David Carabén és la veu de Mishima, una formació barcelonina d’indie pop que el proper divendres 30 de juliol, coincidint amb el Pas Doble -la continuació del Festival PAS-, oferirà un concert a la Piscina d’Estiu de Martorell (22.30h). Ja fa força dies que les entrades estan exhaurides per escoltar a David Carabén -veu i guitarra-, Marc Lloret -teclats-, Dani Vega -guitarra-, Xavi Caparrós -baix- i Alfons Serra -bateria-.
Aquesta és la senyal que denota que el públic té ganes de directe i de reviure temes de l’Ara i aquí, nom del seu primer disc en directe, que van enregistrar l’any 2019 amb una recopilació de 20 cançons procedents de dos concerts de Nadal a la Sala Apolo.
Amb un parèntesi pandèmic pel mig que ha distorsionat la percepció del temps, Mishima ja ha superat les dues dècades de vida, ja que els seus orígens són de l’any 1999. Vuit discs d’estudi i centenars de concerts després, ha jugat un paper crucial en la renovació de la música popular a casa nostra.
Ràdio Martorell ha parlat amb el lider de Mishima, David Carabén. El músic explica com està vivint el moment i com va la lenta tornada dels concerts arreu del territori.
David, què podrem escoltar en aquest concert de divendres a Martorell?
Serà una mica l’evolució que hem anat presentant des que vam fer el concert del vintè aniversari l’any 2019, una gira que, no cal dir, ha sigut molt accidentada. Aquell concert al Liceu va ser el punt àlgid i després ha vingut aquest any dur de pandèmia, de confinament, de tancament horari…i d’acostumar-nos a les noves condicions desl concerts, que són molt peculiars.
Quines cançons podrem escoltar? Seran els continguts de l’Ara i aquí, el disc que celebra els vostres vint anys com a banda?
És bàsicament el repertori d’aquest disc, sempre enriquit per alguna cançó del que tenim dels 8 àlbums d’estudi, i alguna sorpresa. En cada concert sempre fem alguna cosa diferent…sabem que tenim seguidors que n’han vinguit a molts de concerts, i sempre tenim un detall per accentuar aquesta idea que tots són diferents.
El que sí que és comú són les restriccions actuals a l’hora de fer concerts. Per als espectadors se’ns fa estrany tot plegat perquè ens costa escoltar música i no aixecar-nos de la cadira. I pels músics? Noteu una certa absència d’energia?
Jo partiria de la pregunta bàsica de què és el públic. I el públic és una munió de gent vinguda de diferents llocs i procedències, però que agafa una personalitat única segons les circumstàncies: per exemple, si és un dia de celebració festiu en mig de l’estiu en què just ens acabem d’alliberar d’un cert constrenyiment, aleshores la gent està molt excitada i escalfada i amb moltes més ganes de fer festa.
I si passa a la inversa?
Si passa a la inversa i dos dies abans han canviat les normatives i de sobte circula la notícia que diu que hi ha una nova variant de la COVID-19 que està present, doncs la gent ve al concert una mica garratibada, excepte algun grup que fa just tot el contrari: com si no passés res. Però sí que hem notat que el públic és com una mena de bèstia ferida, que de vegades treu el cap i ho fa amb agressivitat, amb ganes de catarsi i d’alliberar-se de les cotilles, però que tampoc té la certesa del tot que això s’acabi aviat.
Ho heu notat darrerament, aquestes ganes del públic d’alliberar-se de les cotilles?
Sí, ho hem notat, per exemple, en concerts recents com ara el que vam fer a la Monumental de Barcelona, o el de Vilanova i la Geltrú. En aquest últim, per exemple, la gent estava molt separada i costava molt tenir la sensació d’estar davant d’un públic molt nombrós.
A Martorell serà un concert al costat d’una piscina d’estiu…
Si és en una piscina municipal, almenys aquest escenari ve associat a moments de lleure i de diversió, i no serà un lloc d’aquests excepcionals que ens hem trobat en alguns concerts, que de vegades semblen un aeroport.
Per què?
Doncs perquè tothom apareix fent cues per tot arreu, un fet que dona una sensació gregària i contrària a l’esperit d’un concert, en què el que ens agrada és contaminar-nos els uns amb els altres i barrejar-nos. Però bé, músics i públic estem aprenent alhora a fer concerts en aquestes noves condicions, i a qui li agrada la música ho segueix gaudint moltíssim. I per nosaltres és un privilegi i un plaer posar-nos en contacte amb la gent que té ganes d’escoltar-nos.
Malgrat els obstacles pandèmics, la gira estiuenca us està anant prou bé…
Sí, es una cosa curiosa, perquè ens han sortit més bolos i concerts dels que pensàvem, en un moment en el que estem preparant el proper àlbum, i tenim la teoria que ara estem tocant a moltes poblacions a on no ho havíem fet mai. I mira que som un grup que portem 20 anys de concerts i ja hauríem d’haver tocat una mica a tot arreu! No sé, però tenim la sensació que potser és perquè la gent està molt assedegada de concerts, o pel fet que plantejar-se estar dos estius seguits sense concerts ha fet que hi hagi poblacions que s’hagin animat a portar més artistes a tocar allà.
Ens avançaves que esteu preparant un nou àlbum. Què ens en pots dir?
Per ara, tot i que és prematur i poden ballar les dates, sembla que anem a gravar entre finals d’octubre i principis de novembre i esperem treure l’àlbum al març o a l’abril de l’any que ve. De moment tenim unes quantes cançons, prous per a fer un àlbum, i ara mateix estem als assajos de trobar la fórmula definitiva de les cançons. De moment no la sé ni jo! Però en tot cas, estem en el plaer de treballar en un nou disc, de buscar una nova sonoritat, unes noves idees…i en aquest frec hi ha el plaer.
A Martorell ja heu aconseguit exhaurir de fa dies les entrades…
Sí, tinc entès que estan exhaurides. Estem molt agraïts i contents que la gent de Martorell ens vingui a veure. Serà una molt bona ocasió per celebrar els anys que portem fent discos, i també serà una bona introducció a Mishima per a la gent que no ens conegui, perquè no només tocarem temes del disc, sinó que també serà un bon recull de tot el que hem fet aquests darrers anys.
