Amb motiu de la celebració de la Festa del Roser, la Biblioteca Martorell va acollir ahir dilluns la taula rodona ‘De la DO Martorell a la DO Penedès’. Moderada pel periodista gastronòmic i director de la revista Cuina, Josep Sucarrats, va comptar amb les intervencions de Miquel Vives, geògraf del Centre d’Estudis Martorellencs; Santi Borrell, autor del llibre La vinya i el vi del Penedès, i el pagès martorellenc Josep Vila. En acabat, la Banda Simfònica de Martorell va oferir un concert a la terrassa de l’equipament, amb degustació de vins de la DO Penedès.

Els ponents van contextualitzar l’apogeu vinícola de la vila a la dècada dels anys 30, quan fins i tot la Generalitat republicana va delimitar la DO Martorell dins la seva proposta primigènia de denominacions d’origen. Arran de l’esclat de la Guerra Civil, aquest projecte no es va acabar de desenvolupar i, a mitjans de la dècada dels 50, la dictadura franquista va oficialitzar les primeres DO. En bona part coincidien amb les republicanes, però la de Martorell quedava absorbida per la del Penedès.

El geògraf Miquel Vives va centrar la seva intervenció en els orígens de la vinya a casa nostra, tot afirmant que “a la documentació dels monestirs en l’època medieval ja es parlava de plantacions de vinyes i existència de cellers”. “El vi aportava energia i estalviava les malalties de la ingesta d’aigua. Era un producte autosuficient”.

L’any 1942, després de la Guerra dels Remences, “els pagesos aconsegueixen els drets de conreu a les terres dels senyors feudals. Pagant un cens, podien conrear allò que consideraven econòmicament més rendible. En aquella època, aquest producte era el vi, que van començar a exportar fora de Catalunya”, primer al nord d’Europa i després a Amèrica. Dels viatges al nou continent, els viticultors van començar a portar altres productes com la xocolata o el cotó, aquest darrer va ser la llavor de la revolució tèxtil a Catalunya el segle XVIII. “Els canvis en el món del vi van ser el motor que va convertir Catalunya en la fàbrica d’Espanya”.

Miquel Vives, geògraf

Santi Borrell va parlar del seu estudi titulat La vinya i el vi del Penedès 1850-2018. Plasma l’evolució d’un sector a partir de l’aparició dels grans comerciants de vi del Penedès, centrat en la pagesia, les grans nissagues familiar, l’explotació d’esclaus i la comercialització del producte. Un sector que inicialment venia molt de vi a doll, a baix preu i d’escassa qualitat; que també produïa molt de licor i conyac a doll (fins que es va prohibir), i que en els darrers temps va tendir cap a la modernització, cap a l’embotellatament i cap als vins de qualitat. Dedica capítols a les cooperatives, al preu del raïm, també fa referències als vins biodinàmics, ecològics i naturals, entre d’altres. L’autor va lamentar que històricament no hi hagi hagut “col·laboració entre pagesia i elaboradors”.

Santi Borrell, autor La vinya i el vi del Penedès 1850-2018

El martorellenc Josep Vila va exemplificar el present de la vinya amb la tecnificació de la recollida, que li permet collir el raïm en tres nits, i l’aprofitament de la terra per plantar altres productes. La seva família es dedica a la pagesia des de 1975, quan van començar plantant cirerers a Can Raimundet (Sant Joan Samora). Actualment, conrea pinot noir, xarel·lo, chardonnay i gewürztraminer, varietats que compatibilitza amb la caça de bolets, tradició igualment arrelada a la seva família.

Josep Vila, pagès

En acabar la taula rodona, els assistents van traslladar-se a la terrassa de la Biblioteca, on la Banda Simfònica de Martorell va oferir el concert ‘Vi a banda’ i una degustació de vins de la DO Penedès. Hi va assistir l’alcalde Xavier Fonollosa, el regidor de Cultura, Andreu González, entre d’altres regidors de l’equip de govern.