El Centre d’Estudis Martorellencs fa una mirada virtual al monestir de Sant Genís de Rocafort

223

En el marc de la celebració de la Setmana de la Ciència 2024, el Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha presentat aquesta tarda a La Caserna una activitat relacionada amb la realitat virtual immersiva, tecnologia que s’ha aplicat en tota la tasca d’investigació del CEM al monestir de Sant Genís de Rocafort.

Els assistents a l’acte han pogut conèixer la proposta de divulgació que s’ha treballat des del CEM. Mitjançant l’ús d’ulleres de realitat virtual, aquesta tecnologia fa possible situar-se dins una sala d’exposicions, conèixer la història del monestir, veure alguns dels elements arquitectònics recuperats i recórrer l’interior del monestir com si s’estigués en un espai real. Tot complementat amb narracions que ajuden a identificar els diferents espais del monestir.

Alfred Mauri, vicepresident del CEM, ens explicava com el visitant s’introdueix al voltant del que és “un bessó digital. És a dir, una reproducció a través de realitat virtual del monestir, tant de l’església com de tot el conjunt del turó que ocupava en època de màxima esplendor, a partir dels resultats de les excavacions fetes fins ara”.

Reproductor d'àudio
Alfred Mauri, vice president del CEM

L’emplaçament de Sant Genís de Rocafort comporta dificultats a l’hora d’accedir-hi, de documentar-ne les restes. Per aquest motiu, els membres de l’entitat Isidre Ot i Esther Travé han explicat com l’aplicació de les tecnologies digitals i de la realitat virtual, han esdevingut un recurs fonamental per a la recerca arqueològica en la documentació del procés d’excavació, els estudis posteriors i la divulgació dels resultats.

Els assistents a l’acte han fet una visita immersiva mitjançant l’ús d’ulleres de realitat virtual per “conèixer aquest espai com si fóssim allà, aspecte que ajuda molt, per exemple, a persones de mobilitat reduïda que no podrien anar-hi físicament”, destaca Mauri.

Reproductor d'àudio
Alfred Mauri, vice president del CEM

El treballs de recerca arqueològica que el Centre d’Estudis Martorellencs està fent des de 2018 a Sant Genís de Rocafort, han suposat una transformació radical del coneixement de la seva història i de la imatge del monument. Si fins fa poc semblava que del monestir medieval es conservaven solament part de l’església, una cisterna i alguns fragments de muralla, avui ens trobem davant d’unes restes que ocupen la totalitat del turó de Rocafort i dins el perímetre emmurallat s’hi poden veure dependències de servei, l’espai que ocupava el claustre, la necròpolis i una part de les dependències monàstiques.

Un conjunt que ofereix l’oportunitat d’aprofundir, encara més amb la creació del bessó digital, en el coneixement d’aquesta tipologia de monestirs, edificats a partir del segle XI i que al segle XV ja pràcticament estaven en desús. Aquest projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (Programa de subvencions per a projectes culturals que facin servir tecnologia immersiva 2024) i la col·laboració de l’Ajuntament de Martorell.