‘Anatomia d’una professió desconeguda’ reflexiona sobre les condicions físiques i emocionals de la dansa

71
'Anatomia d'una professió desconeguda'

El Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis acull fins al 13 de setembre la instal·lació artística Anatomia d’una professió desconeguda, una proposta de l’artista, coreògraf i investigador Miquel Barcelona Palau que convida a reflexionar sobre les condicions laborals, físiques i emocionals que envolten la professió de la dansa. A través de testimonis reals, espais participatius i una mirada crítica, l’exposició posa en relleu una realitat sovint invisible darrere dels escenaris i reivindica la necessitat de situar les cures al centre dels processos de creació artística.

El projecte va començar a gestar-se durant el confinament sanitari, mentre Miquel Barcelona preparava l’estrena de l’espectacle Rojos al Mercat de les Flors. L’autor explica que aquell període d’aïllament el va portar a qüestionar-se la relació que mantenia amb la seva professió.

“La idea va néixer quan estava estrenant l’espectacle i em vaig adonar que la relació que tenia amb la meva professió s’assemblava molt a una relació tòxica. Revisant els més de vint anys de trajectòria vaig pensar que era una reflexió que volia compartir amb altres companys i companyes del sector”, apunta.

Miquel Barcelona, comissari exposició

Aquelles primeres converses informals entre professionals es van convertir, a poc a poc, en un espai segur on van aflorar experiències de violència, precarietat i vulnerabilitat viscudes en diferents processos creatius. Aquesta investigació va rebre posteriorment una beca de recerca de la Generalitat de Catalunya i va acabar prenent forma en aquesta instal·lació artística.

Dotze testimonis que donen veu als cossos escènics

L’exposició recull dotze testimonis de professionals de les arts escèniques —deu vinculats a la dansa, un al circ i un altre al teatre— que responen a tres preguntes essencials: a què es dediquen, quines bones i males pràctiques han viscut durant la seva trajectòria i quins canvis consideren necessaris per a les noves generacions.

“L’exposició és molt senzilla en la forma, però complexa en el contingut. Aquests testimonis construeixen un relat sobre una professió que la majoria de la gent desconeix perquè només veu el resultat final sobre l’escenari”, assenyala Barcelona.

Miquel Barcelona, comissari exposició

La proposta es completa amb un mapa de cures, que identifica els conceptes que es repeteixen de manera transversal en les experiències compartides, i amb un espai participatiu on els visitants poden reflexionar i posicionar-se sobre els processos de creació artística.

Un projecte reparador

Per al seu autor, el procés de creació de l’exposició ha tingut un fort component reparador, tant personal com col·lectiu.

“Ens ha fet posar nom a coses que ni tan sols érem conscients que havíem viscut. Al principi tothom deia que no li havia passat res, però quan vam començar a estirar el fil vam descobrir moltes experiències compartides. Això ens ha fet més conscients, ens ha unit molt com a col·lectiu i ha canviat la manera com treballem les següents creacions”.

L’exposició es va presentar per primera vegada l’any 2023 al Born Centre de Cultura i Memòria i aquest any també s’ha adaptat amb la comunitat de dansa de Màlaga. Tot i el pas del temps, Barcelona lamenta que la realitat que denuncia continuï plenament vigent.

“És trist comprovar que encara hi ha molt poca consciència sobre aquesta altra cara del nostre ofici. Molts espectacles que veiem són el resultat de processos on hi ha hagut males pràctiques, però això continua sent invisible”.

Miquel Barcelona, comissari exposició

Entre les experiències recollides apareixen situacions molt diverses: lesions durant les actuacions, pressions físiques i psicològiques, dificultats per conciliar maternitat i carrera artística o processos creatius que utilitzen vivències traumàtiques dels intèrprets sense un acompanyament adequat.

Tot i abordar qüestions delicades, l’autor subratlla que “no és una exposició que vulgui donar conclusions sobre com s’han de fer les coses. El que pretén és obrir moltes preguntes i convidar al diàleg”.

Miquel Barcelona espera que els visitants surtin del Muxart amb una mirada més propera cap a la realitat dels professionals de la dansa. “M’agradaria que la gent entengués que darrere de qualsevol espectacle hi ha persones. Sovint pensem només en el resultat, però no tot resultat justifica qualsevol procés. La reflexió és precisament aquesta: què hauria d’estar al centre d’un procés de creació, el resultat, la cura dels intèrprets o totes dues coses?”, clou l’artista.

Miquel Barcelona, comissari exposició

La mostra Anatomia d’una professió desconeguda es pot visitar fins al 13 de setembre els dijous i divendres, de 17.30 a 20.30h, i els dissabtes, diumenges i festius, de 10.30 a 14.00h. El Muxart romandrà tancat del 17 al 31 d’agost.