El passat cap de setmana del 8 i 9 de febrer va tenir lloc a Sabadell el Campionat d’Espanya Sub23 de pista coberta i, enguany, el Martorell Atlètic Club va comptar amb la presència del millor velocista del club, Genís Bordallo. L’atleta, que venia de proclamar-se subcampió de Catalunya Sub23 a la prova dels 200m llisos, va fer el seu debut a l’alta competició en l’àmbit nacional i, després d’igualar la seva marca personal a les eliminatòries (22.29”), va tancar la seva participació amb un brillant 9è lloc als campionats, la millor posició d’un esportista del club en una competició d’escala nacional en aquesta prova.
Cal remarcar que el passat dissabte 18 de gener es va celebrar el Campionat de Catalunya Sub23 de short track, on l’entitat atlètica martorellenca va comptar amb la participació de Bordallo a la prova dels 200m llisos. A la final d’aquesta competició, l’atleta nascut el 2003 va protagonitzar una cursa memorable on va aconseguir la medalla de plata gràcies a un temps de 22.29″, una marca que suposa un nou rècord Sub23 i absolut del club.
El passat 18 de gener va tenir lloc el Campionat de Catalunya sub-23 de short track, i el Martorell Atlètic Club va comptar amb la teva participació en la prova dels 200 metres llisos. Genís, ens podries fer un petit resum de com et va anar en aquest campionat?
Sí, aquest campionat sub-23 va ser molt especial perquè venia d’una lesió al peu esquerre, d’un esquinç, aleshores va ser la tercera competició que he fet de la temporada a pista coberta. Em va agradar molt i m’ho vaig prendre amb molta il·lusió, moltes ganes, i a les marques es veu com vaig millorant tota l’estona. M’ho vaig passar molt bé a la final i també vaig tenir una competència sana amb un company que em vaig trobar. És veritat que em va guanyar després, però jo m’ho vaig passar molt bé. Les experiències han estat molt bones, tant per a repetir-les ara a la pista lliure.
Genís, a la semifinal vas fer una cursa fantàstica amb un temps de 22 segons i 36 centèsimes, vas millorar el teu propi rècord i vas aconseguir la millor marca de tots els participants. Tenies la intenció de colar-te en la final?
Sí, jo sabia que colar-me a la final als campionats de Catalunya era possible per la meva trajectòria a les competicions, però el meu objectiu no era aquell. El meu objectiu real eren els 22.10”, que era la marca mínima pels campionats d’Espanya. No ho vaig aconseguir, però em vaig colar, vaig fer plata a la final i millorar de nou la marca. Crec que va estar força bé.
A la final vas tornar a fer una cursa memorable i et van adjudicar la medalla de plata gràcies a un temps de 22 segons i 29 centèsimes. Una marca que suposa un nou rècord sub-23 i absolut pel Martorell Atlètic Club. Què va significar per a tu assolir aquesta medalla de plata?
Al principi vaig sentir molta frustració perquè als darrers cinc metres les cames em van deixar de respondre. Era una sensació de tenir-les adormides i recolzades perquè notes l’impuls i tens contacte amb el terra, però no notes que la cama puja. Jo notava això els últims cinc metres, que no tenia equilibri i queia. Ja vaig desestabilitzar-me i vaig fer un temps de 22.29”, que això em van donar la medalla de plata. Clar, em va semblar molt poc perquè si no hagués passat això i no hagués arribat al límit, potser, no se sap, podria haver estat medalla d’or. Potser, no se sap, podria haver fet el 22.10” que tant desitjava. Com són tantes coses que no es poden saber realment de ciència certa, va ser com una frustració, però després de processar-ho va ser una alegria perquè mai havia arribat a rebre una medalla. Aquest campionat no anava amb la intenció d’una medalla, sinó de la mínima, i va ser un espectacle.
A més, per poc se’t va escapar la possibilitat de fer la marca mínima dels campionats d’Espanya sub-23. Tot i això, creus que aquesta experiència t’ajudarà en futures competicions?
Sí, jo crec que m’ha ajudat a entendre una miqueta el meu cos, a saber els seus límits i saber què he de millorar. Sobretot, a com reaccionar davant d’aquests esdeveniments perquè és una cosa que mai m’havia passat i no sabia com havia de reaccionar. Va ser una reacció improvisada i molt mal feta, però ara ja sé que és aquella sensació i que no haig de fer.
Venies d’una lesió dels isquiotibials, aleshores m’agradaria saber com havia estat la teva preparació per aquest campionat de Catalunya.
La preparació pels campionats va ser gairebé nul·la. Sí que vaig entrenar com ho faria normalment i com si no tingués cap lesió, però sempre mentalitzant-me de “no corris molt”, “no apretis molt”, “vas amb la cama malament”… Considero que ara que porto més trajectòria i ja no vinc d’estar parat, sinó d’una temporada coberta, crec que ara a la pista lliure no aniré amb aquests pensaments ni aquestes pors. Crec que ara poden sortir uns entrenaments molt bons i podré rendir millor.
I aquest passat cap de setmana, del 8 i 9 de febrer, va tenir lloc a Sabadell el Campionat d’Espanya Sub23 de pista coberta, on també vas participar. Era la teva primera competició en àmbit nacional? Com et va anar en aquesta experiència?
Sí, va ser la primera. Quan vaig fer la primera competició de 200 metres llisos, que vaig aconseguir la marca mínima de repesca, em vaig il·lusionar molt perquè el meu objectiu era lluitar per aconseguir-la. I, després del Campionat Absolut de Catalunya, on també vaig participar, ja no hi havia més possibilitat de fer marca mínima i ja anava amb por perquè només podia entrar amb la repesca. Per tant, quan em van dir que havia aconseguit entrar a l’estatal vaig muntar la festa a dins meu. Tenia moltes ganes, era una cosa per la qual havia lluitat bastant després de veure que era possible i em va agradar molt. Un cop allà, va ser una experiència nova, amb noves sensacions. Per exemple, els startings eren diferents dels que estava acostumat, era elèctric i l’escoltaves darrere de la teva posició de sortida. Moltes coses canviaven i no estava preparat. Jo volia passar les eliminatòries, tenia al cap que necessitava arribar a les semifinals, mínim. A les eliminatòries va sortir una carrera molt xula, amb el primer d’Espanya, que era una bèstia. Es classificaven els tres primers de cada sèrie i els sis millors temps i, per tant, jo vaig anar amb totes pel millor temps i em va sortir una molt bona carrera, on vaig fer 22.29”. Després a les semifinals sí que és veritat que tenia les cames mortes, tenia moltes molèsties i no estava còmode. Van ser molts factors els que em van fer realitzar la segona cursa més lenta d’aquesta temporada. Però vaig acabar amb la satisfacció d’haver passat les eliminatòries i, per mi, ha sigut un abans i un després.
Venies de proclamar-te subcampió de Catalunya Sub23 en aquesta prova i vas tornar a mostrar un gran nivell, sobretot al matí quan vas igualar el teu rècord personal i assolint la 9a posició del campionat? Estàs satisfet amb aquest resultat?
No. Posteriorment mirant els llistats, vaig veure que es va classificar per a la final un atleta que tenia tan sols dues dècimes millor que jo i, clar, vaig pensar que podria haver entrat a la final, però són coses que mai se saben. Sí que és veritat que estic molt orgullós del que he fet i d’aquests moments, però tinc el regust aquest que podria haver estat molt millor.
Després d’aquests dos campionats i el bon paper que has fet, quines seran les teves pròximes competicions?
Les pròximes competicions seran a l’aire lliure i les vull fer a partir del mes d’abril o del mes de maig. No vull que siguin abans perquè, després de tres caps de setmana gairebé consecutius de campionats d’alt rendiment, considero que tinc les cames mortes, amb dolors, i prefereixo tenir una recuperació bona, estable i després poder competir a l’aire lliure amb força i sense preocupacions ni res. Fins a l’abril o el maig intentaré fer bondat.
Per tant, intentaràs preparar-te durant aquests mesos per arribar a les competicions a l’aire lliure en unes condicions òptimes, no?
Sí, ja he parlat amb els meus entrenadors dels objectius, dels entrenaments i de tot, i he decidit que intentaré entrenar cinc dies a la setmana. La idea és estar en les millors condicions possibles per fer honor als campionats que també em vaig quedar amb les ganes i poder-me classificar una altra vegada al Campionat d’Espanya i arribar a les finals. Per competir amb aquestes bèsties que corren a 21.50” a pista coberta amb totes les màximes forces. És l’objectiu que m’he marcat per les competicions a l’aire lliure.
