El CEM remodela l’Espai Jaume Amat i el mostra en les portes obertes a Santa Margarida

714

El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha presentat aquesta tarda la remodelació de l’Espai Jaume Amat, un petit centre d’interpretació divulgador dels treballs arqueològics als jaciments de Santa Margarida i Sant Genís. Ha estat dins la jornada de portes obertes, on l’entitat difon la campanya d’excavacions d’aquest juliol a Santa Margarida, i a la que hi han acudit més d’un centenar de persones. També s’ha mostrat una exposició virtual de fotografies del temple, de diferents èpoques.

El nou Espai Jaume Amat és a la primera planta de la casa de Santa Margarida. Una exposició inaugurada el 2009, dedicada al martorellenc Jaume Amat -mort pocs anys abans- i destinada a interpretar l’evolució de les excavacions a Santa Margarida i a Sant Genís, amb més de 4 dècades a les esquenes.

“Hem remodelat completament l’espai introduïnt dos audiovisuals, un de cada temple, d’uns 10 minuts de durada cadascun. Actualitzen els treballs i aporten explicacions més riques”, explica el vicepresident del CEM, Alfred Mauri. Les dues grans pantalles s’acompanyen de vitrines amb materials que s’han extret de les excavacions o que romanien al Museu Municipal. D’èpoques variades: des de paleocristiana i fins a dia d’avui.

Alfred Mauri, vicepresident del CEM

L’acte ha engegat amb la presentació, sobre una pantalla, de les fotografies que composen l’exposició virtual ‘Visions de Santa Margarida’. Quatre fotògrafs -Àngel Toldrà, Pedro Cano, Salvador Porta i Josep Salvany- han immortalitzat el temple en diferents moments -des de 1910 i fins l’any passat- i amb diferents concepcions: “Algunes de més romàntiques, d’altres per a la documentació, o amb més preocupació patrimonial. També hi ha vistes aèries que evidencien les grans diferències entre l’abans i el després de la construcció de l’autopista per a aquest territori”.

Alfred Mauri, vicepresident del CEM

Excavades una desena de tombes altmedievals al sector nord-est

Quant a la campanya d’excavacions, es va iniciar el 7 de juliol i finalitzarà aquest divendres. Hi han intervingut 6 estudiants de tercer i quart del Grau d’Arqueologia de la UB -les dues primeres setmanes-, sota la direcció de tres tècnics contractats i de la direcció de la campanya, a càrrec d’Esther Travé, Montserrat Farreny i Pablo del Fresno.

Travé ha explicat que “amb els estudiants s’ha treballat a la necròpolis, a l’extrem nord-est del jaciment, per esgotar-ne els nivells superiors -rasses de vinya, interferències d’enterraments més moderns, etc- fins a tenir més visible la necròpolis altmedieval, i començar l’excavació”. En total, s’han excavat unes 10 tombes.

Esther Travé, directora de la campanya d'excavacions

Posteriorment, els tècnics i els directors de la campanya han treballat just davant de la porta d’entrada a l’església, en un sector on hi ha un dipòsit de pedres i una sitja: “Hem destapat, excavat, documentat i tornar a tapar alguns punts encara conflictius i que ens generaven dubtes, amb elements que no acabàvem de conèixer bé”.

Finalment, també s’han fet alguns treballs a l’extrem de l’excavació (el quatre 12) on hi havia un empedrat o conjunt de lloses per identificar.

Esther Travé, directora de la campanya d'excavacions

Els treballs arqueològics al jaciment són inacabables, tal i com explica l’Esther Travé: “De fases de necròpolis n’hi ha diverses. Tenim la certesa de l’existència d’una de paleocristiana, però no podem escavar-la perquè hi ha la necròpolis altmedieval a sobre i també cal documentar-la”. Per això, la campanya se centra, cada any, en algun sector concret del recinte.

Ara la feina continuarà “al laboratori, indexant dades, fins l’estiu que ve. Les campanyes ens donen feina per tot l’any”, afirma Travé, qui avança que properament es coneixeran les dates de la segona part de les excavacions: la campanya a Sant Genís, a la tardor.