Què van fer els romans per nosaltres? és l’exposició que aquesta tarda han inaugurat l’alcalde Xavier Fonollosa, el primer tinent d’alcalde, Adolf Bargués, i el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Sergi Corral, a La Caserna. Una mostra didàctica de la vida quotidiana a l’antiga Roma i de la seva influència en la nostra societat, que es podrà visitar fins el 12 de juny.
Josep Maria Solies, membre de Kuanum, organitzadors de l’exposició, ha dit que “la mostra vol fer palès, a través de 12 plafons i un audiovisual, què ens queda de Roma a la nostra cultura, què fa que siguem hereus directes d’aquell moment de la història”. La llengua i l’escriptura, el dret, el territori, la mineria, l’arquitectura, l’enginyeria i alguns aspectes de la vida quotidiana, han deixat una forta empremta en la nostra societat actual. “La cultura que hem heretat dels romans és encara viva a la nostra societat i seguirà vivint mentre duri la nostra civilització”.
Llengua i literatura
El llatí va esdevenir, durant vuit segles, el vehicle de transmissió de la cultura clàssica que es troba a la base del nostre món occidental. La forma oral va començar a transformar-se per donar lloc a les diverses llengües romàniques entre els segles III i X. “A partir del segle III d.C, les tendències pròpies del llatí vulgar o llengua parlada mostraven signes de descomposició i de diferenciació en els diferents territoris conquerits. Aquests canvis interns, van potenciar el naixement de les llengües romàniques, entre les quals la nostra”, ha explicat.
Gràcies als romans ens han arribat els gèneres literaris: la poesia lírica, èpica i dramàtica. A més, van conrear la filosofia, la prosa científica i tècnica, la novel·la, la historiografia, la retòrica, l’oratòria, gèneres que han sobreviscut fins els nostres dies.
El camp del dret
Els romans van saber definir, organitzar i jerarquitzar el conjunt de les lleis, els costums i la jurisprudència. “El dret romà va ser transmès i incorporat a diferents drets que anaven apareixent a les noves nacions. Roma va llegar un cos de dret a tots els pobles d’Occident, sobre els quals es basa la nostra actual organització social i jurídica”.
L’arquitectura i l’urbanisme
És un dels testimonis materials més significatius dels romans. Una de les claus del seu èxit va ser el formigó romà, per realitzar parets i bastir elements representatius de la construcció com arcs i voltes. La vida urbana era superior a la dels pobles. “L’Estat invertia en infraestructures per garantir la comoditat dels habitants de les ciutat: aigua, carrers empedrats, voreres o passos de vianants”.
Medicina i coneixement
La majoria dels coneixements de medicina els vam adquirir dels grecs, però “els romans van realitzar un pragmatisme selectiu de les aportacions mèdiques de l’hipocratisme grec, que va permetre un millor ús de la dietètica, farmacèutica i cirurgia”.
El calendari de Juli Cèsar “regeix encara en els nostres dies, amb algunes modificacions. Els noms dels mesos o els dies de la setmana van ser posats pels romans”.
Família i vida quotidiana
La família també era pels romans el nucli bàsic de la societat, fins i tot existia l’adopció, però es practicava entre adults, per evitar que les grans famílies aristocràtiques s’extingissin.
Les latrines, els envasos no retornables, les bugaderies, les tintoreries, l’estètica i la moda, són també objectes i aspectes que hem heretat de l’antiga Roma.
L’olivada, l’all i oli, o el pesto són alguns plats evolucionats de l’antiga Roma que han pogut degustar els assistents a la inauguració.
Horari de visita
La mostra es podrà visitar dijous i divendres, de 18.00 a 20.00h, dissabtes i diumenge, de 12.00 a 14.00h. Per la Fira de Primavera hi haurà horari especial: divendres 22 d’abril, de 18.00 a 20.00h, dissabte 23 d’abril, d’11.00 a 14.00h i de 17.00 a 01.00h, i diumenge 24 d’abril, d’11.00 a 14.00h i de 17.00 a 20.00h.