La martorellenca Joaquima Nolla presenta a la biblioteca ‘Elanor’, la seva primera novel·la

782
Joaquima Nolla
Joaquima Nolla

La professora i escriptora nascuda a Martorell, Joaquima Nolla, va presentar dimarts a la Biblioteca Martorell la seva primera novel·la, titulada Elanor. Aquest treball recrea tot un univers de descoberta i de relacions personals intergeneracionals que se li desperta a una jove estudiant anomenada Lorena quan es decideix a aprofundir en una història dels seus avantpassats. La noia decideix fer un treball de recerca investigant sobre la figura de l’Avelina, la seva besàvia asturiana. La presentació, presidida per l’alcalde Xavier Fonollosa, la professora del col·legi La Mercè, Montserrat Torras, i la presidenta de l’associació Soldibý, Isabel García, va omplir de gom a gom la sala polivalent de la Biblioteca Martorell.

Nolla, nascuda a Martorell el 1952, fa trenta-sis anys que és professora de Llengua i Literatura catalana i castellana, i imparteix classes a l’escola Elisabeth de Salou, al Tarragonès. A partir de 2010 va fer dues incursions en el món de la poesia amb els seus reculls titulats Batecs a mig camí i Pluja al cabàs, i ara s’ha atrevit amb un gènere literari totalment diferent.

Presentació del llibre Elanor, de Joaquima Nolla-Joaquima, què amaga el títol d’Elanor?
-És el joc de les paraules Lorena i Avelina. La novel·la parla dels orígens de la Lorena, una jove catalana estudiant de batxillerat que és molt intel·ligent, però que no té gaires ganes de treballar. El seu avi asturià li explica que la besàvia Avelina va ser una dona pionera en una època molt difícil a l’Astúries de principis del segle XX, creant una petita indústria familiar. L’Avelina és una dona que viu situacions molt difícils, com la marxa del marit a Cuba o el fet de tenir molts fills i haver de treballar per tirar endavant.

-I davant aquesta descoberta, què fa la Lorena?
-Doncs pensa que podria estar bé fer un treball de recerca de l’institut tot anant a descobrir els seus orígens a Astúries. Allà farà el seu treball de camp, però no només coneixerà coses del passat que es troben ben amagades i que no sabia, sinó que també trobarà l’amor, madurarà, creixerà com a persona i deixarà de ser la nena mimada a la que tot li estava bé.

-En algunes ressenyes de l’obra s’assenyala una voluntat d’emfasitzar les relacions intergeneracionals. És així?
-La Lorena estima molt el seu avi, però també acaba coneixent i estimant els seus tiets avis i els seus cosins, i en desenvolupa el respecte cap a aquestes persones. Tot i ser una noia molt moderna, se sent molt identificada amb ells, no només per treure informació que li permeti fer el treball de recerca, sinó perquè hi té empatia. Em semblava bonic que a la novel·la aparegués aquest valor de la simpatia entre generacions i les ganes de connectar de la jove amb gent més gran.

Presentació del llibre Elanor, de Joaquima Nolla-Com a docent en un centre d’ensenyament, troba a faltar sovint aquests valors?
-Els valors i l’intercanvi generacional són molt importants i de vegades els oblidem, però són un puntal de la societat. El respecte als altres, l’empatia, la capacitat de veure que el món va més enllà de viure en un globus molt maco…Adonar-se que hi ha gent que pateix, que necessita ser escoltada, que vol que en un moment determinat de la seva vida se l’entengui. De fet, a la novel·la hi apareixen temes durs de la vida, situacions més desagradables, com per exemple un cas de violència de gènere. Però en tots els casos jo el que vull és reivindicar la figura de la persona que és capaç d’estimar, de comprendre, de ser respectuosa. Em sembla fonamental.

-D’on li ha sortit la inspiració per escriure-la?
-Va ser anant de vacances una Setmana Santa a Astúries fa uns anys amb el meu marit, buscant uns dies de repòs. Així de senzill. M’agrada molt viatjar i m’agrada molt el nord d’Espanya, i el contacte amb aquella terra em va fer connectar amb persones, edificis i paisatges que van fer néixer en mi la necessitat d’explicar alguna història. A més, resulta que l’àvia del meu marit Xavier es diu també Avelina i que era asturiana, encara que a Elanor no es diu res d’ella. Però em va inspirar a començar una història que parlés de tot això.

Presentació del llibre Elanor, de Joaquima Nolla-Què sent ara que ja la veu publicada?
-Estic molt contenta d’haver-la escrit. A més, m’ha permès experimentar amb la llengua castellana, quan jo normalment escric en català. I perquè començarla i acabar-la, no pas amb un marge de vuit anys com diuen alguns escriptors sinó menys, m’ha permès agafar el ritme per reprendre una altra obra que tenia iniciada abans que aquesta, i que ara també ja he finalitzat.

-Què ens en pot avançar?
-Que serà força diferent. Es titularà Dones del barri, estarà escrita en català i no té cap lligam amb Elanor, tot i que ja m’han dit que alguns dels personatges permetrien de fer-ne una continuació. De moment, estem ultimant les correccions i els dibuixos que s’hi inclouen. No hi ha data prevista per a la seva publicació. Quan ho tinguem tot a punt ho posarem en dansa.