.
J: Per exemple, un dia poden faltar flautes o trompetes. Per al director això és molt dolent perquè tot l’assaig es fa a mitges i si el que porta el domini no hi és, doncs aquell instrument no se sent. De vegades ens ha fallat tot un grup d’una mateixa veu i això ens fa perdre temps perquè part de la resta de músics van perduts.
Per commemorar els 25 anys, s’ha previst alguna altra activitat extra?
E: El nou director de la Banda, en Fran Palacios, té la idea de fer més coses. De moment ja ha organitzat un concert d’aniversari a El Progrés. Per Santa Cecília, el 22 de novembre, se celebrarà un concert i després, el tradicional del Nadal. Farem altres actes protocol·laris amb la idea d’innovar per aquest any.