Halldor Mar és el nom artístic de Halldór Már Stefánsson, nascut a Reykjavík (Islàndia). Un músic que l’any 1986 es va traslladar a Barcelona per perfeccionar els seus estudis de guitarra a l’Escola Luthier d’Arts Musicals i s’hi va quedar per amor.
L’any 2009 s’edita el seu primer àlbum en solitari, Simple, i forma part del grup Wiggum, que ha editat dos discos: Sintón Nisón estima a Nifú Nifá (2010) i La Guerra Mundial (2013). El 2014 publica el disc Winds, on versiona a l’anglès un total de 10 cançons del moviment de la Nova Cançó catalana.
El 2018 presentà el programa Katalonski, a Televisió de Catalunya. Aquell mateix any guanya el Premi Pompeu Fabra en la categoria d’incorporació a la comunitat lingüística catalana.
Aquest dissabte, a les 23.00h, el podrem veure actuar en directe a la Nau#2 de Ca n’Oliveres. El preu de l’entrada és de 4 euros a taquilla. Les entrades també es poden comprar a través del web www.entrapolis.com.
Com estàs preparant el concert d’aquest dissabte?
Oferirem un recull de cançons dels dos últims treballs, Records i Winds. Tindrem cançons d’aquí com si fossin d’allà, juntament amb cançons escrites en català, cosa que he fet per primer cop a la meva vida, sobre temes una mica personals. Serà un concert íntim i històric, amb peces de la Nova Cançó cantades en anglès. Un directe molt divertit i enèrgic.
Aquest és un dels teus trets d’identitat, versionar cançons catalanes en anglès. Ara, t’atreveixes a escriure temes en català. Com és el procés de creació en un altre idioma?
És tot un repte. Potser estic més acostumat a fer cançons en anglès perquè és l’idioma que et surt primer quan estàs creant un tema. Alguns són temes que ja tenia escrits en anglès i he traduït al català, i d’altres els he pensat directament en llengua catalana.
No és el primer cop que vens a Martorell. Ja havies actuat en un dels ‘Escenaris Secrets’, organitzats per la Regidoria de Cultura i El Foment. Com et va acollir el públic martorellenc?
Molt bé i estic encantat de tornar-hi. Els ‘Escenaris Secrets’ són molt divertits perquè la gent no sap què hi veurà. En aquell concert hi vaig anar sol amb la meva guitarra, però aquest dissabte hi actuo amb tota la banda.
Fa més de 25 anys que vius a Catalunya. Què et va fer venir a parar aquí i aprendre el català?
Vaig venir per estudiar guitarra clàssica i, al final, m’hi vaig quedar gràcies a qui ara és la meva dona. Tenia la meva vida feta aquí, vaig tenir nebots i un fill, i el català em va començar a sortir de manera natural. A més, he treballat com a professor a diferents escoles i, de mica en mica, vaig anar aprenent-lo. Al principi només parlava en castellà, però crec que per conèixer realment la cultura d’on vius i connectar amb la seva gent el millor és parlar la seva llengua. És una qüestió de respecte.
A banda de la teva vessant musical, també tens una part televisiva. Et coneixem com a presentador del programa ‘Katalonski’ de TV3. Com et va arribar aquest projecte audiovisual?
Per pura casualitat. Als productors del programa se’ls va ocórrer pensar en aquest islandès que feia versions de cançons en català. No m’imaginava que acabaria fent televisió, però els va agradar la idea, es van tirar a la piscina i aquí estem.
Quins altres ‘katalonskis’ t’ha agradat conèixer arrel de presentar el programa?
La Catherine de Londres va començar a aprendre català amb més de 60 anys perquè va sentir una cançó dels Sopa de Cabra que la va commoure. Ara és fan i amiga d’en Gerard Quintana. L’Adrián d’Argentina mirava vídeos del Polònia de TV3 i ha acabat parlant català, i imitant els nostres polítics. El David de Xile venia d’una família conservadora i pinotxetista, i s’ha fet d’ERC. I el Leandro, un altre argentí, a qui la sèrie Polseres Vermelles el va ajudar a superar una fòbia.
Què t’ha aportat presentar el programa a nivell personal?
Personalment, he pogut veure món, conèixer molta gent, històries de tot tipus i realitats molt diferents. A més, una mica de notorietat que ha fet que la gent em saludi pel carrer, cosa que no m’havia passat mai. També em quedo amb l’equip del programa, que és de 10.
Què ens diferencia als catalans dels islandesos?
Som força semblants, tot i que els islandesos no triguem tant a acomiadar-nos. Els catalans també són més oberts amb la gent que coneixen per primera vegada.
