El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) ha organitzat aquest dijous al Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis la taula rodona Ens queda espai per l’art al Baix Llobregat?, dins el cicle El Baix Llobregat a debat. La presentació ha anat a càrrec del primer tinent d’alcalde, Adolf Bargués, i del vicepresident del CECBLL, Xavier Mas. A la taula rodona hi ha intervingut Carme Paltor, directora artística, Sento Masià, artista plàstic, Aritz Cirbian, productor de cinema i audiovisuals, Paulina Muxart, artista i professora d’escoles d’art i disseny, i Toni Moreno, fotògraf i moderador.
El primer tinent d’alcalde, Adolf Bargués, ha recordat que Martorell, com a cruïlla de camins, malgrat no ser una ciutat demogràficament important, ha viscut les innovacions artístiques des dels seus inicis. “L’art és esporàdic i lligat al talent de les persones, els polítics hem de facilitar que aquest talent no es perdi i tingui cert vincle amb la terra. El continent és necessari, però l’important és el contingut. Iniciatives com aquesta taula rodona fa que ens plantegem què som comarcalment i quins vincles tenim”, ha dit.
Carme Paltor, directora artística, ha incidit en la manca d’espais d’art a la comarca i ha reivindicat que “els espais institucionals estan barrats i els privats són excessivament petits o pateixen dificultats”. Segons Paltor, “cal fomentar l’educació sobre l’art perquè hi hagi demanda i consum. De creadors n’hi ha molts, però escassament treballen dins el Baix Llobregat. Manca una aposta ferma per la cultura en general, però sobretot per l’art”.
L’artista plàstic, Sento Masià, també ha denunciat a falta d’espai pel creador, per qui investiga en l’art, i que “la protecció des de l’oficialitat pot entranyar un dirigisme, però la desprotecció porta a que es perdi un gran potencial d’obres de gent desconeguda que es veu impossibilitada a mostrar-se”.
“El Baix Llobregat reuneix una riquesa humana i natural que el fan interessant i cal aprofitar-la”, ha dit el director i productor audiovisual, Aritz Cirbian, qui també ha reflexionat sobre la necessitat de “vincular la utilitat social a la creació artística”, malgrat consideri que s’ha reduït el nombre de gent que consumeix a una cultura heterogènia, en favor d’una cultura de masses. Cirbian també ha posat l’accent en millorar la inversió en difusió i comunicació de les iniciatives artístiques per tal que arribin al públic.
El fotògraf, Toni Moreno, ha exposat que els artistes, més enllà de la seva modalitat, sempre tenen la finalitat d’ensenyar la seva obra i això “és complicat perquè el Baix Llobregat té Barcelona al costat i nosaltres mateixos en som usuaris”. En contrapartida, “s’ha obert una finestra increïble al món que és Internet i fa que l’esperança de seguir amb l’art segueixi endavant”.
El Muxart, un espai únic a la comarca
Els ponent han coincidit a destacar la singularitat de l’Espai Muxart, a cavall entre un museu i una galeria, que aposta per la creació contemporània i dóna cabuda a artistes que encara no tenen el reconeixement com per exposar a museus més grans. En aquest sentit, Paulina Muxart, artista, professora i filla del pintor martorellenc, Jaume Muxart, ha afirmat que “aproximem l’art a la comunitat i al territori, creiem en la cultura, en l’art, en la seva capacitat formadora i transformadora. Els centres d’art tenen aquesta funció d’educar i donar a conèixer, però sobretot de fer partícips a tots aquells que, tot i no estar especialitzats en l’art, troben aquí un lloc de gaudi, de trobada o d’espai crític”.
‘El Baix Llobregat a debat’
La taula rodona Ens queda espai per l’art al Baix Llobregat? ha format part del cicle El Baix Llobregat a debat, impulsat pel CECBLL, amb el suport del Consell Comarcal del Baix Llobregat, dels ajuntament de la comarca, entitats i institucions baixllobregatines. “L’objectiu és cercar respostes col·lectives per analitzar la transformació i l’actiu de la comarca en uns moments de cruïlla històrica, de crisi econòmica, social i de model territorial”, ha explicat el vicepresident del CECBLL, Xavier Mas.
Els tres eixos del cicle són la identitat, la cohesió social i l’entorn. Amb aquest propòsit s’estan realitzant diverses taules rodones arreu de la comarca amb la mirada de persones expertes en l’àmbit de la ciència i de la gestió social i territorial, així com d’aportacions de la ciutadania, i de l’activisme social. El cicle clourà amb un congrés, els dies 8 i 9 de juliol, on s’exposaran les conclusions.
