Oriol Guimerà presenta ‘Ensalades’ amb el quartet vocal Cantoría

457
Cantoría

Cantoría és un ensemble musical especialitzat en la interpretació de la polifonia vocal a capela del Renaixement Ibèric, i format a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Es va constituir l’any 2016 amb el martorellenc Oriol Guimerà, tenor, la soprano Inés Alonso, el baix Valentín Miralles, i el tenor i director del conjunt, Jorge Losana.

Tot i ser una agrupació emergent, el quartet té programada tota una agenda de concerts en l’àmbit nacional i internacional, gràcies al suport de l’Acció Cultural Espanyola, l’Instituto Nacional de Artes Escénicas y Música, la conselleria de Cultura de la Comunitat de Madrid i l’Institut de les Indústries Culturals de Múrcia. Els quatre joves presenten el seu primer disc Ensalades, enregistrat i premiat a França i dedicat al músic català del segle XVI Mateu Fletxa, el Vell.

Oriol, ens agradaria que ens expliquessis aquesta proposta musical.

El gènere de les ensalades és del segle XVI, de música ibèrica. En el nostre cas, a Cantorías cantem ensalades d’un compositor que es diu Mateu Fletxa, El Vell, nascut a Prades, i que actualment està enterrat al monestir de Poblet. L’ensalada, com diu el nom, seria com una amanida, un plat que té diferents ingredients. En l’àmbit musical podríem dir que hi ha diversos idiomes, diversos ritmes i també estils de música: popular i sacra, i tots junts fan un plat variat.

I d’alguna forma també Mateu Fletxa feia aquesta barreja a l’hora de compondre la seva música?

Sí, de fet, ell és compositor d’ensalades, a banda d’altres, com la música sacra. No és l’inventor, però sí que és un dels màxims exponents del Renaixement Ibèric que tenim aquí a casa nostra.

El ‘Siglo de Oro’. L’època de la gran producció literària, i també del món musical.

Sí, i a vegades és una mica desconegut en el món musical. A l’escola coneixem poetes, pintors…però hi ha molta gent que no sap que aquí teníem una superpotència musical en aquella època. La majoria de compositors han estat oblidats, en aquest cas, Mateu Fletxa i d’altres grans com Tomás Luís de Victoria que s’han cantat ininterrompudament des del segle XVI.

En el cas de les ensalades, com definiries aquest estil?

És un estil que barreja diversos idiomes. Hem intentat estudiar el text en profunditat que està majoritàriament en castellà antic, procurem fer una pronunciació històrica, i per a això, ens hem assessorat amb experts en la llengua. També hi ha cançons en català antic, gallego-portuguès, occità, francès i italià.

La música popular pot parlar de la pastoreta que està enamorada del pastoret, però a la vegada també és una crítica social de l’època. Les ensalades eren cançons que es cantaven durant el Nadal, no són “villancicos” com a tal, però es cantaven per a la Cort Reial. Moltes vegades es feien comparacions, per exemple, en el cas del Mateu Fletxa que era capellà i monjo, es compara Jesucrist amb l’Emperador Carles V, posava que hi havia el dimoni i era el Solimà, que era l’enemic. Era com jugar a fer una mica de sàtira política de l’època i, a més a més, aportar els valors de la fe.

Us ha estat fàcil inserir-vos en aquell món? És a dir, ha calgut a més de la lectura de les lletres de les cançons, fer alguna immersió més en el moment històric a l’hora de poder interpretar amb la màxima fidelitat a l’original?

En aquest cas, podem dir que les ensalades han estat enregistrades fa molts anys. En el cas de Jordi Savall, o del quartet vocal que es deia La Colombina, que actualment ja no existeix, els enregistraments estan fets amb orquestra barroca, aleshores no és fidel realment perquè abans es cantava a capela, és a dir, les veus soles, despullades, i junts els quatre formem tots els sons, no hi ha més. Actualment, ho podríem comparar amb la música barbershop dels Estats Units, que també és música a capela.

Parla’ns del grup, del quartet.

És un grup que ja fa sis anys que funciona, jo he arribat des de fa dos, des del 2020, que va ser un any molt dur, culturalment parlant, per la gent que es dedica al món de la música perquè no hi havia manera que poguéssim fer concerts ni moure’ns en llibertat. Llavors va ser quan jo vaig conèixer al director, que de fet va ser a l’ESMUC, que és l’Escola Superior de Música de Catalunya.

Ells venen de diferents punts de l’Estat, tenim la soprano, la Inés Alonso, que ve de Madrid, i els altres dos nois que venen de Múrcia. Som una mica un acudit: dos murcians, una madrilenya i un català i junts fem aquest estil de música.

Quins altres projectes tens?

Canto també al cor de la Catedral de Barcelona, que també cantem a la Sagrada Família, i a part tinc altres projectes, sobretot de música antiga. Encara canto en el grup vocal Cugoche, que va vindre ara fa dos anys aquí a Martorell. I a part, tinc altres projectes. És una mica que el cantant treballa per projectes. També a vegades canto a la Capella Real amb Jordi Savall.