Càritas Martorell busca nou voluntariat en un moment de canvis organitzatius

1853
Assumpta Clopas i Miquel Aiguadé (Càritas)

Càritas Parroquial de Martorell és una entitat de caire social que treballa a la nostra població des de fa més de cinquanta anys. Vinculada a la parròquia de Santa Maria, és la representació al nostre poble d’una organització nascuda l’any 1897 dins l’església catòlica, i que agrupa organitzacions que vetllen per l’assistència, el desenvolupament i el servei social a la població.

A la nostra població, l’entitat és formada per un equip de persones voluntàries que duu a terme tasques d’acció social, economia solidària, emergències i cooperació internacional, entre d’altres. Actualment, l’entitat viu un moment de canvis i de reestructuració, però continua endavant en la seva tasca d’oferir suport a persones necessitades del municipi.

La seva secretària, Assumpta Clopas, i el treballador social Miquel Aiguadé, expliquen en la següent entrevista quin és el present de l’entitat solidària i cap a quin futur pretenen avançar amb la imprescindible col·laboració del voluntariat, a qui fan una crida.

En quin moment es troba actualment Càritas a Martorell?

AC: A nivell inter parroquial, estem en un moment en què hem fet alguns canvis després de molts anys. Per exemple, ja no comptem amb el programa del banc d’aliments, que ara ha passat a gestionar la Creu Roja, una entitat amb la qual tenim un fort vincle. En canvi, sí que mantenim encara el programa d’acollida, però l’hem hagut de modificar arran de la pandèmia. Ara el que fem és atendre a totes les persones via telefònica i donar-los cita prèvia.

Com us heu adaptat al fet de deixar de portar el programa del banc d’aliments?

AC: Des de feia molts anys el programa ja estava amb un ull crític, perquè és un tema bastant complicat i que pot arribar a ser inacabable. Havíem estat mirant fins i tot de fer-li una volta, com canviar la modalitat i que les persones poguessin escollir quins aliments necessitaven més. El fet de cedir aquest programa a una altra entitat ens ha suposat un canvi sobretot en la pèrdua de voluntaris que estaven molt vinculats al banc d’aliments, i que per raons d’edat i disponibilitat no han pogut continuar amb nosaltres.

Miquel, en quina línia treballa vostè amb Càritas?

MA: Hi ha vàries línies de treball. La primera seria la funció clàssica del treballador social, que és acollir i escoltar les persones amb dificultats que s’adrecen a Càritas. Després tindríem el fet de donar acompanyament a la part més parroquial, ja que Càritas funciona sobretot amb voluntaris i se’ls acompanya en els projectes que tenen dins d’aquesta part de l’entitat. I per últim, estaria el fet de treballar en xarxa amb entitats que d’alguna forma aborden el mateix àmbit de població que nosaltres.

Quines són les entitats amb les quals feu més xarxa?

MA: Aquí a Martorell hi ha una taula d’acció social, on una sèrie d’entitats treballem de forma conjunta sota el lideratge de l’equip de Serveis Socials. Aquestes entitats són Creu Roja, la casa d’acollida de les persones que provenen de centres penitenciaris, l’Associació de Ciutadans de Ghana, l’Església Evangèlica, algun representant de la comunitat islàmica i nosaltres mateixos. És un espai en el qual ens trobem amb certa regularitat cada dos mesos i que serveix per conèixer-nos millor i treballar temes que ens afecten en comú a tots.

AC: Enguany tenim una sèrie de temes prioritaris per treballar, com són l’habitatge, la família, el voluntariat, la salut, l’alimentació, la roba i la higiene, l’estrangeria, la gent gran i discapacitats, la formació i la infància i adolescència. Entre tots aquests temes, hem prioritzat l’habitatge, ja que ens preocupa molt. A la reunió que tenim programada pel març farem un monogràfic analitzant la situació de la gent sense llar o de les persones que viuen en situacions que no són dignes.

Per què heu prioritzat el tema de l’habitatge?

MA: No és només tenir un habitatge, sinó que abans hi ha una sèrie de condicions, com poder-hi accedir i més tard, poder-lo conservar. Els contractes d’habitatge sempre tenen data de caducitat, però els de les famílies que nosaltres atenem són encara molt més curts. La nostra preocupació no recau només en les persones que viuen al carrer, sinó també en les persones que no estan empadronades, que viuen en habitacions rellogades, etc.

Com ha afectat la pandèmia a la vostra entitat?

AC: En el moment de l’estat d’alarma vam quedar sobtats com altres entitats de Martorell, però vam aconseguir fer un treball en equip amb Serveis Socials, Protecció Civil i una colla de joves que es van fer càrrec del banc d’aliments. D’aquesta manera, les famílies que teníem a la llista van poder rebre quinzenalment a casa seva una caixa d’aliments.

Pel que fa a l’atenció personalitzada, de quina manera va afectar?

AC: També ens preocupava la pèrdua del programa d’acollida i ens vam estar plantejant què podíem fer per atendre bé a aquelles persones que ho necessitaven. Al mes de maig vam obrir amb moltes mesures i això va comportar que si cada setmana teníem 50 persones, en comptes de repartir un dia a la setmana ho fèiem durant tres dies.

MA: L’acollida és un fet identitari de Càritas i atendre a la gent telefònicament o amb les mesures de seguretat ens suposava una sèrie de petites pèrdues. Molts voluntaris, a més, van decidir no incorporar-se per decisió pròpia o els hi vam recomanar nosaltres, i això també ens suposava perdre part de la nostra identitat.

Com es pot ser voluntari de Càritas?

MA: La forma més fàcil és trucant al telèfon 607 022 052, que és el telèfon amb què jo treballo a l’entitat. A través d’aquesta via la gent es pot adreçar a plantejar-me dificultats, a ser escoltat o acollit o també per oferir-se com a voluntari. A partir d’aquí ja ens coneixem personalment i els hi faig una proposta concreta per veure quines són les seves capacitats i inquietuds.

Això pel que fa al voluntariat. De quines altres maneres es pot ajudar?

MA: Hi ha gent que, al contrari, prefereix fer una aportació més material que no pas de recursos humans. Cap al mes de març continuarem amb la campanya que vam iniciar al setembre-octubre, sota el lema “Jo hi compto”, on posem en relleu el fet que l’alimentació és un dret al que hem de poder accedir tots. Amb aquesta campanya es pretén sensibilitzar i donar a conèixer les dificultats que tenen moltes famílies per cobrir una sèrie de necessitats bàsiques i, per altra banda, captar recursos econòmics perquè aquestes famílies puguin cobrir les seves necessitats. És a dir, volem anar transformant aquests punts de distribució alimentària i que siguin les mateixes famílies les que puguin escollir la seva compra, a través de sous, prestacions públiques, etc.

AC: Volem destacar també la feina de l’empresa BRINS D’Oportunitats, una empresa de Càritas que ofereix diferents serveis com neteja o logística. És una empresa d’inserció i tothom que vulgui contractar els serveis d’una persona o d’un tipus de servei concret ho pot fer a través d’aquesta empresa, contactant abans amb el Miquel.

Entrevista a Assumpta Clopas i Miquel Aiguadé al ‘Gent amb entitat’ de Ràdio Martorell