El periodista i guia cultural David Revelles ha presentat aquesta tarda a la Biblioteca Francesc Pujols l’assaig El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom (1917-23), de l’Editorial Efadós. Un llibre escrit conjuntament amb el professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB Jesús Martínez. L’obra retrata un dels episodis de violència extrema a la capital entre 1917 i 1923, enmig d’una marcada polarització de classes i una crisi de subsistència.
Revelles recalca que “és un moment poc conegut en la història de la ciutat, en el que conviuen la disbauxa i l’exhibició de riquesa dels cabarets de La Rambla amb la pobresa extrema al barri Xino”. Una ciutat que descriu com a “implacable, fascinant, violenta, extrema”, escenari de lluita d’una bona colla de personatges, alguns anònims i d’altres autèntics mites en vida”.
L’assaig és “un homenatge a aquests personatges. Homes com Salvador Seguí, Francesc Layret, Lluís Companys, i també a dones com l’anarquista feminista Llibertat Ródenas, la periodista Amalia Marín, o la defensora del cooperativisme femení i feminista Micaela Chalmeta”. És l’aprofundiment en un període “clau per a entendre la història posterior, amb la Dictadura de Primo de Rivera i, després, amb la Guerra Civil”.
David Revelles, coautor de 'El pistolerisme a Barcelona'
Els sis anys que ambienta el llibre “transformen Barcelona” amb esdeveniments de magnitud com “la primera vaga general de 1917, les ressonàncies de la Revolució Bolxevic, la poc coneguda Revolta de les Dones, el Congrés de Sants -on la CNT cristal·litza el Sindicat Únic- o la vaga de la Canadenca el febrer de 1919, per conquerir la jornada laboral de vuit hores”.
En paral·lel, se succeeix “un in crescendo d’atemptats, morts i assassinats”, amb l’aparició d’un Sometent Urbà en què patrullen més de vuit mil homes armats, o l’existència de la Banda Negra de sicaris dirigits per la Policia Política.
David Revelles, coautor de 'El pistolerisme a Barcelona'
Explica Revelles que aquesta història s’explica amb la consulta “a un retaule de veus d’homes i de dones que van viure i descriure aquesta Barcelona: escriptors com Josep Maria de Sagarra, Joan Puig i Ferrater, Joan Oller i Josep Pla, o periodistes com Francisco Madrid, Àngel Samblancat i Maria Marín”. També, fent un repàs a obres més recents en el temps, com ara ‘La verdad sobre el Caso Savolta’ d’Eduardo Mendoza o Apóstoles asesinos, d’Antonio Soler. I s’acompanya de fotografies i d’il·lustracions d’època.
En definitiva: el retrat de “dues barcelones. Una viu en de riquesa obscena, que circula pel Passeig de Gràcia exhibint els seus millors vestits i barrets i que menja als millors restaurants i hotels. L’altra, la majoritària de la ciutat, és la que treballa moltes hores i que no arriba a final de mes, per la gran pujada de preus dels productes bàsics”. Això suposa, per al coautor, un camp de lluita social que derivarà en extrema violència.
David Revelles, coautor de 'El pistolerisme a Barcelona'
El periodista destaca altres aspectes particulars que apareixen a l’assaig. Per exemple, la figura del sindicalista i anarquista Francesc Comas ‘Perones’, assassinat al mateix lloc que el Noi del Sucre, al carrer de la Cadena, però molt menys conegut. Al llibre hi apareix amb una primícia: la fotografia de la llibreta que duia, en part perforada, per una de les bales que li van causar la mort.
I també es fa ressò de manera molt especial de l’anomenada ‘Revolta de les Dones’, un capítol de la història força desconegut: “Va ser la primera vaga feminista a la ciutat, el gener de 1918. L’espurna que fa que esclati és Amàlia Alegre i un seguit de dones que, davant la crisi de subsistència, surten al carrer i s’enfronten a les autoritats. Després vindran altres dones com ara Llibertat Ródenas, Lola Farré, Dolors Dolcet, o Micaela Chalmeta”.
David Revelles, coautor de 'El pistolerisme a Barcelona'
Revelles col·labora de manera habitual amb la Biblioteca Francesc Pujols, fent de guia de visites temàtiques que fan els seus usuaris a la capital catalana, relacionades amb diversos capítols de la seva història.
