El monologuista Jordi Merca està triomfant als escenaris d’arreu amb el seu espectacle Yo sobreviví a la EGB, un stand-up humorístic que fa recordar a la generació “postnaranjito” i “precobi”, l’entranyable i maleïda època de la seva infantesa i adolescència. Aquest divendres, 7 de juny, podran gaudir del xou, a les 22.30h, a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural.
El còmic reviurà alguns dels millors moments d’aquella etapa a través de la música, les sèries de televisió, l’escola o la moda. L’espectacle ens traslladarà en el temps d’una manera divertida, barrejant anècdotes, improvisacions i música en directe. L’entrada anticipada val 12 euros a la Llibreria Miró i a www.ticketea.com, 15 euros a taquilla.
Definim bé aquella època quan diem “entranyable i maleïda”?
Sí, és aquella època que et porta records bons i no tan bons.
En què et vas inspirar a l’hora de preparar aquest espectacle?
En vivències pròpies, però també de la gent que m’envolta, del meu germà gran, dels meus cosins o dels amics. Jo sóc de l’última generació d’EGB i, a vegades, parlo de coses que no em va tocar viure, però sí al meu germà.
Com recordes la teva EGB?
Jo m’ho passava molt bé a l’escola. Vaig fer amics i aquestes coses… El que no portava tan bé era estudiar i fer deures a casa. Pensava que no em serviria per res.
Quines anècdotes recordes a l’espectacle?
Fem un repàs a com era la vida a les aules, amb els professors, a la música que escoltàvem en aquella època i al que sortia a la televisió. Acabem amb una comparativa de com són els nens d’ara i com eren els d’abans.
Com són els nens d’ara i com eren els d’abans?
Abans potser érem més “duros de pelar”, com diu la cançó…
Creus que els nens d’ara recordaran igual la seva infantesa o l’EGB va ser especial?
Crec que no ho recordaran igual perquè nosaltres vivíem d’una altra manera. Estàvem molt més al carrer i als parcs. Molts nens d’ara recordaran que jugaven al Candy Crush o al Pokémon Go. Segur que els seus records també seran bons, però seran uns altres.
Però la teva generació també va conviure amb la tecnologia i amb els primers videojocs.
Sí, però era tan directe com ara. La meva primera consola anava amb una cinta de cassette i havies d’esperar-te mitja hora per començar a jugar. Abans, si volíem alguna cosa, sempre ens ho havíem de “currar” molt més.
T’esperaves l’èxit que has tingut amb aquest espectacle?
Quan treballes amb una idea sempre penses que t’anirà bé, però ens ha sorprès que hagi anat tan i tan bé. Portem un any i mig al Teatre Aquitània de Barcelona i 36 setmanes seguides omplint-lo. Sabíem que podia anar bé, però aquest èxit no ens l’esperàvem.
Què esperes del públic martorellenc?
Espero que s’ho passin súper bé i que ompli el teatre, ja que queden poques entrades. Qui vingui ho recordarà com una festa on interactuem amb el públic: algú pot “pillar” i altres poden rebre un premi!
