Cada vegada són més els nens i adolescents als quals es diagnostica TDAH, trastorn oposicionista-desafiant o altres trastorns quan, en la majoria de casos, no és una malaltia mental, sinó un malestar o una dificultat que té a veure amb factors socials o ambientals. Es tracta d’un fenomen anomenat “psicopatologització”, en què s’atribueixen explicacions patològiques a comportaments o problemes que, en realitat, són normals per al període vital. Així, s’observa una tendència al sobrediagnòstic psiquiàtric en la infància i l’adolescència, tal com han alertat els experts reunits a la 6a Jornada de l’Àrea Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries, que ha tingut lloc avui al Centre Cultural de Martorell.
“Cada cop afloren més categories diagnòstiques que classifiquen la diferència i el malestar, de manera que el concepte de salut es fa cada vegada més estret i limitat, i es titllen de patològics problemes que abans no es consideraven mèdics”, explica Roger Ballescà, psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries. “La ràbia, l’avorriment, la timidesa o el dol, entre molts d’altres, són desconforts normals en la infància i l’adolescència que no han de tenir necessàriament una explicació patològica”, afegeix.
La responsabilitat dels professionals
Durant la 6a Jornada de l’Àrea Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor, Agustí Bonifacio, treballador social de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha explicat que els recursos d’atenció a la salut mental infantojuvenil es troben amb un important nombre de demandes urgents que estan relacionades amb factors ambientals o que, fins i tot, podrien considerar-se “exclusivament socials”. “Seria important, en la mesura del possible, discriminar quines situacions sí que requeririen d’un ingrés o abordatge de salut mental a un dispositiu de tercer nivell i quines, en realitat, demanarien una actuació de tipus social exclusiva o prèvia”, ha assenyalat.
En aquest sentit, els experts reunits han apuntat a la responsabilitat dels professionals de l’àmbit de la salut mental a l’hora de fer interpretacions excessivament laxes en el diagnòstic dels trastorns de conducta i en la necessitat que primer s’intenti intervenir en l’entorn del nen, analitzant el seu àmbit relacional. “Si ens centrem únicament en l’infant o el jove, oblidem gran part del problema, que sol estar relacionat amb factors externs, i convertim el nen en patològic, amb les conseqüències que això comporta”, assegura Roger Ballescà.
Per això, durant la jornada s’ha reflexionat sobre les repercussions que la psicopatologització té en la infància i l’adolescència en termes d’etiquetatge i de “profecia que tendeix al seu compliment”. “Si diagnostiquem un trastorn de dèficit d’atenció sense analitzar els factors externs que poden estar causant el problema, estem traient al nen i el seu entorn la responsabilitat de solucionar-lo i, amb tota probabilitat, aquest acabi desenvolupant finalment alguna problemàtica”, explica el psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor.
El paper de la família i l’escola
Al llarg de la jornada s’ha parlat del concepte de “desresponsabilització social” i del paper de la família i l’escola. Així, els experts han assenyalat que la família ha de tenir un paper actiu en l’educació dels fills i una participació més explícita a l’escola. “De vegades, els pares busquen una explicació patològica perquè aquesta és la tendència social actual, l’atribució externa dels problemes”, explica Ballescà. “Però que un nen presenti problemes d’aprenentatge a l’escola en mig d’un procés de divorci pot ser completament normal”.
Per la seva part, Segundo Moyano, educador social, doctor en Pedagogia i director del Grau d’Educador Social de la UOC, ha assegurat que “assistim a una proliferació contínua de dificultats importants a l’hora d’elaborar conceptes educatius, des del propi discurs pedagògic, per tractar les situacions pràctiques en entorns educatius”, ha afegit.
En la mateixa línia, Maribel Blázquez i Mònica Castro, referents d’Atenció Inclusiva (RAI) dels serveis territorials del Baix Llobregat, han assenyalat que l’escola ha d’intervenir en l’entorn que acull l’infant i no només en el subjecte com a nucli origen de la situació, “deixant enrere la visió rehabilitadora i incidint en les condicions que afavoreixin el ser-hi, el participar i l’aprendre”.
Falta de recursos i necessitat de coordinació
Durant la 6a Jornada de l’Àrea Infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell també s’ha fet referència a la manca d’activació -o manca d’existència- de determinats recursos comunitaris i d’accions preventives, així com als problemes de coordinació entre dispositius de la xarxa sociosanitària i de protecció. Segons Agustí Bonifacio, treballador social de l’Hospital Sant Joan de Déu, això podria explicar la creixent demanda que s’observa en l’àmbit de l’atenció a la salut mental infantojuvenil.
En aquests sentit, Bonifacio ha explicat que la figura del treballador social pot ser útil a l’hora de promoure un millor ús de les urgències, “evitant psiquiatritzacions innecessàries, iatrogènies o estigmatitzacions”. En la mateixa línia, els professionals de l’Hospital Sagrat Cor assenyalen la importància del psicopedagog als centres educatius, però també apunten a la falta de recursos i a la dificultat que comporta el fet que, sovint, només es compti amb un professional per a diverses escoles i instituts.