Habla de mi en presente és un col·lectiu musical indie influït per l’escena techno de Berlín i la rumba catalana. Cinc músics que van anomenar el seu estil de vida, potser encara més que la seva música, technorumba. Com a prèvia a la seva actuació que faran per Festa Major, aquest divendres 15 d’abril, a les 19.00h, oferiran un assaig obert a la Nau 2 de Ca n’Oliveres per a tothom qui vulgui conèixer de primera mà com un grup prepara la seva gira.
El cantant Max Grosse Majench explica als micròfons de Ràdio Martorell 91.2 FM que el grup està entre la tradició i la modernitat, el techno i la rumba. La seva principal ambició és delectar les ànimes i fer ballar els cossos. L’originalitat de la seva música, la seva presència a l’escenari i la sinceritat de les seves composicions, són el que els ha garantit el seu èxit continuat.
Després de mudar-se de Berlín a Barcelona i de col·laborar amb entitats com la International Business School de Barcelona, la Fundació La Plana de Sta. Maria d’Oló i la Fundació Bauhaus Dessau, aquest 2022 és el tret de sortida d’una nova etapa de la banda gràcies al llançament del seu primer disc, Vivir más (Halley Records), que no deixarà ningú indiferent.
Què veniu a fer en aquest ‘stage’?
Som una banda formada a Berlín a partir del ventilador rumbero i les dramatúrgies del techno berlinès. No fem exactament com a gènere musical technorumba, però és el nostre estil de vida. L’11 de febrer vam treure l’àlbum Vivir más, i estem preparant el directe que estrenarem el 22 d’abril a Girona i el 23 d’abril a Barcelona. Estarem, de l’11 al 15 d’abril, a la Nau 2 de Ca n’Oliveres preparant l’actuació amb el tècnic de so i la directora de teatre, que ens ajudaran a donar-li el punt escènic. Una setmana intensa d’assajos per acabar el procés. El proper divendres, a les 19.00h, farem un passi obert a tothom.
La formació neix a Berlín amb membres catalans, alemanys i francesos. Quins són els orígens del grup?
Sóc fill d’un alemany i d’una catalana. Al meu pis berlinès vaig acollir en Pau Balaguer, amic de la infància, qui rasca la guitarra a base de ventilador rumbero. La festa continua i més tard s’hi sumen amics coneguts en ambients universitaris, el violinista parisenc Rémi Pradère, que havia deixat Medicina per dedicar-se al teatre, i el productor i percussionista Iona Hamann nascut a Lübeck i criat a Marburg. Iona repica el cajón sense haver escoltat pràcticament rumba -com Rémi-, i hi impregna el bategar del tecnho alemany que duu al seu ADN. Tots quatre creem una rumba sui generis que acaba de consolidar el baix del barceloní Blai, la última incorporació, al 2018. Un mix inèdit que crea un projecte molt especial. Teníem publicat el primer disc Rumba del nord i ara hem fet Vivir más, que dona sentit al projecte amb el qual girarem per Catalunya, Berlín, Andorra i Andalusia.
Quins temes conté ‘Vivir más’ i de quin tipus?
Va néixer a partir d’una cançó homònima que vam començar a composar l’any 2020, just abans de la pandèmia. Quan estàvem confinats, vam començar a donar-li forma d’àlbum. L’any 2021 vam gravar les demos i Halley Records es va entusiasmar amb el projecte i ens va ajudar a gravar-lo a l’estudi Sol de Sants. Són 11 temes amb el missatge de viure el present, acceptar les vulnerabilitats i tot el que ens depara la vida. Quan estem amb altres persones, mirar-nos als ulls i poder compartir tant les angoixes com les alegries. En definitiva, viure més.
Dieu que la ‘technorumba’ és el vostre estil de vida. Com ho definiu això?
Després vam descobrir que la technorumba ja existia amb Camela o Ladilla Rusa, però durant molt de temps vam pensar que nosaltres l’havíem inventat. De fet, ens hem inventat la nostra pròpia technorumba que ajunta aquests dos conceptes amb els quals ens sentim identificats. Defineix un estil de vida entre les contradiccions Berlín-Barcelona, rauxa-sensibilitat i tecnho-rumba. Conceptes que no encaixen i que fem conviure.
A banda de les composicions musical, part del pes del producte és l’escenografia i l’estètica.
Hem fet molt de teatre, hem treballat al món audiovisual i pensem que les arts sempre van de la mà. Fem cançons i, quan ens ajuntem, busquem una comunió amb la gent dansant, oblidant el passat i el futur, centrant-se en el present. Considerem que el nostre espectacle va més enllà de les cançons i que la nostra presència a l’escenari juga a transmetre. Tenim una teatralitat i un humor molt peculiars. És el nostre llenguatge i com ens agrada interpretar la nostra música.
Què ens trobarem aquest divendres a l’assaig?
Veureu cinc personatges que formem una boy band que us sorprendrà. Podeu venir relaxats i prendre una cervesa perquè no veureu el xou en sí, aquest el guardem per la Festa Major, sinó el procés despullat de la preparació. Tot i que som molt intensos i, encara que sigui un assaig obert, ho donarem tot. És una bona oportunitat per conèixer-nos i estem molt contents de poder gaudir d’aquest espai que teniu a Martorell.
