José Corbacho actua a El Progrés aquest divendres 10 de març (22.30h) dins el cicle Monoloaddictes de la Regidoria de Cultura. Corbacho 5.0 és un espectacle que parla de tota la tecnologia que ens envolta: mòbils, xarxes socials, whatsapp i Internet, relacionada amb vivències personals. L’entrada anticipada costa 15 euros (Llibreria Miró i Cafeteria Coco) i 18 euros a taquilla una hora abans de l’espectacle.
‘Corbacho 5.0’ és una obra molt tecnològica?
En realitat és un divertiment, un espectacle unipersonal en què aprofito les noves tecnologies perquè la gent s’ho passi bé. Parlo de com ens ha canviat tot aquest mon tecnològic, dels telèfons mòbils, de les càmeres de fotos als mòbils, de les xarxes socials, del whatsapps, dels grups de whatsapp…Crec plegat dona molt per fer comèdia. De tota manera, qui no tingui telèfon mòbil també s’ho passarà bé perquè acabo parlant d’anècdotes personals i d’actualitat. No faig cap tesi seriosa sobre el món de la comunicació.
S’haurà de parar el telèfon o treure el volum abans d’entrar al teatre o serà obligatori tenir els dispositius actius?
Li dono opció al públic que tingui el mòbil encès perquè puguin fer fotos o enviar-me missatges que aniré rebent a la meva pantalla gegant. La gent hi podrà jugar i interactuar.
Com recorda els seus inicis?
A casa meva volien que estudies una carrera i vaig pensar que Ciències de la Informació comportava una certa dosi d’espectacle perquè hi havia assignatures de radio i televisió. Però a segon curs es va creuar a la meva vida ‘La Cubana’ i vaig compaginar els estudis amb el teatre fins que vaig veure que el que m’agradava eren els escenaris i els platós.
Amb La Cubana va treballar més de 10 anys.
Va ser la meva escola teatral i multidisciplinar. Gairebé tot el que he après a la companyia ho he pogut posar en pràctica, fins i tot també a Corbacho 5.0. No és un monòleg a l’ús, m’agrada molt jugar amb la gent, jugar amb el públic, baixar al pati de butaques (molt de La Cubana). És un xou molt viu.
Quin projecte el va consagrar com a personatge públic?
Sembla que la televisió et marca més com a personatge públic i et dona més popularitat. En el meu cas, fer televisió amb El Terrat, la productora de l’Andreu Buenafuente, amb programes com La cosa nostra, Homo Zapping, La última noche o Palomitas, em va reportar ser una cara coneguda, que entrava als menjadors de les cases.
‘Tapas’ va ser el seu primer llargmetratge, pel qual va rebre el Goya a la millor direcció novell. Com és això de rebre un premi tant important en el primer treball?
La veritat és que Tapas només ens porta bons records perquè va ser la primera pel·lícula i, per moltes que vinguin després, la primera sempre és especial. La vaig fer amb el Juan Cruz, un bon amic meu, i la vam rodar a Santa Eulàlia, el meu barri de l’Hospitalet. Era tot tan especial que, que funcionés a nivell de crítica i públic, era un afegit. Nosaltres ja érem feliços quan va arribar el Goya.
És actor, guionista, director, humorista, presentador…Amb quina faceta es troba més a gust?
Pluriempleat, com diu la meva mare. M’ho passo molt bé fent totes aquestes coses. Hem costaria molt haver de triar. Tinc moltes ganes de tornar a dirigir una pel·lícula, i a finals d’abril estrenaré un concurs a TV3 que es dirà No perdis el compàs. També estic col·laborant amb el programa Likes, que fa Raquel Sánchez Silva a #0, i estic creant la productora d’entreteniment esportiu Pepito’s Brothers. Em trobo a gust treballant amb el que m’agrada, ja sigui un teatre, un plató de televisió, una pel·lícula o fent animacions al carrer. Al final tot és espectacle, xou i comunicació. El 2017 ha començat molt carregat de feina, per sort.