Una unitat del Talgo III RD, amb 167 persones, ha sortit de l’estació de Renfe de Martorell aquest diumenge al matí en destinació a Móra la Nova. D’aquesta manera, els Amics del Ferrocarril de Martorell han encetat els actes de celebració del 30è aniversari de l’entitat. Han anat a l’estació a dir adéu als passatgers el regidor d’Hisenda i Règim Intern, Josep Casasayas, i la regidora de Cultura i Joventut, Cristina Dalmau. El regidor del PP, Francesc Josep Arpal, lligat professionalment al ferrocarril, ha fet d’interventor del viatge.
Cares il·lusionades a l’estació de rodalies de Renfe que, en aquesta ocasió, ha tingut un convidat d’honor: el Talgo III RD, conegut com el Catalán Talgo. L’associació dels Amics del Ferrocarril de Martorell han commemorat els seus trenta anys d’existència fent un viatge turístic sobre un antic tren Talgo. El destí ha estat Móra la Nova per visitar les dependències i l’instrumental del Museu del Ferrocarril de la localitat ebrenca i un dinar.
Els bitllets ja feia uns dies que s’havien venuts tots i, com comenta el president de l’entitat, Jordi Espaulella, “ha quedat molta gent en llista d’espera amb què haurien pogut omplir un altre vagó”. Finalment, han pujat al tren 167 passatgers que han gaudit d’un viatge de dues hores en un tren històric que “una vegada restaurat ha inaugurat avui la seva nova vida com a tren turístic”, confessa Espaulella.
El Talgo, amb el seu característic color vermell i argentat, molt còmode, amb vagons de 25 places de 1a i 2a categoria i cafeteria incorporada, ha servit per descobrir un tren que va ser clau en la història viva del ferrocarril a Catalunya.
El Talgo III RD fa cinc anys que es va retirar de circulació
L’any 1968, Talgo aprofita la seva peculiar arquitectura de rodes independents per construir trens d’ample variable. És el Talgo III RD, el primer tren capaç de circular per vies de diferent ample sense haver de canviar d’eixos i sense perdre llargs períodes de temps en l’adaptació del sistema.
La primera aplicació del Talgo III RD va ser per el Catalan Talgo, que a partir de l’1 de juny de 1969 va cobrir Barcelona–Ginebra amb canvi automàtic d’ample a Portbou i que va permetre, per primera vegada, sortir de la frontera nord espanyola sense necessitat de canviar de tren o canviar els eixos dels cotxes.
Aquest Talgo va ser un dels trens triats per al selecte club Trans Europe Express, que enllaçava les principals capitals europees. El 23 de maig de 1982, el TEE Català Talgo va passar a ser InterCity. Amb el canvi d’horaris de 1987 es anomenat EuroCity. El 25 de setembre de 1994 es retalla el trajecte a Montpellier i el 18 de desembre de 2010, el Catalán Talgo va fer el seu últim trajecte.
