Joan Garriga: “Aquest divendres us convidem a escoltar música i a ballar per viure la vida”

397

L’estrena del PAS Doble serà aquest divendres 29 de juliol (22.30h) amb Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic. Garriga, fundador de Dusminguet i ànima de La Troba Kung-Fú, reprèn la gira del seu debut en solitari presentant El ball i el plany, un disc gravat entre 2019 i 2020 i mesclat en ple confinament, que presenta el concepte de la ‘Rúmbia’, una barreja entre rumba i cúmbia, i ritmes que van del Mediterrani al Carib.

Abans de la seva actuació d’aquest divendres, Garriga ha passat pels micròfons de Ràdio Martorell per explicar els continguts del concert que es podrà escoltar divendres a la Piscina d’Estiu del Complex Integral d’Esport i Salut (CIES), que és totalment gratuït i que no precisa de la obtenció de reserva prèvia.

Joan, actualment et trobes immers en la gira promocional d’aquest darrer treball que porta per nom El ball i el plany. Com està anant, la resposta?

Bé, està sent una gira molt Bonica! Estic tocant molt al llarg d’aquest mes de juliol. Ens han sortit moltíssima feina i la portem bé, anant amunt i avall i patint aquesta calor tan intensa.

Què ens oferireu, aquest divendres?

El directe que fem és un directe molt ballable. I respecte al disc, cal dir que hi tocarem quasi totes les peces i afegirem al repertori moltes cançons de projectes anteriors meus: alguna de l’època de Dusminguet, alguna de La Troba Kungfú i també versions. És una mica un mix de tot el que hem tocat sempre, però on té força pes el darrer disc, que a més hem gravat els quatre que el defensem en el directe.

Un disc que, estilísticament, s’ha definit com “una barreja de rumba i cumbia denominada rúmbia”. A què respon, aquesta amalgama?

Suposo que a la necessitat d’intentar fer alguna cosa amb la que em senti còmode. Si em decidís a fer cumbia colombiana com la que m’ha anat arribant els darrers anys no sonaria igual ni amb els mateixos paràmetres que ho poden fer els colombians, perquè he començat a fer-la tard. I fins i tot, encara que em sortís el mateix resultat, també sentiria que és com una mica artificiós.

Per què?

Perquè és com si donés la impressió que aprenem les coses per imitació i per empaltament. M’han pogut les ganes de fusionar ritmes diferents, hi trobo els punts en comú i em sento còmode al respecte, quan hi ha ponts d’unió em trobo còmode allà al mig, recreant un llenguatge i els ingredients que sento pròxims. No és res més que això.

Què sonarà, aquest divendres?
Una formació més petita i més naïf, composada per quatre instruments o elements, com ara la guitarra espanyola, la bateria, el baix elèctric i l’acordió, que en el fons també ha sigut la mare dels ous de les formacions anteriors en les que he intervingut, i que s’amanien amb moltes més sonoritats.

Parla’ns d’aquest quartet que composes amb El Mariatxi Galàctic…

El composem el Rambo Batista, que és el bateria del grup, el Madjid Fahem -el guitarrista-, el Marià Roch -el baixista- i jo com a acordionista i cantant. A més, sempre anem acompanyats d’un tècnic, que encara que no toqui instrument musical té una feina igual d’important que la dels músics, i que sol ser o bé el Manu Larrosa o el Toti Arimany. Tenim la sort de ser bastant els mateixos en els concerts, encara que tothom tingui molta feina i de vegades haguem de buscar peces que substitueixin a un o altre, i que ens permetin anar mantenint la formació.

Convida’ns la gent de Martorell al concert del proper divendres!

No sóc molt bon venedor, però sí que us puc dir que s’ha d’aprofitar l’estiu, que els dies s’allarguen, que les nits són curtes, que està bé a fora i que hem d’aprofitar l’espai exterior, ajuntar-nos, passar una estona amb els veïns i amb la gent que ve de fora per viure una estona al poble. I què millor que escoltant música i ballant per viure la vida!