El CV Martorell entra en l’esport adaptat a través de l’equip de vòlei terra

1860
CV Martorell

El Club Volei Martorell compta, des d’aquesta temporada, amb un equip de vòlei terra (sitting volley), i s’ha convertit en la tercera entitat martorellenca a ampliar els seus equips amb un conjunt d’esport inclusiu. Després que el Club Bàsquet Martorell tingués un equip  ACELL Special Olympics i el Club Social Punt de Trobada apostés per un conjunt de futbol sala inclusiu, és el torn per a una disciplina que encara està naixent. De fet, l’equip martorellenc de vòlei terra és pioner en l’estat i busca rivals amb qui confeccionar una lliga i establir una competició regular. Sevilla podria ser la propera ciutat a sumar-s’hi.

L’entitat presidida per Manolo Tena va recollir l’encàrrec del martorellenc Marc Vinaixa de comptar amb un conjunt de vòlei terra després que es desvinculés del FC Barcelona. Vinaixa, fill de Martorell, va proposar que el club vermell acollís l’equip i el grup es va sumar a l’estructura del CV Martorell com un equip més. Ara per ara, són prop de 12 jugadors amb discapacitats diferents. Per una banda, hi són els que arriben de l’entitat blaugrana i que ja competien amb Vinaixa. De l’altra, els integrants que arriben de la fundació privada martorellenca Arc de Sant Martí. Uns 12 jugadors que entrenen més de tres hores un cop a la setmana a l’Institut Pompeu Fabra.

Vinaixa ha desembarcat el vòlei terra a casa seva i reconeix que és un orgull poder jugar a Martorell després de temporades fent-ho lluny. Sobre practicar esport, creu que és una molt bona manera per demostrar la seva capacitat.

Marc Vinaixa, jugador CV Martorell

En aquest sentit, Vinaixa és un dels representants de l’equip en xerrades i ponències per a estudiants universitaris i clíniques de pacients amb lesions, com l’Insitut Guttmann. Lluís Turró l’acompanya en aquestes trobades, on parlen dels seus casos i expliquen la importància de la precaució al volant. Els accidents de trànsits acostumen a ser la causa principal de les discapacitats d’aquests jugadors. Turró admet que exposar el seu cas als estudiants és més profitós que aprendre-ho a través d’un llibre.

Lluís Turró, jugador CV Martorell

I al capdavant de l’equip, Ferran Mas prepara els entrenaments. Jugador de l’absolut masculí del club, l’entrenador treballa amb l’equip perque assoleixin els conceptes del vòlei i perque molts d’ells (la majoria) es capbussin en un esport que no havien practicat amb regularitat. Les diferències entre el vòlei convencional i l’adaptat passen per l’alçada a què es juga però comparteixen molts aspectes tècnics. Mas explica que entrenen per perfeccionar la seva tècnica i admet que és una satisfacció personal veure com evolucionen els jugadors.

Ferran Mas, entrenador CV Martorell

Un d’aquests jugadors, William Quispe, estudia 3r d’ESO a l’Institut Pompeu Fabra i és el més jove de la plantilla. A banda del vòlei, ha practicat bàsquet i natació, però es pren el vòlei com una sortida en els seus estudis. A més, no descarta dedicar-se a l’esport professional.

William Quispe, jugador CV Martorell

El Club Volei Martorell ha fet un pas endavant en l’esport inclusiu i ha començat a establir els primers contactes per dibuixar una lliga d’equips de vòlei adaptat. Pel que fa a l’estat, el vòlei terra va començar-se a practicar el mes de gener de 1991 i va tenir presència en els Jocs Paralímpics de Barcelona de 1992. Però la pràctica d’aquest esport es va diluir i han calgut dues dècades per reactivar-lo. Ara per ara, el CV Martorell i el Sitting Volley Sevilla abanderen un esport que vol consolidar-se com una disciplina que aplegui cada cop més practicants.