La martorellenca Noa Escudero Mir és una de integrants de l’equip multidisciplinar composat per quatre joves que ha guanyat el projecte Innobus 2023. Ha estat gràcies a un treball que aporta una solució pel món agrícola en l’optimització de l’ús de l’aigua als conreus, gràcies a l’aplicació de drons i de sensors. El passat 20 de juny es va proclamar guanyador en una gala celebrada a l’Antiga Fàbrica Damm.
Mostrar les aptituds i la capacitat d’innovació de joves que tot just han finalitzat els seus estudis universitaris és un dels objectius de l’Innobus, que organitza l’Innobaix amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El certamen proposa als joves participants una ruta en autobús per diferents empreses i institucions de l’àrea metropolitana de Barcelona. Enguany s’ha fet del 5 al 16 de juny, amb visites, xerrades inspiradores i formació, i 4 reptes proposats per l’Agència Espacial Europea, Nestlé, Synlab i Desigual.
Escudero és recent graduada en Educació Primària, i ha format equip durant aquests dies de l’Innobus amb l’Adrià Camps, de Gavà, i amb Natàlia Ercilla i Blanca Le Monnier, ambdós de Sant Andreu de Llavaneres. Tot l’equip ha desplegat un projecte que combina tecnologia al servei d’una gran necessitat dels nostres temps: l’optimització de l’ús de l’aigua.
Ràdio Martorell ha entrevistat la Noa per a fer cinc cèntims del projecte.
Noa, comencem parlant de l’Innobus. Com s’ha desplegat aquesta edició del certamen?
L’Innobus és un dels projectes d’innovació que desplega l’agència Innobaix. Busca joves recent acabats de graduar a la Universitat i que tinguin interès en emprendre, crear nous projectes i descobrir el món de les empreses. Com el seu nom indica, mitjançant un bus es fa una selecció de joves de diferents indrets de tot Catalunya, d’Espanya i d’arreu del món. Durant dues setmanes hem fet ruta pel Baix Llobregat descobrint diferents empreses i fent xerrades motivacionals i inspiradores sobre el món d’emprendre i l’empresa.
Com et vas assabentar de la convocatòria?
Aquesta és la vuitena edició de l’Innobus i jo ja el coneixia a partir de les xarxes socials i d’altres persones que estaven implicades directament amb el projecte. Em van proposar d’apuntar-m’hi, i de fet també era una cosa que tenia ganes de fer de seguida que acabés la carrera. Ara que l’he acabada he tingut l’oportunitat de participar-hi.
El vostre projecte guanyador porta per nom ‘una solució pel món agrícola’ i va relacionat amb l’optimització del recurs hídric. En què es basa?
Responia al repte que havia plantejat l’ESA (Agència Espacial Europea) i es basava en com fer ús de drons i de tecnologies per a l’ús de l’aigua. I vam formar un grup de quatre persones, composat per un enginyer, una experta en màrqueting, una especialitzada en ADE i jo com a mestra.
Perfils molts diferents, oi?
Sí, perquè just era el que volien: gent de diferents disciplines que col·laborés conjuntament, cadascú amb una modalitat diferent. Això va enriquir la nostra idea i la proposta, que consistia en uns drons que detecten informació que es rep des d’uns sensors instal·lats en un conreu i a partir d’una intel·ligència artificial es rep diferent informació de l’estat de la planta i del sòl per saber si necessita aigua o no. I a partir d’aquí s’activa el reg gota a gota i s’aplica només a les zones específiques que necessiten aigua, per tal d’optimitzar cada gota.
L’aprofitament hídric és una temàtica que en els darrers anys està prenent molta rellevància. Suposo que per aquest motiu vau escollir aquesta temàtica, oi?
Sí, a més nosaltres vam centrar-nos precisament en la problemàtica actual -la sequera- i també en l’ús dels drons i de les tecnologies, però la part innovadora del projecte és la manera d’aconseguir aquesta aigua, que és originàriament salada. Prèviament doncs la recollir, l’evaporem, la purifiquem i la tornem a condensar per tal de poder regar. Aquest és el plus de la nostra proposta.
En què s’ha basat la teva aportació al projecte?
Just al principi de l’Innobus ens fan un test per saber el nostre perfil dins del grup, i el meu va sortir que era fer de líder i d’organitzadora. Aleshores jo era una mica la que tirava del carro a l’hora de buscar informació i plantejar els dubtes a l’hora d’escollir. La part més tecnològica del projecte ha anat a càrrec de l’enginyer, però a l’hora de buscar les imatges i la presentació final, les altres tres hem tingut la nostra part important.
En quant de temps heu desenvolupat aquest projecte?
En dues setmanes! I a més, estàvem molt capficats, perquè el temps dedicat al projecte no era gaire, ja que l’Innobus es feia de 09.00 a 14.00h i només podíem parlar del projecte en les estones puntuals, el trajecte de bus d’empresa a empresa, perquè la resta del dia havíem d’escoltar els speach i fer les visites a les empreses, com ara a la Nestlé, la Desigual, el Sinlab, etc. Ha estat molta feina d’aprofitar el moment, parlar-ho bé, tenir la idea clara i desenvolupar-ho.
El passat 20 de juny vau conèixer que havíeu guanyat. Us ho esperàveu?
Sabíem que hi havia moltes propostes potents i molt bones. Nosaltres sabíem que la nostra era bona, però no esperàvem que seria la millor. Guanyar ha estat una injecció d’energia per refermar que realment el projecte ha agradat i que el treball que s’ha fet ha estat bo, i s’ha notat amb el premi. Estem molt contents, els participants del grup.
I quin és el premi?
Consisteix en un viatge de dos dies a Brusel·les per als quatre integrants del projecte guanyador i per als organitzadors del mateix. Una sortida que segueix la línia de l’Innobus: veure empreses i escoltar speach de persones importants d’aquest món, una manera de continuar en la mateixa línia, però tenint en compte que Brusel·les és molt potent en aquest àmbit.
Heu proposat la part teòrica…i ara què? El projecte es durà a la pràctica? Espereu que alguna empresa o institució pugui fer-se’l seu i aplicar-lo?
Ara mateix la proposta està una mica a l’aire. Nosaltres l’hem feta i des d’ESA la van escoltar i valorar, i ja ens han dit dir que si alguna vegada ens volem llençar a la piscina i tirar-la endavant, que ho podem fer.
I us ho heu plantejat?
Ara mateix no n’hem parlat. Simplement ha estat l’experiència de fer aquesta primera proposta, molt superficial, perquè després s’hauria d’aprofundir molt. Ara cadascú comença una carrera professional i no és el moment de plantejar-ho. Pensa que la Blanca i la Natàlia també han guanyat una beca, que l’Adrià treballa i que jo ara també començo en el món de l’escola. Potser un cop hagi passat la visita a Brusel·les ens animem!
A nivell personal què t’ha aportat el projecte?
Moltíssimes coses! Des del punt de conèixer moltes noves persones d’arreu de Catalunya i de tot el món -per exemple d’Eslovàquia, de l’Iraq o de Mèxic-, conèixer diferents persones amb diferents inquietuds, recent graduades en moltes disciplines diferents, conèixer de primera mà les empreses que fins ara coneixia com a consumidora seva. També m’ha comportat veure com es gestiona la part més logística de màrqueting, la més humana, veure que hi ha molt de talent jove fent-nos les xerrades. I això m’inspira i em motiva, ja que veiem que hi ha molta gent jove amb càrrecs bons dins les empreses. També m’ha aportat valorar que tu estudies una carrera però que després pots estar fent una cosa totalment diferent o contrària i que no passa res, que tot és experiència i currículum. I finalment, que dins l’empresa pots créixer escoltant professionals que ja tenen una gran trajectòria, que també és molt important.
I com ha estat treballar amb companys amb diferent formació a la teva?
Ho he notat molt per exemple en el moment de desplegar els projectes dels drons i tecnologies, que l’Adrià, com a enginyer, tenia moltes idees. Vaig tenir dubtes de veure si jo també podria aportar el meu granet de sorra, i sí que la vaig poder aportar, perquè també hi ha quí domina la part de les xarxes socials, la d’enginyeria o la més educativa, la d’explicar-ho. I igual que ho faig amb els infants, ho explico als adults. I això lliga molt amb la meva formació, amb la meva carrera docent.
