El periodista i investigador en temàtiques històriques David Revelles va passar aquest dimarts per la Biblioteca Martorell per presentar la seva darrera creació literària. Es tracta de Rob Roy, el baronet y los 300 de Escocia. Un llibre ambientat a l’Eilean Donan Castle, un dels castells més emblemàtics i visitats d’Escòcia, i que difon un capítol de la història escocesa en el que, curiosament, hi està implicat l’exèrcit de Felip V.
Prop d’una quarantena de persones no es van perdre la presentació del llibre, a càrrec de l’autor i d’Itziar Garfias. Revelles ja ha col·laborat els darrers dos anys amb l’equipament cultural martorellenc proposant conferències i rutes temàtiques d’història al voltant de la ciutat de Barcelona, amb el cicle ‘Petites històries de la història’.
En la següent entrevista, Revelles ens deixa clara la seva passió per Escòcia, que l’ha portat a indagar al voltant d’un dels seus capítols històrics.
David, per què el llibre té el títol que té?
En aquest títol hi són presents els tres elements que vertebren la història. Per una banda, la figura de Rob Roy Mc Gregor, un personatge molt conegut de Sir Walter Scott, el pare de la novel·la històrica, que precisament és el primer baronet d’Abottsford. I finalment, els 300 d’Escòcia conformen una història molt poc coneguda.
Qui són, els 300 d’Escòcia?
Van ser un petit contingent del regiment que el rei Felip V va enviar a les terres altes escoceses, les Highlands, l’any 1719, i que tenien una missió molt concreta: intentar revoltar tots els clans que eren fidels al rei Estuard en aquesta zona.
Quin era l’objectiu que tenia aquesta acció?
Era una distracció per fer que una força militar que va sortir de Cadis envaís el sud d’Anglaterra per imposar el seu rei allà. Volien distreure els anglesos i fer que aquests enviessin forces militars cap a les Highlands per combatre les revoltes dels clans i que, per tant, no estiguessin al cas en la defensa del sud d’Anglaterra. Per tant, produir una invasió. És un episodi molt poc conegut i estratègic de la història.
I en tot això, apareix a la portada i al llibre un castell…
El protagonista és un castell hiperconegut d’Escòcia: l’Eilean Donan Castle, el més fotografiat. L’any passat hi van anar més de mig milió de visitants. Però el que no sap la gent és que el castell que trepitgen és una reconstrucció del 1932, que no és l’autèntic.
Per quin motiu?
Perquè un 10 de maig de 1719, 41 d’aquests 318 soldats gallecs enviats per Felip V estaven defensant l’Eilean Donan quan van arribar tres fragates angleses que els van convidar a rendir-se. No ho van fer, i els anglesos van fer esclatar el castell. Així, durant més de dos segles, l’Eilean Donan van ser ruïnes, no va existir. Ara, és un emblema o icona important d’Escòcia.
Els eterns conflictes entre Anglaterra i Escòcia queden reflectits al llibre?
Absolutament. Hem de contextualitzar que aquesta invasió que fan els espanyols formen part de les revoltes jacobites. N’hi ha tres d’importants: la del 1715, la del 1719 i la del 1745-46. La més coneguda és la de l’any 1745-46, gràcies a la sèrie Outlander, que parla d’aquesta darrera revolta que acaba en la batalla de Culloden. I la que menys, la del 1719, protagonitzada pels 318 soldats gallecs.
Quina importància creus que té, aquest episodi?
És un episodi minúscul, però necessari per emmarcar la història d’Escòcia, com a país que gairebé va poder ser independent fa tres segles, i que des de l’inici del XIV ho va ser, fins que a començaments del segle XVIII es va produir la unió de les dues corones i va perdre la independència. Aquestes revoltes jacobites pretenien posar un altre cop en el tron el rei escocès Estuard, fruit de l’aliança que mantenien els escocesos amb França.
Per què t’has decidit a escriure sobre Escòcia?
Fa 16 anys que faig viatges a Escòcia. Jo sóc periodista, he fet reportatges sobre l’Eilean Donan Castle, i quan vaig descobrir aquestes històries vaig començar a tirar del fil. Porto 15 anys investigant sobre el tema a biblioteques de Glasgow, Edimburg, Barcelona o a Simancas (Valladolid). I en aquest temps he fet troballes com ara la de Nicolás Bolaño i Castro, el coronel que comandava els 318 espanyols, o el personatge que defensava al castell en el moment de l’arribada de les fragates angleses: Pedro Pazcuelo. Per a mi, com a investigador i periodista que m’agrada buscar històries, això no té preu, perquè estàs descobrint una petita història però que té un marc molt més ampli.
N’has tret alguna conclusió, de les recerques?
Que Felip V i la corona espanyola va ser al darrere de les tres revoltes jacobites, enviant armes, homes o munició. En la darrera revolta, que finalitza amb la batalla de Culloden, prop de la ciutat d’Inverness, es produeix la derrota final dels escocesos i esdevé una mena de 1714 a Barcelona: es produeix un Decret de Nova Planta a l’escocesa, en el que prohibiran la forma de vestir dels highlanders, la llengua gaèlica, les gaites -que van ser considerades com a suposada arma de guerra-, o el sistema de clans, que passaran a ser dominats per uns caps que funcionaran com a terratinents més que no pas com a senyors feudals com fins aleshores. Per tant, Felip V i la corona espanyola van estar sempre darrere d’aquestes revoltes jacobites.
Què és, per a tu, plantar-te al davant del castell Eilean Donan?
Per mi és una icona, i sobretot quan coneixes realment la història que hi ha al darrere. Malauradament no he pogut dedicar el llibre a la persona que més en sabia: l’Alex Mackay. Aquest passat mes de maig, quan vaig recontactar amb el gerent de l’Eilean Donan per fer un reportatge sobre el tema, em van dir que l’Alex havia mort. Aquest guia em va fer la primera visita al castell fa 15 anys, ell i jo sols. Si veure el castell és fascinant, trepitjar-lo i conèixer tots els seus secrets i racons de la mà d’un senyor com l’Àlex Mackay no tenia preu.
