L’Ajuntament de Martorell va aprovar ahir dilluns al Ple Municipal la modificació del reglament municipal d’adjudicació d’habitatges per a emergències econòmiques i socials. L’acord per unanimitat va fer avançar un nou full de ruta més àgil, precís i adaptat al context actual.
El nou reglament incrementa els agents que han de valorar cada adjudicació, vincula els receptors a un itinerari laboral, els limita l’estada a 12 mesos i en prioritza l’arrelament, adreçant-lo a persones empadronades a Martorell un mínim de 3 anys, seguits o intermitents, en la darrera dècada.
La regidora de Benestar Social i Mitjans de Comunicació, Cristina Dalmau, explicava que “el nou reglament és un instrument adequat, necessari i coherent per donar resposta i avançar cap a un model d’intervenció més just, més ordenat i més eficaç en les emergències residencials del nostre municipi”.
El reglament vigent fins a dia d’avui és de 2016. Per a la regidora, “ha quedat obsolet, i calia modificar-lo. El nou suposa una millora clara i substancial”. El nou text “no es limita a regular l’accés a un habitatge, sinó que reforça la manera d’intervenir. Reconeix l’habitatge com a element central de protecció social amb criteris més objectius i verificables, reforça la capacitat de prioritzar les situacions personals i familiars més greus i fa acompanyament i seguiment social”.
Cristina Dalmau, regidora Benestar Social
L’antic reglament s’incloïa dins l’àmbit dels habitatges de protecció oficial. El nou, en canvi, reconeix que les emergències econòmiques i socials “requereixen d’un tractament diferenciat, amb instruments propis, criteris més precisos i procediments més específics”. Reforça l’arrelament municipal com a criteri de priorització, i exigirà a persones i famílies adjudicatàries un mínim de 3 anys d’empadronament, sigui continuat o intermitent, dins dels darrers 10 anys. Es fa “amb la voluntat de garantir que els recursos d’emergència municipal donin resposta preferent a persones en situació de vulnerabilitat que tinguin una vinculació sostinguda al nostre municipi”, apunta Dalmau.
Cristina Dalmau, regidora Benestar Social
La regidora va apostar “per a una major precisió en la valoració econòmica de la vulnerabilitat”, que incorporarà la consideració “dels recursos econòmics acumulats, els estalvis, a més dels ingressos mensuals”.
També es defineix de manera “més concreta i objectivable” la situació d’emergència habitacional”, amb un sistema de puntuació basat en 11 paràmetres. Per Dalmau, això “homogeneïtza els criteris de valoració, garanteix una priorització de les adjudicacions més justa, comprensible i verificable, sobretot tenint en compte que els recursos són limitats”.
Afegia que el reglament inclou més agents valoratius. Serà més interdisciplinari”. Es basarà en “una mesa de valoració, una comissió de treball i un informe social. Això aporta més garanties, reforça el caràcter tècnic de les decisions i introdueix mirada interdisciplinària imprescindible per a una valoració integral”.
Cristina Dalmau, regidora Benestar Social
A més, incorpora una regulació específica referida “al règim de tinença, ja que preveu tant els casos d’habitatges propis com cedits, i amplia la capacitat de resposta de l’Ajuntament”.
D’altra banda, recalca la limitació de temps de l’adjudicació d’un habitatge per a aquests casos “a 12 mesos”. En aquest període, el reglament estableix un itinerari personal, familiar i laboral per orientar la persona o família adjudicatària cap a la seva autonomia. Dalmau recorda que “un habitatge d’emergència no ha de ser concebut com a una solució definitiva, sinó com a una resposta temporal, protectora i d’acompanyament”. La limitació a 12 mesos ajuda, a més, “a que hi hagi més rotació, i així donar resposta a més famílies i de manera més ràpida, dins les limitacions que tenim”.
Cristina Dalmau, regidora Benestar Social
També inclourà “un seguiment social de cada cas, com a part essencial del sistema, en coordinació entre els Serveis Socials Bàsics i altres serveis municipals” com a estratègia àmplia d’intervenció social. Així, l’habitatge no es concep només com una resposta material, sinó com una peça d’un procés d’acompanyament cap a l’estabilització i la inclusió.
Finalment, s’hi afegeix una actualització en matèria de protecció de dades i s’hi inclouen els drets digitals. També un nou règim sancionador, que ordena més la relació entre administració i adjudicataris i que estableix conseqüències en casos d’incompliments, per reforçar l’ús correcte d’aquest recurs limitat.
El regidor de Transició Digital i Sostenible, Javier González (PSC), valorava el nou reglament com a “útil, necessari i que reforça la capacitat de l’Ajuntament per donar resposta a les situacions d’emergència habitacional, com ara una família que perd la seva llar, una dona que ha de marxar de casa per violència masclista, o menors o gent gran en situació greu”. Per González, “ara és més clar i transparent, fixa els requisits, defineix quines les situacions d’emergència i és més just i rigorós que l’anterior”.
Javier González, regidor Transició Digital i Sostenible
Pel que fa als grups de l’oposició, Movem Martorell s’hi va mostrar favorable: “Estem d’acord en la proposta del reglament, perquè és positiu”, deia Laura Ruiz, tot i que matisava que “algunes persones en queden fora; les arrelades però no empadronades. Al marge de les persones que fan ocupacions il·legals, hi ha situacions d’emergència de persones que per altres raons no poden empadronar-se i en queden totalment fora”. Tot i així, Ruiz destacava que “el reglament serà positiu, i amb un sistema de punts bastant objectivable en l’ordre d’atorgament”.
Laura Ruiz, portaveu Movem Martorell
També ERC va votar a favor. Soulimane Messaoudi, portaveu republicà, considerava “que la modificació, que detecta 11 situacions i les vincula al sistema de puntuació, és clau des del punt de vista jurídic i tècnic” i que el sistema de punts “garanteix prioritats”. Agraïa l’acord amb el govern municipal en la proposta del seu grup “a l’hora de limitar de 10 a 3 els anys d’empadronament al municipi per a poder optar a aquests habitatges d’emergència”.
Soulimane Messaoudi, portaveu ERC
La regidora de Benestar Social va concloure el debat del punt agraïnt el suport dels quatre grups municipals, que va permetre que la modificació s’aprovés per unanimitat.
Estipulades les dues festes locals i l’adhesió municipal al Correllengua
Com a altres punts de l’ordre del dia, el Ple va aprovar les dues festes locals de cara al 2027, que seran el dilluns 26 d’abril (Fira de Primavera) i el dilluns 16 d’agost (Festa Major).
També va tirar endavant el tràmit d’aprovar la ratificació de la dissolució del Consorci de Formació Professional d’Automoció, i una moció presentada per ERC per a la normalització de la llengua catalana a Martorell i l’adhesió al Correllengua Agermanat, una iniciativa cívica que promou l’ús social de la llengua catalana i conscienciar la societat del seu ús social.
