En el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2024, el Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha presentat aquesta tarda a La Caserna una activitat relacionada amb la realitat virtual immersiva, tecnologia que s’ha aplicat en tota la tasca d’investigació del CEM al monestir de Sant Genís de Rocafort.
Els assistents a l’acte han pogut conèixer la proposta de divulgació que s’ha treballat des del CEM. Mitjançant l’ús d’ulleres de realitat virtual, aquesta tecnologia fa possible situar-se dins una sala d’exposicions, conèixer la història del monestir, veure alguns dels elements arquitectònics recuperats i recórrer l’interior del monestir com si s’estigués en un espai real. Tot complementat amb narracions que ajuden a identificar els diferents espais del monestir.
Alfred Mauri, vicepresident del CEM, ens explicava com el visitant s’introdueix al voltant del que és “un bessó digital. És a dir, una reproducció a través de realitat virtual del monestir, tant de l’església com de tot el conjunt del turó que ocupava en època de màxima esplendor, a partir dels resultats de les excavacions fetes fins ara”.
Reproductor d'àudioAlfred Mauri, vice president del CEM
L’emplaçament de Sant Genís de Rocafort comporta dificultats a l’hora d’accedir-hi, de documentar-ne les restes. Per aquest motiu, els membres de l’entitat Isidre Ot i Esther Travé han explicat com l’aplicació de les tecnologies digitals i de la realitat virtual, han esdevingut un recurs fonamental per a la recerca arqueològica en la documentació del procés d’excavació, els estudis posteriors i la divulgació dels resultats.
Els assistents a l’acte han fet una visita immersiva mitjançant l’ús d’ulleres de realitat virtual per “conèixer aquest espai com si fóssim allà, aspecte que ajuda molt, per exemple, a persones de mobilitat reduïda que no podrien anar-hi físicament”, destaca Mauri.
Reproductor d'àudioAlfred Mauri, vice president del CEM
El treballs de recerca arqueològica que el Centre d’Estudis Martorellencs està fent des de 2018 a Sant Genís de Rocafort, han suposat una transformació radical del coneixement de la seva història i de la imatge del monument. Si fins fa poc semblava que del monestir medieval es conservaven solament part de l’església, una cisterna i alguns fragments de muralla, avui ens trobem davant d’unes restes que ocupen la totalitat del turó de Rocafort i dins el perímetre emmurallat s’hi poden veure dependències de servei, l’espai que ocupava el claustre, la necròpolis i una part de les dependències monàstiques.
Un conjunt que ofereix l’oportunitat d’aprofundir, encara més amb la creació del bessó digital, en el coneixement d’aquesta tipologia de monestirs, edificats a partir del segle XI i que al segle XV ja pràcticament estaven en desús. Aquest projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Programa de subvencions per a projectes culturals que facin servir tecnologia immersiva 2024) i la col·laboració de l’Ajuntament de Martorell.