L’Institut Pompeu Fabra de Martorell afrontarà el proper curs el quart i darrer any de participació, com a centre acreditat, al programa Erasmus+. Aquest és un projecte de la Comissió Europea dirigit a persones i centres educatius dels estats membres, que promou l’intercanvi i la cooperació transfronterera, i que fomenta el coneixement, la transmissió de valors i el treball en xarxa. En tres anys, el centre ha realitzat cinc intercanvis amb altres instituts del continent, implicant a 34 alumnes. També s’han concretat quatre intercanvis per a professorat, amb vuit participants.
L’Institut martorellenc és centre acreditat de l’Erasmus+, un reconeixement concedit per la Comissió Europea fa tres anys, conseqüència de l’aprovació d’un Pla de Millora impulsat pel Centre. La inclusió al programa possibilita, tal i com explica la coordinadora de l’Erasmus i professora d’anglès del centre Marta Trilles, “fer mobilitats d’alumnat, formació i intercanvi de professors per anar a altres centres europeus a veure com treballen”. L’acreditació a l’Erasmus+ “garanteix que durant quatre anys rebem el finançament necessari per impulsar la millora del centre”.
Marta Trilles, coordinadora Erasmus a l'Institut Pompeu Fabra
Durant els tres primers anys –i també en el proper curs-, el Pompeu organitza intercanvis o mobilitats d’alumnes i de professorat, que son de caràcter bidireccional, amb viatge a la destinació europea i acollida a Martorell.
Quant als intercanvis dels estudiants, n’han participat 34, principalment de 3r i 4t d’ESO, amb experiències amb centres d’Itàlia, Turquia, República Txeca i Suècia i basats amb un seguit d’objectius i fil conductor en cada cas. Pel que fa als intercanvis de professorat, brinden la possibilitat “de fer formació a centres europeus, referida a molts variats aspectes, com ara la inclusió i la convivència als centres i a l’aula, la digitalització en l’educació o la sostenibilitat”.
Marta Trilles, coordinadora Erasmus a l'Institut Pompeu Fabra
Referit als intercanvis entre alumnes, Trilles posa com a exemple el del passat mes de maig, a Suècia: “És el tercer curs que el fem amb ells, amb l’ecologisme i la sostenibilitat com a fil argumental, ja que és un país molt avançat en aquesta temàtica”. Aquest darrer cop hi ha anat 16 alumnes, que han après “la connexió amb l’entorn i el respecte envers la natura que tenen els suecs, els seus hàbits sostenibles i la seva cura de l’entorn i del medi ambient. Els nostres alumnes han après com viuen, com treballen, com reciclen i com fan estalvi energètic”.
Marta Trilles, coordinadora Erasmus a l'Institut Pompeu Fabra
Els intercanvis tenen un fort impacte en l’alumnat: “Son experiències on la UE busca invertir per reduir les desigualtats, i fer possible que el màxim d’alumnes se’n puguin beneficiar”. Alhora, ajuden al seu creixement. La Marta destaca que “creiem molt en el sistema d’allotjament amb famílies d’acollida, perquè és una experiència que dona als alumnes moltíssima autonomia i beneficis. Cadascun s’insereix dins d’una família que parla un idioma diferent, que té uns altres hàbits i una diferent manera de comunicar-se. Aprenen a ser autònoms i a resoldre situacions, i els aporta molta empatia”.
Aquest darrer curs també s’ha completat l’intercanvi a Turquia, on s’ha treballat una altra temàtica: “La inclusió i la reducció de les desigualtats”. D’una banda, possibilita “que tot l’alumnat pugui viure a través d’aquest finançament una experiència internacional que, d’una altra manera, no tindria”.
Però aquesta experiència turca també exemplifica la segona modalitat de col·laboració de l’Erasmus+: l’intercanvi entre professorat. En aquest cas va abordar la situació “de l’alumnat amb altes capacitats”. Un grup de professors turcs “van ser a Martorell fent formació per detectar l’alumnat amb altes capacitats i saber què se’ls pot oferir des de les diferents assignatures per seguir ampliant el seu potencial, i van visitar un centre educatiu especialitzat en altes capacitats i rendiment”. A més, tot el claustre del centre martorellenc va rebre formació per part d’un grup d’experts en altes capacitats.
Una tercera modalitat d’intercanvi és “l’aprenentatge per observació”, com explica la coordinadora de l’Erasmus+ a l’IES Pompeu Fabra. Així, parelles de professors van a altres centres europeus a observar altres maneres de fer. Per exemple, “fa dos cursos vam crear un equip impulsor del Pla Lector, per tal de refer, reactivar i modernitzar la biblioteca del nostre centre des de zero. Per a fer-ho, vam anar a un centre educatiu de la República Txeca que disposava d’una biblioteca espectacular i molt ben gestionada, plena d’activitats literàries i un servei de préstec actiu, i on els alumnes es trobaven per estudiar i llegir”. Aquesta experiència va servir “per agafar idees de cara a la nostra biblioteca, que des de fa dos cursos és en marxa, i n’estem molt satisfets”.
Marta Trilles, coordinadora Erasmus a l'Institut Pompeu Fabra
A part, aquest darrer curs han passat pel Pompeu Fabra “un parell de professors del centre de la República Txeca, per conèixer com usàvem les eines digitals a l’aula i quines són les diferents necessitats educatives del nostre alumnat”.
Marta Trilles, coordinadora Erasmus a l'Institut Pompeu Fabra
De cara al proper curs que es posarà en marxa al setembre, l’Institut ja té programat un nou intercanvi d’alumnat de l’Erasmus+ amb un centre educatiu de França, tot i que en aquesta ocasió es dirigirà a alumnes de segon d’ESO. Una activitat que reforçarà “un altre pilar del nostre Pla: desenvolupar el coneixement i ús de llengües estrangeres, ja que al nostre centre impartim classes d’anglès, de francès i d’alemany”.
D’altra banda, es preveu que en el quart i darrer curs d’acreditació a l’Erasmus+, el centre martorellenc organitzi “entre tres i quatre intercanvis més amb alumnat, i algun algun altre de formatiu i d’observació per al professorat”.
