Esquerra Republicana de Catalunya ha comptat en aquesta darrera legislatura amb un regidor al consistori, el mateix que encapçala l’actual llista: Adolf Bargués. Té 46 anys, és diplomat en direcció d’empreses i treballa com a gerent. A més de presidir l’Associació d’Amics de Sant Antoni des de 1978, també té vinculació amb El Progrés, l’Arc de Sant Martí, la Secció Sardanista de Martorell, el Centre d’Estudis Martorellencs i la colla de Diables de Martorell, de què n’és membre fundador. Aboga per un canvi de timó i una nova manera de fer política, emfasitzant el major pes de la ciutadania amb l’eslògan Escoltem, fem, expliquem.
-Sr. Bargués, per què han escollit aquest eslògan de campanya?
-Diem que primer cal escoltar, perquè quan ets a dins de l’Ajuntament intentes fer allò que la gent demana, però de vegades, en 4 anys, les solucions poden quedar obsoletes o inaplicables i cal escoltar constantment. El fer, és el que costa més, perquè amb una majoria absoluta es marquen inèrcies que cal modificar, i l’explicar és que quan es pren alguna mesura, també cal dir a la gent el per què, de manera ferma. I això inclou el que anomenem la gestió del no: explicar clarament els límits per tenir una visió global de tots els col·lectius.
-Parli’ns del seu programa electoral.
-Més que un programa electoral, hem consolidat un programa de govern que marcarà la nostra política els propers quatre anys. Els punts forts passen per reforçar els valors republicans. És a dir, que la gent decideixi el model de poble, i això passa per l’apoderament de la ciutadania. Està bé que la gent voti cada quatre anys, però hi ha decisions que s’han de replantejar i reformular durant aquest temps.
-Què proposen?
-Reflexionem al voltant del pla d’usos comercials, per crear un eix comercial que vagi de la plaça de la Vila i fins a la plaça d’Europa. Un gran passeig on no hi hauria d’haver cap local tancat. Una mica el que ha passat els darrers 20 anys amb el passeig de Gràcia de Barcelona. El model que no volem és que si a La Sínia s’hi fa un barri amb 3.500 vivendes, es promogui que hi hagi locals comercials a tots els baixos, perquè aleshores molts no tindran clients suficients.
-Pel què fa a l’urbanisme, què defensa el seu programa electoral?
-L’urbanisme transforma persones i ciutats, i creiem que tot el que s’ha fet a Martorell els darrers anys ha estat pur maquillatge. Aplaudim la biblioteca com a inversió que no ha costat un duro al municipi, però discutim el cost de la seva sostenibilitat, el cost posterior. Tampoc s’ha fet bé en l’àmbit d’educació, arreglant l’antic institut Montserrat amb una manca de previsió increïble. I com a projectes, diem directament que no volem una Àrea residencial Estratègica –ARE- amb vivendes a l’Illa Santacana que tinguin baixos inundables. En canvi, sí que volem crear una ferradura verda.
-En què consisteix?
-Seria un espai verd comprès entre al parc de Can Cases i fins el Pou del Merli. Per a l’equip de govern actual es podria convertir en una nova zona industrial, i la nostra proposta és no trinxar més el territori: als voltants ja hi ha moltes naus industrials, i aquesta hauria de ser zona no programada. Martorell ha de ser capital del Baix Llobregat Nord o del Pla de Montserrat, però no ha de créixer per créixer. Això ha d’anar acompanyat d’una urbanització harmoniosa i no agressiva, ja que tenim tan sols 13,5 quilòmetres quadrats i la gran majoria ja estan edificats.
-Alguns els acusen d’haver oblidat polítiques d’esquerres per centrar-se només en el debat sobiranista. Què en pensa?
-Que és una crítica gratuïta i fàcil. El sobiranisme és indissoluble amb la qualitat de vida dels catalans. No som independentistes perquè sigui la moda, sinó perquè creiem que la millora de la ciutadania passa per la gestió correcta dels nostres recursos, locals i nacionals. Catalunya és suficientment productiva i autònoma com per crear un flux de riquesa que incrementi el nivell de vida un 15-20 per cent, que és el cost d’aquest espoli fiscal que expliquem. Els serveis socials són bàsics, però si no hi ha res al calaix, només acabes gestionant misèries i tristors.
-Quines expectatives tenen i com definiria l’equip que vostè lidera?
-Els darrers anys a Martorell hi ha ganes de canvi, i les expectatives són bones, de canvi de model de gestió de Martorell. Volem evitar la prepotència, la manca de diàleg i generar la proximitat política, que la representativitat sigui constant. El tarannà de l’equip d’esquerra és fantàstic: més del 60 per cent dels integrants de la llista no estan afiliats, i s’han buscat pel seu talent i grau de compromís per promoure un canvi de timó.
-Amb qui estarien disposats si Esquerra és decisiva al proper govern municipal?
-No pactarem amb PxC ni tampoc amb el PP. Si creiem que Catalunya ha d’avançar en les seves llibertats no podem pactar amb ningú que vagi en contra d’aquestes llibertats i de la qualitat de vida dels ciutadans. Podríem pactar amb CiU, amb Movem, amb el PSC, amb Som…la llista està oberta, no hi ha cap mena de prejudici, amb l’ excepció d’aquells que no ens respecten.