El pilot martorellenc Pep Mas està vivint una temporada espectacular al Campionat d’Espanya de Ral·li Raid 2025. El passat cap de setmana es va endur la victòria al Cierzo Rally TT de Pina de Ebro (Saragossa), una de les proves més exigents i emblemàtiques del calendari, amb gairebé 400 quilòmetres cronometrats. Aquest triomf s’afegeix al que ja va aconseguir a finals de juliol a la Baja Aragón, una de les cites més prestigioses i reconegudes del món, i que Mas recorda com una fita molt especial.
Amb aquests resultats, el martorellenc, que competeix amb l’equip Motos Balart-Aprilia, arriba a la recta final del campionat en primera posició, tot i que empatat a punts amb dos rivals directes. L’última cursa, a principis d’octubre a Cuenca, serà decisiva i determinarà el nou campió d’Espanya.
Enhorabona per aquesta última victòria al Cierzo Rally TT. Què va significar per tu aconseguir aquest triomf en una prova tan exigent?
Bé, el rally Cierzo sempre és un oportunisme a la pols. És un ral·li amb un recorregut molt ràpid, però alhora amb molts forats, bastants pedres, i és molt exigent físicament. Vam començar divendres a fer un pròleg de vuit quilòmetres, que allà és el que et marca l’ordre de sortida del dissabte. Vaig poder guanyar el pròleg a cinc segons del segon i vam sortir a les 07.00h de dissabte a donar-ho tot. Al final els tres de davant estem amb molt pocs punts de diferència i era molt important per mi guanyar aquesta carrera. I al final ho vam poder aconseguir.
Són gairebé 400 quilòmetres cronometrats. Quins van ser els moments més durs i on vas sentir que podies endur-te la victòria?
Els moments durs va ser al principi. A la primera especial, que era de 180 quilòmetres. No feia gaire vent, hi havia molta pols i la moto no anava gaire bé. Vam sortir els primers cinc quilòmetres i la moto ens ratejava bastant, però al final ho vaig poder solucionar. Aquells primers 180 quilòmetres se’m van fer una mica coll avall perquè la moto no responia bé i entres en una mica d’incertesa. Però a la segona especial, de 190 quilòmetres, vaig poder apretar, atrapar el de davant i finalment guanyar.
Competeixes amb l’equip Motos Balart-Aprilia. Quin paper ha tingut l’equip en aquest resultat i com valores la feina col·lectiva?
A veure, Motos Balart, amb Aprilia, la veritat és que és un equip molt professional. Són sis components i jo, i tot el que necessito ho tinc en tot moment. Tinc un mecànic de Navarra, que me’l vaig emportar al Dakar, i al final tinc molta confiança amb ell, i això és molt important. El director d’equip també és una persona que m’escolta molt. I és una feina de tots. El que puja al pòdium al final soc jo, però la feina és de tot l’equip.
Aquest estiu també vas aconseguir la victòria a la Baja Aragón, una de les proves més conegudes del món. Com recordes aquella cursa tan llarga i ràpida, de més de 800 km?
És una carrera que, primer de tot, no ens imaginàvem poder-la guanyar. L’any passat ens vam quedar a les portes, amb un tercer lloc. És una carrera molt exigent, gairebé 900 km, i molt ràpida. Quan és de la FIM, del Campionat del Món, jo estic a la categoria de 660, que és la de potència i cilindrada màxima. Allà ens van limitar a 130 km/h, i això és un hàndicap perquè són motos que poden agafar puntes de 160-170 km/h. Però en ser ràpida la vam negociar molt bé. Des del pròleg ja vaig fer segon, tenia l’italià Benassi davant, i el segon dia vaig poder controlar fins que el vaig passar. A partir d’allà vaig controlar bé la carrera, amb molta calor, que és el que sempre té la Baja. I molt content, perquè és una cursa internacional molt reconeguda arreu del món i poder-la guanyar ha estat un prestigi per mi i per tot l’equip.
Com es prenen aquestes decisions tàctiques en curses tan llargues i amb tanta competència internacional?
Al final ho has de saber gestionar molt bé. Porto molts anys corrent i la gestió de la carrera és molt important en proves tan llargues. Són carreres de 8 o 9 hores i el que no pots fer és perdre els papers al principi. Si et trobes bé psicològicament i físicament, saps on pots apretar i on has d’afluixar. Aquí vaig poder atacar al final i em va sortir bé.
Ara arribaràs a l’última prova del Campionat d’Espanya de Ral·li Raid 2025, que es disputarà a Cuenca. Com afrontes aquesta cita final i quins són els teus objectius?
Està molt ajustat tot, perquè els tres que anem davant estem empatats a punts. Jo vaig primer per podis, però tenim 45 punts cadascú. Allà ens juguem el Campionat d’Espanya. Serà portar bé el tema de nervis, perquè és una carrera que et decideix el títol. Intentar fer-ho bé, no pensar-hi gaire i donar-ho tot.
Es podria dir que l’objectiu és guanyar aquest títol?
Sí. No vam poder anar a Galícia, perquè vaig tenir una fissura al lligament, i si haguéssim anat allà ja seria campió. Però ara tot és molt ajustat a l’última cursa i això dona més salsa al campionat.
Quan competeixes en proves tan llargues i exigents, què passa pel teu cap en els moments complicats?
Jo crec que els moments més complicats són abans de la cursa. A la Baja, per exemple, corres divendres, dissabte i diumenge, però des de dimecres ja estàs amb verificacions tècniques i administratives, entrevistes… Tot això et va creant pressió, i tu el que vols és començar. En el moment que et poses el casc, s’apaguen tots aquests nervis. Després se’t pot complicar durant la cursa, però el moment clau és saber gestionar bé abans de començar.
Quina sensació tens quan travesses la línia de meta, sabent que has guanyat?
És el resultat d’una bona feina. Hi ha moltes coses que poden fer que no et surti bé, però quan ho aconsegueixes, sobretot estic content per l’equip. Jo entreno i competeixo, però ells tenen una feina darrere impressionant amb la moto, la logística, el transport… I després són moments molt tensos durant la cursa. Em poso molt content per ells i després també per la feina que fa un mateix.
Com et prepares físicament i mentalment per afrontar aquestes curses i reptes?
Sobretot molt de físic. Jo diria que un 60% és físic i un 40% és tècnica. Si no estàs fort, no aguantes carreres tan llargues. Parlem de 700 o 800 km, de 8-9 hores. Has de saber gestionar-ho, i per això entreno molt el físic i també amb la moto.
Després de la cursa de Cuenca, quins reptes tens al cap? Et veus fent més proves internacionals o et quedes aquí?
El salt internacional ja l’he fet. A mi m’agraden molt les motos i vaig rebre una oferta molt bona de Motos Balart. Vam guanyar Cuenca l’any passat i hem signat un contracte durant aquest 2025. Ara estic molt centrat en Cuenca i després ja veurem.
Et planteges fer algun Dakar més?
Crec que l’etapa del Dakar ja l’he acabat. Han sigut unes vivències molt fortes. Preparar-te per un Dakar és un any abans, i després la carrera en si. Jo crec que ja està fet i ha anat prou bé.
Què representa per tu haver competit en un Dakar?
Molt. De petit ho veia per la tele com un somni. Al final acabes complint-lo. I no només un any, sinó tres. Et sents content com a pilot perquè ja has fet la feina: fer la cursa més dura del món i fins i tot fer 16è a la categoria. És una fita que et consolida.
Quin missatge voldries enviar a la gent de Martorell que et segueix i t’anima?
La veritat és que m’ha sorprès molt. Durant aquests anys de Dakar i ara al Campionat d’Espanya, he rebut molt de suport en els bons i també en els mals moments. Només puc donar les gràcies per reconèixer la meva feina.
