Elisenda Sala, una de les ceramistes més prolífiques del darrer mig segle a Catalunya, ha vingut a Martorell a parlar del seu llibre ‘Fang a les mans. Tot comença en un somni’. Una obra que repassa la seva creació artística i que inclou fotografies, dibuixos, poemes i articles periodístics de la seva obra. Aquest ha estat un acte inclòs en la programació commemorativa dels 150 anys de l’Enrajolada Casa-Museu Santacana, i que ha presentat la ceramista martorellenca Encarna Montroig.
Nascuda a Barcelona un 2 de març de 1938, Elisenda Sala i Ponsa és una figura destacada del món artístic, especialment de la ceràmica. Deixeble de Josep Llorenç Artigas, després de fer els estudis a l’Escola Massana i formar-se a Suècia i al Japó, es va llicenciar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Posterioment va ser també professora de l’Escola Massana.
Sala va ser la primera artista en guanyar el Premi Ciutat de Barcelona (1966) en l’àmbit de la ceràmica. També va ser membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica a Suïssa, i al llarg de la seva trajectòria ha participat en molts seminaris i cursos, ha pronunciat moltes conferències i ha exposat arreu. Entre d’altres llocs, al Museu del Disseny de Barcelona.
L’any 2025 va publicar ‘Fang a les mans’, un llibre que resumeix la seva obra, amb fotografies i textos on hi reflexiona. La publicació també inclou un recull de premsa i fins i tot una selecció de poemes de diversos autors, inspirats en les seves peces o dedicats a ella. Sala explica que el llibre descriu “els meus diversos períodes creatius, que solien durar entre quatre i sis anys”. Comencen al voltant dels anys 60 del segle passat, amb Joies de gres, i continuen “amb altres temes com ara gerros, peces al torn, l’UIl de Taüll i els murals”.
Elisenda Sala, ceramista i autora de 'Fang a les mans'
Altres períodes han versat al voltant de temes patriòtics “on recullo l’angoixa política i social d’un país esgotat”; les onades “ja que el mar sempre m’ha atret molt i fins i tot em va portar a fer submarinisme”, o la germinació, “que és l’esclat de la vida”. Ja als anys 70, parla de l’Espai, les robes arrugades, la Mediterrània “el mar més bonic, que m’ha inspirat i del que afortunadament gaudeixo cada dia des de la meva casa amb jardí” o les empremtes de tardor, que “recullen el moment en el que una persona es va fent gran”.
Elisenda Sala, ceramista i autora de 'Fang a les mans'
Sala ha afegit a aquesta obra un seguit de poemes, perquè diu que “de joveneta tots hem fet poesia, i jo ho vaig heretar del meu pare, que era periodista i molt aficionat a la música”. Però a més, explica que també havia fet teatre de manera vocacional al llarg dels anys 60 amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
Però el “cuquet” per la ceràmica li comença “de ben joveneta”. Explica que, primer, amb 6 o 7 anys, feia dibuixos, però que “quan jo tenia deu anys, el meu pare va tornar de l’exili i va veure que jo tenia molta afició dibuixant i que fins i tot havia guanyat algun premi, i em va portar a estudiar a l’Escola Massana”. Allà feien “els preparatoris: classes de dibuix i de geometria i diferents tècniques com ara el tapís, l’esmalt, la joieria o la ceràmica”. I en aquest tastet, Sala va veure que “la ceràmica era el que m’agradava, la meva primera experiència”.
Elisenda Sala, ceramista i autora de 'Fang a les mans'
Elisenda Sala ha explicat que anteriorment ja havia visitat l’Enrajolada, i recorda “l’any 1979, quan vaig tenir l’ocasió d’organitzar un congrés internacional. Ceramistes de tot el món i crítics especialitzats van venir en autocar a visitar-la. Jo en tenia referències però encara no l’havia pogut conèixer, i va ser molt bonic”.
Elisenda Sala, ceramista i autora de 'Fang a les mans'
La presentació s’ha acompanyat d’una lectura de poemes i de la posterior visita guiada per l’edifici, a càrrec de la historiadora martorellenca Gemma Jiménez.
