El guionista Albert Plans s’estrena en novel·la amb ‘La segona estrella’

151
Presentació de 'La segona estrella', d'Albert Plans

La segona estrella (Més Llibres) és la primera novel·la del guionista Albert Plans, de la que s’ha parlat aquest dimecres al Centre Cultural, en un acte organitzat per la Biblioteca Martorell. La presentació d’autor i obra l’ha fet la martorellenca Puri Massa, acompanyada del regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Andreu González.

Les crítiques literàries han acollit molt satisfactòriament l’obra, que és a mig camí entre el thriller, la ciència-ficció i la road novel (novel·la de carretera). La protagonista, la Sara, lluita per sobreviure a tots els entrebancs que se li plantejaran des que desperta enmig d’una nau industrial a Barcelona, no recorda qui és ni sap per què algú la vol matar.

Plans (Sabadell, 1970) és guionista i professor de guió a la Universitat de Lleida. En l’àmbit de la televisió, ha estat cocreador de Porca Misèria i guionista de les sèries Plats Bruts, Ventdelplà i Kubala, Moreno i Manchón, entre d’altres. Al cinema, és coguionista de Fènix 11-23 i de diversos curtmetratges. També és l’autor de l’obra teatral Diumenge tarda.

Albert, la teva primera incursió en la novel·la ha suposat un canvi important de registre, per a tu?

Sí, perquè la meva feina ha estat i és explicar històries per al món audiovisual, i la narrativa aplicada al text per a ser llegit és un repte totalment diferent. Nosaltres, quan escrivim per a l’audiovisual, pensem que després algú haurà de rodar-ho i d’interpretar-ho. En canvi, en la literatura ets tu qui has de donar tota la informació als lectors, i alhora ser capaç de crear un text que, per sí mateix, sigui atractiu, que t’atrapi, que la llengua utilitzada faci que la lectura siguin interessant. Tota aquesta component fa una feina diferent i és tot un repte.

En la història, la protagonista és la Sara, es debat entre la vida i la mort. Parla’ns una mica d’aquest personatge.

La Sara es desperta en un edifici abandonat de Barcelona, no sap qui és ni que algú l’està vigilant de molt a prop. Ella, en un moment donat, experimenta un poder que no explicarem, i arran d’això volen eliminar-la. És la història d’aquesta noia, que intenta entendre què li han fet, per què la volen matar i que evidentment vol salvar la pell. I ho fa acompanyada de dos personatges que l’ajuden, però que tenen interessos particulars i que no són molt clars.

Presentació de ‘La segona estrella’, d’Albert Plans

Com vas pensar la Sara, com a protagonista de la novel·la?

-Aquest personatge és jove. És una noia nascuda a Ucraïna i que aquí es troba en una situació irregular, que la situa en un estat de vulnerabilitat. El que a mi m’interessava d’aquesta història, a més del personatge, és què ens passa quan perdem la memòria i ja no recordem qui és la nostra mare, ni si la foto que veiem al davant és la del nostre xicot, germà o pare. La pèrdua de qualsevol referent, element de no saber qui ets, que també marca la personalitat de la Sara.

Un aspecte destacat de La segona estrella és el seu ritme trepidant, de capítols curts i molt intensos, que li han valgut l’etiqueta de ‘novel·la de carretera’ o road novel.

Això d’alguna manera ve donat perquè la meva trajectòria com a guionista fa que expliqui les històries en petites escenes, i les petites escenes, sumades, configuren la història. Comença a Barcelona, però en un moment donat els personatges han d’emprendre un viatge per comprendre i descobrir el que li passa a la Sara. Un recorregut per un territori molt afectat per la crisi climàtica, i que ens porta primer al Pirineu, i després a l’Ebre, a Altea i a la Provença. En el fons, és una estructura molt clàssica: històries de viatges, d’algú que partia en una aventura en un viatge…la típica història de cinema en la que hi ha gent que agafa un cotxe fent-se preguntes i fan un viatge per trobar les respostes.

Per a la Sara és com un viatge iniciàtic?

El personatge s’ha de trobar a sí mateix. El fet de perdre la memòria fa que es pregunti qui és, i també té una característica clau que la fa madurar: un poder molt especial que la converteix en una persona amb la capacitat de fer coses terribles, si vol. I tots ens plantegem què faríem quan tens un poder que et converteix en algú que pot dominar els altres, que et fan algú millor o que et transforma en un monstre. Això, la Sara ho haurà d’anar gestionant.

La portada del llibre va a càrrec d’Ignasi Font, i ja mostra aquest punt de suspens, oi?

Sí, i és una gran portada. L’Ignasi ha agafat molts elements de la novel·la, que té arguments de ciència ficció i de thriller, que arrossega al lector la intriga, les preguntes que genera la novel·la i que, mica en mica, obtenen resposta a mesura que la llegeixes.

Presentació de ‘La segona estrella’, d’Albert Plans

A l’inici de la novel·la hi ha un fragment del dietari de l’historiador i cronista Jeroni Pujades, que diu que “el 30 de setembre van passar coses prodigioses”. Et va servir de font d’inspiració?

Aquest text és del segle XVI i narra uns fets extraordinaris, uns combats que passen al cel. Una cosa increïble que no s’inventa, uns fets que, segons ell, eren reals. No ha estat el punt de partida, sinó que a partir d’aquí he buscat documentació i he trobat una entrada bona en aquest món entre real i fantàstic que és la novel·la.

Què t’està dient la gent que ja ha llegit La segona estrella?

Molta gent que l’està llegint m’ha dit que l’atrapa, que es queda enganxada en la història i que en vol saber més. Déu ens salvi de passar aventures com les que li toca passar a ella!

A part d’aquesta novel·la, tens altres projectes en previsió?

Ara mateix tinc un projecte de guió de sèrie protagonitzada per una noia amb elements fantàstics. Ara estem escrivint el capítol pilot. Hi hem engrescat una sèrie de guionistes i una productora. En sí mateix, aixecar un projecte audiovisual ja és tota una epopeia i estem anant pel bon camí, de moment.