Aquest dilluns s’ha iniciat la 5a campanya d’excavacions al jaciment de Sant Genís de Rocafort, a càrrec del Centre d’Estudis Martorellencs (CEM). Des d’ara i fins el dia 28 d’octubre, un equip format per arqueòlegs de l’entitat excavaran al sector nord de l’església i comptaran amb el suport d’altres professionals externs. El dia 30 del mateix mes se celebrarà una jornada de portes obertes per explicar els avenços assolits.
Els treballs completaran l’estudi de dues de les tres terrasses en les que s’assenta Sant Genís -la superior i la intermèdia-, de manera que en anys vinents, l’equip d’arqueòlegs pugui concentrar-se en la inferior, molt més extensa i que envolta tot el conjunt monàstic.
L’àrea d’excavació serà el nord exterior de l’església, un espai “amb força incògnites per les característiques que presenta, i en el que no és possible aplicar tècniques de prospecció geoarqueològica o de georadar, cosa que ho fa més complex”, comenta el vicepresident del CEM, Alfred Mauri. Afegeix que “amb l’excavació completa del sector hem de resoldre els usos que tenia i el paper que jugava en relació a l’accés a l’església”.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
Un sector que, aparentment, presenta un gruix de sediments molt menor que en d’altres excavats els anys anteriors. Alguns indicis apunten la possibilitat que hagués estat utilitzat també com a zona d’enterrament. Per això, el CEM treballarà ara per confirmar o desestimar la hipòtesi. Si hi ha temps, els treballs s’estendran cap a la cisterna propera al monestir.
En aquesta excavació hi treballen “entre 6 i 10 arqueòlegs segons el dia i les necessitats, membres de l’equip de recerca del CEM”. Tindran l’assessorament tècnic d’arqueòlegs de sistemes de gestió de patrimoni i de CARC, i el suport de l’Ajuntament de Martorell.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
El CEM excava a Sant Genís des de 2018. Fins ara, “s’ha fet un estudi detallat de l’evolució de l’església i de la descoberta de l’espai que ocupaven cementiri, claustre i escalinata cap a 3 dependències al costat sud, una d’elles probablement corresponent a la cuina”, diu Mauri.
És aquí on han aparegut indicis “d’una cronologia molt anterior a la de la fundació del monestir l’any 1042: estructures tallades a la roca que apunten a l’existència d’una presència eremítica del segle IX o anterior”, diu el vicepresident, i afegeix que “cal seguir investigant per obtenir datacions més precises”. De moment, s’han trobat restes òssies i s’han recuperat 10 enterraments “en un estat de conservació prou bo com per a fer-ne un estudi antropològic, actualment en curs”.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
Els primers resultats d’aquest estudi es van presentar a la jornada ‘els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia’, celebrat a Roses el passat divendres 7 d’octubre.
Portes obertes el dia 30 d’octubre
La gent interessada en l’arqueologia i el patrimoni tindrà una nova oportunitat de descobrir els avenços fets en aquesta campanya. Serà en una jornada de portes obertes el 30 d’octubre, que començarà a les 10.00h a la plaça del Portal d’Anoia.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM
L’exposició a La Caserna ‘CEM 50/40 arqueologia’ és operativa fins al 18 de desembre. Obre els divendres de 18.00 a 20.00h, i els dissabtes, diumenges i festius de 12.00 a 14.00h.
