Aquest dijous 13 de febrer, la Biblioteca Francesc Pujols alberga (18.30h) una xerrada per posar en valor la gran aportació del dramaturg Àngel Guimerà a la literatura catalana. La cita es titula ‘El teatre és la vida’, és gratuïta però precisa d’inscripció a entrades.martorell.cat, i anirà a cura de la professora de literatura Alba Bohigas. La cita va a tomb amb la recent commemoració del centenari de la mort de Guimerà.
Bohigas farà un repàs a les obres més destacades d’aquest mestre de l’escena i candidat al Premi Nobel de Literatura fins a 17 vegades. “Estem parlant del pare i, amb ell, de tots els cracs de la literatura moderna i contemporània catalana, que van posar el català al punt màxim de la Renaixença, a l’igual que Narcís Oller ho va fer en prosa o Jacint Verdaguer en poesia”, apunta la conferenciant.
Alba Bohigas, conferenciant de 'El teatre és la vida'
Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1927) va començar la seva faceta d’escriptor conreant el periodisme i la poesia. “Fins el 1880 va ser conegut sobretot per poemes com La Santa Espina, l’Emigrant o Les fulles seques. L’any 1877 va ser nomenat Mestre en Gai Saber al millor poeta en els Jocs Florals, mateix any en què a Jacint Verdaguer li van donar el Premi d’Honor amb l’Atlàntida“.
Però un cop es va fer un lloc en el catalanisme cultural de l’època, Guimerà va explorar la via teatral “bàsicament com a font d’ingressos”. Primer, “fent teatre costumista o comèdia, en vers i de molta qualitat, a l’igual que el gran Serafí Pitarra (Frederic Soler), ambientada en la pagesia catalana”. Bohigas explica que “en aquest panorama teatral de la segona meitat del segle XIX, a casa nostra hi mancava un gènere que a Europa feia furor en teatre: la tragèdia. Ell hi va entrar, intentant crear una altra línia teatral”.
Alba Bohigas, conferenciant de 'El teatre és la vida'
Guimerà va començar a treballar “personatges i històries universals, que presenten estats de la condició humana eterns i vigents, emocions i sentiments inherents a tots nosaltres i a tots els temps, perquè tracta temes clàssics i eterns com amor, violència, el bé i el mal, les lluites de poder, el conflicte entre la realitat i l’ideal, la possessió amorosa, les tensions entre home i dona, o les pugnes econòmiques”.
Fruit d’això, “en van sorgir obres famosíssimes com Mar i Cel (1888), un clamorós èxit de públic i de crítica i que de seguida es va traduir al castellà. Després van venir drames realistes d’amors al límit, amb poques concessions a les ideologies polítiques, basats en sentiments forts i permanents, com En pólvora, Mari Rosa, Terra baixa, La filla del mar o La festa del blat“.
Alba Bohigas, conferenciant de 'El teatre és la vida'
Obres que van tenir un èxit molt gran, que van traspassar fronteres i que han fet de Guimerà “l’autor més internacional que ha tingut Catalunya”. Fins i tot, destaca que “va arribar a Hollywood, i de Maria Rosa se’n va fer una pel·lícula muda. I de Terra Baixa se’n van fer òperes i una pel·lícula en alemany als anys 30. Va tenir èxits i una projecció internacional extraordinària”.
Alba Bohigas, conferenciant de 'El teatre és la vida'
Bohigas afegeix de Guimerà una altra qualitat: “Sabia donar a cada actor i actriu el seu moment de glòria, i tenia les claus per fer obres magnífiques, perfectes i eternes”. Dijous n’explicarà més detalls a la sala polivalent de l’equipament cultural.
