L’actor Joan Pera és a punt de fer 60 anys de trajectòria artística a dalt dels escenaris, i en els darrers temps ho està celebrant amb un espectacle teatral que repassa la seva trajectòria. Porta per nom Una estona amb Joan Pera, i es veurà a Martorell aquest dissabte 28 de setembre a la sala-teatre El Progrés (21.00h), amb localitats disponibles a entrades.martorell.cat. El muntatge esdevé un anecdotari de moltes coses que li han passat durant sis dècades, amb un denominador comú: l’humor, un element que el defineix plenament. De fet, es pregunta el per què, al llarg de tots aquests anys, ha provocat el riure en tanta gent.
Joan Pera (Mataró, 1948) és actor de teatre, però també ha fet molta televisió. Sense anar més lluny, apunta que “vaig inaugurar TV3” en ser el primer presentador en aparèixer en antena anunciant el nou canal, i ha participat en moltes sèries televisives i en pel·lícules. També ha fet doblatge, i principalment se’l coneix per doblar al català a Woody Allen.
L’actor reconeix que Martorell és un lloc especial per a ell, on hi ha vingut a presentar diversos espectacles i on fins i tot ha fet de pregoner. Ara hi torna per oferir-nos aquest espectacle a El Progrés, i en podria haver algun altre ben aviat. En la següent entrevista per a Ràdio Martorell en parla.
Parli’ns d’aquest espectacle que porta per nom ‘Una estona amb Joan Pera’.
Em plantejo el per què la gent em riu. Per què em reien quan vaig fer la comunió, per què em reien quan vaig sortir a escena amb el Paco Morán, per què em reien quan sortia amb el Joan Capri…fins i tot, per què em reien quan vaig començar a tenir fills! La gent sempre m’ha anat rient de coses que m’han passat!
Serà un espectacle llarg, doncs?
-Podríem allargar-lo molt, però el farem curtet, perquè riure molt també fa mal…La gent diu: “Em moro de riure!” o bé “em fa mal la panxa de tant riure!”. Fixat, una vegada estant a escena amb el Paco Morán una senyora va dir en mig d’una escena “pareu, pareu, que m’estic pixant!”.
Així doncs, ens ho passarem bé, oi?
Serà una estona gloriosa. Explicaré tot el que m’ha passat al llarg de la vida i sempre amb un punt d’humor. No serà un riure de patacada, sinó coses que et passen.
Com per exemple?
Doncs mira, l’altre dia em va aturar un Mosso d’Esquadra i em demanava els papers del cotxe per si havia passat l’ITV. La meva dona anava rient i jo mentrestant pensava “calla, que aviam si encara ens posaran una multa!”. Hi ha un munt de coses que em fan riure. La vida seria molt dura si no tinguéssim aquest punt d’escapatòria del riure i del somriure. Però he de dir que a l’escenari hi ha un problema: que a mi també se m’escapa el riure quan veig la gent que està rient i els haig de dir que si no paren, no puc continuar!
Sempre has fet riure. Això vol dir que la teva vida és i ha estat còmica?
No, gens! la meva vida és dura com la de tothom. Ens passa de tot: si no és per la hipoteca és perquè no hi arribes o per una malaltia o per la pèrdua d’una persona que se’n va. Sóc una persona molt semblant a tothom, però he descobert que tot pot tenir un punt d’humor i fins i tot tot pot tenir un punt de somriure.
Per tant, creus molt important el riure i el somriure?
Si la gent somrigués, no hi hauria guerres, perquè desmuntaríem l’enemic. I aquest somriure és tan important a la vida que m’he convertit una mica en l’apòstol de la rialla. He de dir que m’agrada més el somriure que la rialla, perquè al teatre la gent riu i fa soroll i jo no puc fer la funció!
Amb ‘Una estona amb Joan Pera’ vens amb un guió fet o va sortint sobre la marxa?
Tinc allò que en diuen una escaleta aproximada. Ara als teatres hi ha el costum a guixeta de posar que “aquest espectacle dura 1 hora i 20 minuts, o 1 hora i 40 minuts”… en aquest, posen que durarà més o menys…el que es pugui!
El que sí que hi haurà a l’espectacle és un recull d’històries i d’anècdotes d’aquests quasi 60 anys dalt dels escenaris, oi?
Jo no miro mai enrere, ara en el que penso és que el dia 28 de setembre vindré aquí. Però si miro enrere, puc recordar que vaig debutar amb 16 anys al teatre, i que fins i tot vaig haver d’anar a buscar el carnet a casa perquè no em volien donar el paper perquè no es podia treballar amb menys de 16 anys, i jo ja els tenia!
Deia que Martorell és, per a vostè, un lloc important.
-Martorell és un lloc important en la meva vida. He vingut aquí moltes vegades a fer funció amb el Paco i hi he portat estrenes importants. I fins i tot hi he fet un pregó! Sempre m’heu acollit molt bé.
Per tant, deu conèixer bé El Progrés?
-Sí! Teniu un teatre que és magnífic, esplèndid, un orgull de Catalunya. Jo hi vindré amb molta il·lusió.
Animi el personal a venir dissabte a veure l’espectacle!
Jo suposo que els martorellencs no heu perdut el somriure. No el perdeu i aprofiteu, que somriure és caríssim i això que farem dissabte quasi és de gratis! Penseu que estareu al davant d’una persona “internacional”, ja que vaig inaugurar TV3, surto a Amèrica amb el Woody Allen…i tot això ho veureu per quatre duros! Aprofiteu-ho!
I és possible que ben aviat el tornem a veure actuant per aquí?
-Jo crec que sí! Possiblement passades les festes de Nadal. El motiu és que ara faré una funció al Goya que es diu ‘Un sogre de lloguer’ i espero també venir properament a Martorell.
Però abans, teatre pel Roser!
-Doncs sí, i us desitjo molt bon Roser, i us allò de “Verge Santa del Roser, feu que a Martorell no n’hi hagi ni poc ni massa, només lo just per viure bé”.
Escolta l’entrevista amb Joan Pera
