Els jardins del Museu de l’Enrajolada s’han omplert aquest vespre per donar inici al cap de setmana central de la Fira de Primavera amb el tradicional pregó. Jaume Santacana i Martorell, descendent dels impulsors del Museu, ha estat el pregoner d’enguany, ja que es commemora el 150è aniversari d’aquesta institució patrimonial de la nostra vila. El seu discurs ha transitat entre la solemnitat, reivindicació cultural, la ironia i l’humor.
El pregoner, Jaume Santacana i Martorell, no només hi ha participat com a convidat d’honor, sinó com a hereu directe del llegat que es commemora. Llicenciat en Història de l’Art i amb trajectòria com a productor de cinema i televisió, Santacana ha recuperat la memòria familiar i col·lectiva des d’un espai carregat de simbolisme: els jardins de la casa que durant dècades va formar part de la vida dels seus avantpassats.
El pregó ha començat amb un agraïment al municipi i a l’Ajuntament, destacant “l’immens honor” de ser escollit en un any tan especial. Santacana ha remarcat el seu vincle íntim amb l’Enrajolada, afirmant que és un espai que “porto en el fons del meu cor des del meu naixement”.
Santacana ha anat entrellaçant episodis biogràfics amb referències històriques. Ha explicat els orígens del seu cognom i fins i tot ha confessat amb ironia una “mentida pietosa” que ha repetit arreu del món: dir que era de Martorell tot i haver nascut a Barcelona, perquè, segons ha dit, “sempre m’ha agradat fer-me passar per martollerenc”.
Un dels fils conductors del discurs han estat els records d’infantesa a l’Enrajolada. Ha evocat les seves aventures pels passadissos, els jardins i les caves del xampany Rubricatus, descrivint-les com experiències “persistents en el temps i inoblidables en la memòria”. Alhora, no ha obviat les impressions més inquietants d’aquell entorn per a un infant, recordant amb humor les imatges de martiris i criatures fantàstiques que li provocaven “una feréstega sensació de terror”.
El pregoner també ha dedicat un ampli espai a recordar el teixit humà del Martorell de mitjan segle XX. Ha citat nombrosos establiments i personatges populars, des de botiguers fins a oficis tradicionals, que formaven part del seu dia a dia, construint un retrat viu i detallat de la vida quotidiana d’aquella època. Entre aquests records, han destacat figures com el “Tabaler”, drapaire singular, o el cambrer Puig, a qui ha descrit com un personatge gairebé teatral per la seva ironia i comportament imprevisible.
Crítica, humor i reflexió contemporània
El discurs també ha incorporat moments d’ironia i crítica. Santacana ha qüestionat el nom de la Fira, preguntant si “ha quedat del tot obsolet”, i n’ha proposat alternatives com Martorell Spring Happening, en una clara sàtira sobre les modes contemporànies i la globalització cultural.
Amb aquest to, també ha fet referència a canvis en el panorama mediàtic i cultural, fent palès un punt de vista crític però humorístic sobre la modernitat i la pèrdua de determinats referents.
Defensa del patrimoni i reconeixement institucional
Un altre dels punts centrals ha estat la defensa del patrimoni. Jaume Santacana ha recordat episodis de degradació que va patir l’Enrajolada en el passat, parlant d’una “destrossa irrecuperable” en els jardins i instal·lacions. Tanmateix, ha reconegut la tasca posterior de recuperació impulsada des de l’àmbit municipal, destacant la cura i professionalitat en la seva restauració.
També ha volgut posar en valor la feina de persones vinculades al manteniment i difusió del museu, així com la importància de fer accessible aquest llegat a la ciutadania.
Un homenatge familiar
El tram final del pregó ha estat especialment emotiu, amb un homenatge als tres pilars de la nissaga Santacana. Ha recordat el seu rebesavi, Francesc Santacana i Campmany, com el creador d’una obra “benefactora”; el seu avi, Francesc Santacana i Romeu, per la seva tasca de conservació i impuls social; i el seu pare, Lluís Santacana, per la decisió de cedir el museu a l’administració pública. El record de l’assassinat del seu avi l’any 1936 a El Congost ha estat un moment emocional dins del discurs.
Teatralització per entendre el passat i el present
L’acte s’ha completat amb una teatralització per contextualitzar el pregó i l’efemèride. La representació ha recreat una conversa entre Lluís Rigalt i Francesc Santacana, figures del segle XIX, sobre el progrés, els canvis urbanístics i la irrupció del ferrocarril a Martorell.
A través d’aquests personatges, s’han abordat temes com el creixement de la vila, la transformació del paisatge i la tensió entre tradició i modernitat. També s’ha posat en valor la figura de Santacana com a col·leccionista pioner, sovint incomprès en el seu temps però visionari en la preservació del patrimoni.
La peça, que ha comptat amb el suport de Capgrossos de Martorell, ha incorporat altres figures, com la minyona del Sr. Santacana i referències a les autoritats actuals, establint un diàleg simbòlic entre passat i present. En conjunt, la representació ha reforçat la importància de conservar la memòria per construir el futur.
