El proper dia 21 de maig, l’Hotel Melià de Barcelona acollirà, dins del Congrés Nacional de la Sociedad Española de Alergia e Inmunología Clínica Pediátrica, una jornada de xerrades i de tallers oberta i gratuïta per a pares i mares de nens al·lèrgics i que pateixen trastorns de la immunitat. Una cita oberta a les famílies per ajudar-les a establir noves pautes de millora de la qualitat de vida. En aquesta jornada hi serà present, dins l’àmbit professional, la pediatra de l’Àrea Bàsica de Salut i al·lergòloga de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell, Eulàlia Tauler. Aprofitant l’avinentesa i coincidint amb l’arribada d’un dels períodes de l’any que acostumen a ser crítics per alguns casos d’al·lèrgia, hem volgut conèixer més a fons aquesta malaltia, que afecta quasi un de cada cinc ciutadans de la Unió Europea.
Doctora, en què consisteix aquesta jornada del proper dia 21 a Barcelona?
És una trobada per a metges especialistes en la matèria i d’altres especialitats, però que com a fet nou inclou una jornada per a pares i cuidadors de nens amb al·lèrgia i problemes immunitaris. Es faran xerrades amb professionals experts que els poden ajudar en la cura de les malalties dels seus fills.
Quins temes es tractaran?
Hi haurà xerrades sobre l’al·lèrgia, sobre la relació entre l’asma i l’esport i sobre nous tractaments en les al·lèrgies de tipus alimentari. De vegades, els pares van molt perduts, i per això se’ls oferiran tallers per millorar la tècnica d’ús dels inhaladors en els malalts asmàtics, ja que sovint es fa malament i el medicament no penetra correctament als pulmons. També se’ls plantejarà com tractar els nens amb reacció greu a les al·lèrgies alimentàries,en situacions que poden comprometre’ls fins i tot la vida. I també es parlarà d’higiene i cures especials, necessàries quan hi ha casos d’excemes atòpics.
Com es pot apuntar la gent interessada?
Els tallers i xerrades d’aquestes jornades són gratuïts, però cal inscripció. És necessari enviar un correu electrònic a seicap.alergia@gmail.com.
Com podem definir l’al·lèrgia d’una manera senzilla?
És una malaltia del sistema immune que afecta o pot afectar diversos sistemes del nostre cos. S’inicia quan entra un element nou al nostre organisme i aquest no el sent com a propi i el rebutja a través d’una reacció al·lèrgica. Els símptomes poden ser una erupció a la pell, inflor de llavis, crisi d’asma o una reacció generalitzada com l’anafilàxia: ofec, inflor del coll o problemes en respirar. Una barreja de símptomes que pot ser molt greu.
A quines edats és més habitual que es manifesti?
L’al·lèrgia debuta, en la gran majoria dels casos, a les edats pediàtriques, i això fa que com més aviat la diagnostiquem, més aviat la podrem tractar i menys complicacions derivades en tindrem. Tot i així, també pot aparèixer més endavant, com en el cas de l’alimentària, la rinitis per alguns pol·lens i també amb l’asma. Però el més habitual és que comenci amb les primeres edats vitals. Això fa que hi hagi molts més nens al·lèrgics que no pas adults.
Quin impacte té en la nostra societat?
L’al·lèrgia és una malaltia molt prevalent a la població, ja que un 20-25% té algun problema en aquesta línia i aquest percentatge augmenta entre un 1 i un 2% per any, segons estudis de la Unió Europea. És un problema de salut important, que afecta nens i a les seves famílies i entorn. Moltes vegades els nens en edats de lactància comencen amb un èczema o al·lèrgia a algun aliment i segueixen amb una rinitis o asma. Van passant diverses malalties i les comparteixen, i això comporta que hi ha famílies que tenen greus problemes per aspectes com ara sortir de casa, fer esport, o en el menjar.
Quines en són les més freqüents?
Al nostre entorn i en edats pediàtriques, les de tipus alimentari i l’asma al.lèrgic. La majoria d’asma en pediatria és de tipus al·lèrgic, i cal trobar la causa i el diagnòstic el més precoç i acurat possible per saber a què és al·lèrgic i poder-ho evitar. La primera premissa és evitar allò que et fa al·lèrgia, i saber-ho cada cop és més complicat: els pacients sovint ho són a més d’una cosa, tant a la respiratòria com la d’aliments, i això en complica el diagnòstic.
La primavera n’és l’època més preeminent?
Ho és pels afectats de la de tipus respiratori, la provocada pels àcars de la pols i el pol·len. D’àcars, al nostre clima, en tenim tot l’any, però a la primavera i a la tardor n’hi ha molta més concentració als domicilis. I els pol·lens, la majoria són a la primavera: comencen al gener amb el del xiprer, i continuen amb el del plataner, la parietària, les gramínies i l’olivera. Ara estem en el moment en el que les gramínies i les oliveres n’augmenten la producció i fins a finals de juny. Tot i així, a l’hivern també hi ha algunes plantes que pol·linitzen.
Aquesta està sent una primavera difícil?
No especialment. Cal tenir en compte que havia plogut poc al principi, però que aquests dies ha plogut força i quan plou, el pol·len s’arrossega cap a terra i baixa la seva concentració a l’ambient.
Doctora, com es tracten, a dia d’avui, les al·lèrgies?
Es basa en tres pilars: el diagnòstic, l’ús dels medicaments adequats per tractar els símptomes i les vacunes. El diagnòstic és molt important per saber quin element ens la provoca i poder-la evitar. Els medicaments són d’una ajuda simptomàtica: per exemple, quan algú fa una urticària en contactar amb pell de préssec se li dóna un medicament per curar aquest brot agut, o quan algú té una crisi d’asma es proporciona el medicament que obre els bronquis tancats per la crisi d’asma. I finalment, pel que fa a les vacunes, es tracta d’aplicar als pacients aquelles que evitin que el sistema immune rebutgi l’element extern que considera dolent. La immunoteràpia o vacunes amb l’al·lèrgia ajuden a prevenir que el pacient se’n faci a més coses i ens evita que això es converteixi en un asma.
És possible fer-ne prevenció?
És més difícil localitzar les coses que fan que les persones es facin al·lèrgiques, però sí que podem seguir algunes pautes. Sembla ser que l’alletament matern ajuda una mica a prevenir-les, i el fet d’evitar la contaminació atmosfèrica i el fum del tabac que ens irriten les vies respiratòries. L’alimentació també pot ajudar: hi ha estudis que demostren que la dieta mediterrània és una bona eina per a disminuir-ne el desenvolupament, malgrat que amb la globalització estiguem abandonant les fruites i de verdures per donar entrada als greixos saturats.
Doctora, en quin punt es troba la investigació?
Des d’un punt de vista d’investigació de futur, cada vegada són més els estudis de genètica que ajuden a veure quins malalts desenvoluparan un tipus o altre de la malaltia i que permeten fer-ne un pronòstic. S’estan duent a terme arreu del món i permeten veure quins medicaments aniran millor en un pacient o un altre segons la dotació genètica. I el que sí que tenim és que es treballa molt en poder fer uns diagnòstics cada cop més precisos i acurats.
Ens pot posar un exemple, d’aquesta precisió?
Doncs que no n’hi ha prou en saber que s’és al·lèrgic a l’avellana, sinó que es busca saber quin component de l’avellana provoca al pacient un risc vital. Es treballa per poder diagnosticar cada cop de manera més específica i profunda a què s’és al·lèrgic. Tot això acompanyat del fet que també es puguin fer unes vacunes més precises si precisos són els diagnòstics. De vacunes se n’elaboren fa més de cent anys, però avui el diagnòstic és molt més acurat que no pas abans i el material per fer la vacuna també ho és.
