Clarence Bekker: “El disc que venim a presentar a Martorell, ‘Changes’, és una història de la meva vida”

330

Clarence Bekker Band seran els protagonistes de l’actuació del festival PAS Doble del divendres 5 d’agost. Encapçalats per Clarence Milton Bekker, aterren a Martorell amb el disc Changes, l’últim en la seva discografia, i que està marcat pels canvis en la vida de Clarence Bekker. El cantant va néixer a la República de Surinam però aviat va traslladar-se a Amsterdam, on hi va créixer. Des de fa quinze anys viu a Barcelona i ha estat el protagonista vocal de projectes internacionals com Playing for a change. El neerlandès exposa com va cuinar-se l’últim disc, quines són les seves fonts d’inspiració i què pretenen ensenyar a la Piscina d’Estiu.

Com estan sent els preparatius de l’actuació de divendres?

Bé! Anirem amb tota la banda i tenim moltes ganes de tocar a Martorell.

Què ens portaràs, com és aquest darrer àlbum, Changes?

La nostra actuació servirà per a presentar el nou àlbum, Changes, però també tocarem alguns altres temes que m’agraden molt. Aquest disc, Changes, és una història de la meva vida, dels últims 18 anys.

Ens presentes un viatge, doncs, amb Changes. Si el comparem amb Old Soul i Beautiful Tomorrow, els teus dos discos anteriors, tenen coses en comú o hi ha moltes diferències?

Old Soul tenia moltes versions de cançons dels anys 60 i 70 dels Estats Units, mentre que Changes és un viatge en la meva pròpia història i els canvis que he viscut i que també he tingut vivint a Barcelona. Aquestes són les diferències més grans.

Changes és, potser, el teu disc més personal, és el que més parla de tu?

Sí, absolutament. És una composició dels últims anys de la meva vida, com la mudança des d’Amsterdam fins a Barcelona, haver crescut veient drogues i amb la policia a prop, i tinc moltes ganes de presentar-lo a Martorell.

Hi ha una cançó dins d’aquest disc, que és These ladies, on parles d’artistes femenines, com Madonna, Aretha Franklin, Beyoncé o Sade. És un homenatge a elles? Com va néixer, aquesta cançó?

Normalment, en la meva vida, sempre que he estat baix o alt d’ànims, he escoltat les veus femenines. Són, per a mi, com deesses, i sempre em fa bé escoltar-les, així que volia fer una cançó per donar les gràcies a les dones, perquè m’ha agradat créixer amb el seu suport.