Frederic Cardús i Garcia és, des del passat 25 de maig, nou president del Patronat de la Cavalcada de Reis de Martorell. L’entitat encarregada d’organitzar una de les cavalcades de reis més espectaculars del país cada 5 de gener va consumar així un relleu tranquil al mandat, que fins ara era cosa de Xavier Vila. Un canvi que comporta també la incorporació de nous membres de junta que intentaran a portar aire fresc i noves idees.
Cardús va néixer a La Vila fa 59 anys i és un empresari molt vinculat al teixit associatiu martorellenc. Per exemple, els 18 anys que porta col·laborant amb el Patronat de la Cavalcada de Reis, els darrers vuit com a vocal de la junta. Ara passa a ser el cinquè president de l’entitat des que es va fundar l’any 1962, després de Francesc Balaguer, Jerónimo Guardo, Màrius García i Xavier Vila.
Frederic, volem saber una mica de la teva vinculació amb el Patronat. Com comença i quina ha estat la teva trajectòria en tot aquest temps?
El meu inici és molt similar al de molta gent que ens ve a la Cavalcada. Jo tinc dues filles que, en aquell moment, tenien 12 i 13 anys. Ens van dir si els agradaria sortir en una carrossa o anant de patges. Els va fer gràcia aquesta última opció, i jo vaig passar a ser un col·laborador més, portant una carrossa, vigilant que tot sortís bé i evidentment fent les fotos a les meves filles. L’experiència em va agradar, em van dir si en volia formar part i vaig dir que sí. I ja en porto quasi 19 anys!
I en un moment determinat fas el salt cap a la junta…
Fa 8 anys em van dir de sumar a la junta. Em van comentar que podia donar un plus més o unes idees, el que fos. I per col·laboració, vaig dir que sí, i aquí soc.
I arriba el moment actual, en el que es produeix un relleu en la presidència. Quan va començar a forjar-se, aquest canvi?
Fa un parell d’anys, el nostre president Xavier Vila va dir que potser ja tocava fer un canvi, ja que deia estar una mica cansat. Deia que ja portava uns 12 anys en el càrrec i que potser ja tocava un recanvi. Es va parla del tema entre la junta, però vam patir una pandèmia entremig i ens vam emplaçar a tornar-ho a parlar més endavant. Ara ha sortit la possibilitat de fer un tàndem amb el Miquel Grau. Ell, ànima viva de la Cavalcada, com a vicepresident.
Ara que fa encara no dues setmanes que ets president …se sent un cert vertigen, en veure-ho tot des del capdamunt?
Pensa que jo sempre dic que el Patronat és una família. Una família molt gran. Ara som uns 60 membres que hi participem, però a més hi ha col·laboradors que hi són el dia fort, el 5 de gener. Aleshores arribem a ser unes 200 o fins i tot 300 persones que hi som al llarg de tot el recorregut. Som una gran família i tots són prou importants. Sí que és cert que com a cap visible tens més responsabilitats, ja que has de parlar amb les institucions, amb els col·laboradors, els patrocinadors i amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, però no deixa de ser un pas més.
Ens pots fer una valoració de la tasca que ha dut a terme el president sortint?
El Xavi ha fet una feina molt bona. Ja als seus inicis va fer una transició molt bona entre l’anterior president, el Màrius Garcia. Espero poder igualar-la i sumar.
Sumar de quina manera?
La idea és que comptem amb més gent. Si ara som 60, caldria arribar a 100, de la mateixa manera que amb Xavier Vila ja es va créixer. Volem fer una gran Cavalcada i que el dia 5 sigui una nit màgica.
Aquesta voluntat d’aglutinar més personal també s’ha de plasmar a la junta directiva de l’entitat?
Sí, sí! Quan en van preguntar qui voldria que hi hagués a la junta, jo vaig dir que la junta que hi ha ara ho fa molt bé. Ha d’haver-hi una continuïtat i, alhora, cares noves per a un relleu. A la junta hi som gent que tenim una certa edat, al voltant dels 60 anys, i volem també que s’incorpori gent de 30 i de 40, que ja hi són i que treballen, però que no són prou visibles. Així, si de vocals de junta van agafant la referència i la manera de treballar que ens agrada, això facilitarà un canvi i que ens vingui gent més jove.
Doncs anem a definir noms. Qui continua a la junta i quines incorporacions hi ha?
Doncs el Xavier Vila continuarà a la junta però ara com a tresorer, i el Miquel Grau com a vicepresident. De vocals, continuen el Josep Gaset, la Juanita Ponce, el Jordi Vidiella i el Joan Sànchez. I s’incorporen la Paqui Torrero com a secretària, i l’Antonio David Pérez, la Jordina Grau i el Gerard Bernadàs com a vocals. Són gent amb noves idees i iniciatives, que ja treballaven fa anys a la Cavalcada.
Una manera de fer-los sentir més integrats?
La idea és aquesta, que se sentin més integrats, que agafin més responsabilitats dins del Patronat i que siguin més valorats dins la Cavalcada en sí. Ja ho són una mica perquè, de fet, tenen feines molt importants. Sovint més que els que formen la junta en sí.
Alguna baixa?
Sí, hem de dir que deixa la junta el Francesc Arroyo, que era vicepresident fins ara. M’agradaria donar les gràcies a la seva feina des de fa molts anys des del taller, on ha col·laborat i on col·labora.
Sovint es comenta que les entitats tenen dificultats a l’hora d’abordar aquest relleu generacional. És el vostre cas?
Fàcil no és, tot i que difícil tampoc t’ho diré, perquè una persona amb 18, 20 o 25 anys i que tingui caràcter associatiu ho és i ja té un ADN especial. Els joves que tenim al Patronat ho són: portem gent que ha participat en vàries funcions i que han fet de patges per als Reis, i fins i tot algun d’ells ja hi ha format part com a vocal de junta. Son gent que ho valen, que se senten valorats i que són gent associativa.
El fet que el Patronat de la Cavalcada impliqui tasques multidisciplinars i persones expertes en habilitats molt variades com ara fusters, electricistes, mecànics, modistes o decoradors…fa més difícil el relleu o posa més fàcil que vinguin persones noves?
Normalment, quan alguna persona comenta que vol plegar li demanem que ens porti algun substitut. Això seria una de les màximes, però la família del patronat és gran sobretot perquè es composa de famílies en les que venen tots venen i treballen, i això ens fa sabedors que hi ha una generació que pot seguir. El més complicat són els horaris, perquè hi ha gent molt vàlida però que té dificultats en aquesta línia. Per això, sempre tenim les portes obertes. Es pot venir a treballar en dissabte, en diumenge…no hi ha cap problema, allà estem! Aprofito per fer una crida per a que tothom qui cregui que pot fer alguna cosa vingui, sobretot ara que tenim un gran local a la Nau 3 de Ca n’Oliveres que ens ha cedit l’Ajuntament.
Què ha implicat aquest canvi d’ubicació?
Ens ha ajudat molt el nou espai per a posar-hi les eines, el material i les carrosses. Pensa que cadascuna fa sis metres i en tenim 12! Ara estem molt bé. Reconeixem l’esforç que ha fet l’Ajuntament i els convenis que hi hem signat. Pensa que l’anterior espai on estàvem era un “sí, però no”, i ara és un sí. D’aquí en poden sortir coses molt maques!
Un bon espai ajuda a que vingui més gent, doncs?
Ara veiem que la gent, quan no té altres coses a fer, s’acosta més. Ho fa pensant en qui trobarà aquell dia, amb qui petarà la xerrada o amb qui farà un cafè, i després es posarà a pintar o a retocar una carrossa. I només de ser-hi i xerrar en aquella seu social surten noves idees i propostes. Ara ve més de gust d’estar-hi.
El Patronat té com a dia clau el 5 de gener, amb la popular Cavalcada de Reis. Algú podria pensar que, com a molt, això implica dos mesos de feina…
Fals! Pensa que a aquestes alçades de l’any ja estem treballant en una carrossa nova. No diré quina, però sí que ja n’hem fet uns dissenys i uns plànols com si fóssim arquitectes, i una maqueta a escala. I som al juny, i portem ja un mes treballant! Sí que és veritat que a partir de setembre i octubre tota la massa social s’hi ha de posar en ple cada dia per a que surtin unes carrosses esplèndides. És més de mig any de feina! Pensa que el llibre que editem cada any necessita de publicitat i aquesta no es pot fer en un dia. Calen dos mesos previs de feina.
Què canviarà a partir d’ara amb la nova presidència i la renovació de la junta? Què s’aportarà de nou?
Com a junta cal dir que funciona molt bé. Portem molts anys i no hi ha cap problema, hi ha bona entesa. El que s’hi aportarà són cares noves, gent jove. I com a entitat volem ser un referent a la comarca. Que fem una de les millors i més espectaculars cavalcades dels pobles dels voltants crec que ja podem dir-ho gairebé segur, perquè hem sortit dos cops a TV3 els anys 2009 i 2020 i alguna cosa hem hagut de fer bé perquè vinguessin un segon cop. Hi ha entitats de cavalcades com les de l’Hospitalet o Cornellà de Llobregat que tenen pressupostos molt més elevats que nosaltres, però la nostra aspiració és ser la número u de rodalies i comarca.
Ja que parles de pressupost, en quin moment es troben els números de l’entitat?
Bé, com a entitats sense ànim de lucre sempre demanem més per poder fer més activitats. Sempre volem que els Reis arribin el màxim de bonics i ben acompanyats amb bones bandes, bones companyies, espectacularitat…i que la quitxalla gaudeixi amb ells. Aquí és on intentem arribar, quant més finançament, més podrem fer.
El passat gener vau signar un nou conveni amb l’Ajuntament fins al 2026 que implica un increment de la dotació econòmica municipal i el compromís del Patronat de renovar cada any una carrossa i una plataforma. Com ho valores?
És una gran ajuda, ja que representa entre un 50 i un 60% del pressupost. Però queda per cobrir entre un 30 i un 40% restants, que ha de sortir de la publicitat i de les col·laboracions. En aquest sentit, donem els gràcies a tot el poble de Martorell que compra les butlletes de la panera.
Des del Patronat teniu la percepció que la gent de Martorell us coneix prou?
Jo et diria que una de les propostes que porto com a president és que se’ns vegi més. Volem que la gent ens valori tot l’any, i ser més oberts. Ara buscarem dos nous dies l’any per a fer portes obertes, ara que tenim el local social adequat. Que vinguin a veure les carrosses que tenim, i potser els ensenyarem alguna coseta de les noves. Sense la gent no podem fer la Cavalcada tan espectacular i cal fer portes obertes per a que la gent sàpiga qui som. Encara hi ha gent que diu “la Cavalcada de l’Ajuntament” i en certa manera sí, però no, perquè hi ha una associació al darrere.
Parlem de futur. El més imminent serà la Cavalcada del proper gener. Hi ha prevista alguna modificació en el recorregut?
Crec que es pot mantenir un trajecte com el que hem dut a terme fins ara. Farem la sortida des del pont del diable, això sí, i si no arribem a Les Bòbiles serà al costat. Tot això s’ha de valorar, perquè la Cavalcada comporta el treball de molta gent i cal tenir en compte que portem tractors, carrosses de sis metres de llargària i canalla a sobre, que de vegades no es pot circular ni girar per alguns carrers i que hi ha d’haver sincronització i evitar les problemàtiques d’hora. Volem ser puntuals, que els Reis arribin a totes les cases i que portin molts regals per a tothom. Com a conclusió, et diré que sempre poden haver-hi canvis, però que no seran molt grans.
L’arribada de Ses Magestats pel pont del Diable és, doncs, intocable?
Jo no diria intocable, però tampoc et diré que s’hagi de tocar. És espectacular, el punt culminant i fins i tot un dels moments més importants i espectaculars de les cavalcades que hi puguin haver arreu de Catalunya. El que sí que hi podem fer és potenciar-la més.
De quina manera?
No diré si aquest any o no, però tant per a l’arribada dels Reis pel pont com pel mateix recorregut volem més espectacularitat, fins l’arribada a Les Bòbiles. Fa molts anys que ho fem molt bé, però ara toca fer uns petits canvis.
La gent que ens estigui llegint i que vulgui col·laborar amb el Patronat…com ho ha de fer?
Simplement cal que vinguin a la Nau 3 de Ca n’Oliveres qualsevol tarda. Sempre hi trobaran algú que els orientarà. També poden entrar al web reismartorell.cat, on trobaran els telèfons per contactar amb nosaltres. Sereu molt benvinguts, perquè tenim feina per tothom, no ens la podem acabar! Necessitem mans i ganes, i voler treballar perquè els Reis arribin el dia 5 i es trobin unes grans carrosses, puguin lluir i saludin tota la canalla del poble.
Canalla que deu ser el motor que us fa continuar dins del voluntarisme, oi?
I tant! Jo recordo que vaig començar amb les meves filles fent de patge i jo era un col·laborador més. Després he estat molts anys al final de la rambla de Les Bòbiles arreglant els cues. I el que t’omple més és veure la cara de felicitat de la quitxalla. Treballem hores i hores tot l’any, però només aquelles 3 hores en què estem acompanyant els Reis i veiem la cara que posa la canalla són el que t’omple més!