‘Canto jo i la muntanya balla’, llibre més demanat a la Biblioteca el segon trimestre de 2020

1304
'Canto jo i la muntanya balla', d'Irene Solà

Canto jo i la muntanya balla, una novel·la de la jove escriptora osonenca Irene Solà, ha estat la més demanada pels usuaris de la Biblioteca Martorell el segon trimestre de 2020. Per sota, l’han seguida les darreres creacions de les reconegudes Dolores Redondo i Isabel Allende, La cara norte del corazón i Largo pétalo de mar, respectivament. En títols i posicions, Martorell coincideix amb el rànquing de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació en les tres primeres places.

Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2019 i recent Premi de Literatura de la Unió Europea 2020) és una història ambientada en territori pirinenc transfronterer -entre Camprodon i Prats de Molló- en el que l’autora introdueix nombrosos personatges, tant de realitat com de ficció: homes i dones, fantasmes, dones d’aigua, ossos i bolets, entre d’altres. “És una novel·la revelació d’una autora no gaire coneguda, que s’ha treballat en el nostre Club de Lectura Bibliolovers i que ha agradat força. És diferent i molt recomanable”, destaca la directora de la Biblioteca Martorell, Mercè Parera.

Mercè Parera, directora de la Biblioteca Martorell

Tres dones lideren el rànquing. “En segon lloc hi ha La cara norte del corazón, de la coneguda autora d’obres de suspens i d’intriga Dolores Redondo, creadora de la trilogia del Baztán. A la Biblioteca el tenim disponible tant en castellà com en català”. Tercera és Largo pétalo de mar, la darrera creació d’Isabel Allende, “autora que desperta molta expectativa sempre que presenta nova novel·la”, apunta Parera.

Mercè Parera, directora de la Biblioteca Martorell

En quart lloc se situa Paraules que tu entendràs, de Xavier Bosch, “amb una gran acceptació entre els lectors”; la segueix La reina roja de Juan Gómez Jurado, “una novel·la de suspens, intriga i policíaca, però que té un enfoc diferent que segurament ha atret molts lectors”; Patria, de Fernando Aramburu; la trilogia La ciudad blanca d’Eva García Sáenz de Urturi com a “novel·les policíaques i d’investigació amb tot un rerefons de mitologia, arqueologia i llegendes ambientada a Vitoria i amb certs paral·lelismes amb Dolores Redondo”.

Tampoc han passat desapercebudes en el préstec dues obres de Carlos Ruiz Zafón: La sombra del viento/l’Ombra del vent i El laberinto de los espíritus: “probablement hi hagi influït la seva recent defunció”, comenta Parera. Per acabar, la directora destaca el darrer llibre d’Ildefonso Falcones: “Una novel·la històrica ambientada a Barcelona durant l’època en la que es van construir tots els edificis modernistes a la ciutat, amb un escultor com a protagonista. És un llibre molt recomanable per tota la gent amant de les belles arts”.

Mercè Parera, directora de la Biblioteca Martorell

El recompte i llistat de les novel·les més prestades, tant a l’equipament cultural martorellenc com al conjunt de les 225 biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona, i que s’ha fet durant els mesos d’abril, maig i juny.