L’escriptora, filòloga i conductora del Club de Lectura de la Biblioteca Martorell Sílvia Romero i Olea ha parlat aquesta tarda de la seva darrera novel·la, La noia del retrat. El mateix espai on coordina els grups de lectors i lectores ha acollit la presentació del llibre, publicat per Sant Jordi i que narra el viatge i l’estada del Josep a la ciutat de Barcelona per trobar a la seva mare, qui el va abandonar quan era molt petit. Ha presentat l’autora la directora de l’equipament, Mercè Parera.
L’any 1940, el petit Josep és abandonat per la seva mare, Mercè Canals, en una institució benèfica i catòlica, Auxilio Social de Nuestra Señora de la Candelaria, a Las Palmas. La Mercè marxa de Canàries i torna cap a Barcelona, la seva ciutat natal, perdent totalment el contacte amb el seu fill.
“A la història, exposo què li passa a aquest nen quan creix i vol buscar la seva mare”. Amb aquesta idea, i pensant que la Mercè segueix vivint a Barcelona, l’any 1960 el Josep hi viatja per trobar-la. “No és una història de nens robats, sinó de recerca de la pròpia identitat, de quines són les teves arrels”, diu l’autora.
Sílvia Romero i Olea, autora de La noia del retrat
Què mou el Josep a fer aquest viatge i a trobar la seva mare? L’autora explica que “és per entendre, per comprendre per què va passar allò, saber d’on venim per projectar-se cap al futur. No té cap motivació pejorativa cap a ella. Viu el que ha viscut, però vol entendre per què va passar”. La trama de la novel·la inclou el periple del Josep de buscar la mare, però a Barcelona, el protagonista es trobarà amb altres situacions.
Sílvia Romero i Olea, autora de La noia del retrat
La història explora l’interès per conèixer els orígens i els límits de les relacions familiars i enfronta dicotomies com l’amor i el sexe, el record i l’oblit, la culpa i el perdó. Alhora, navega per l’odissea del protagonista, l’objectiu que s’ha marcat i que no serà fàcil. I també com, amb el pas del temps, el Josep farà noves arrels a la ciutat d’acollida.
Quant a l’estil, Romero explica que ha utilitzat la tècnica del narrador omniscient -extern a la història i que s’expressa en tercera persona del singular-, tot i que no al cent per cent: “perquè en alguns moments l’ús d’aquest tipus de narrador no em permetia entrar com jo volia en cadascun dels personatges principals, i per això vaig optar per buscar una polifonia narrativa per escoltar les diferents veus”.
Sílvia Romero i Olea, autora de La noia del retrat
Nascuda a Barcelona l’any 1962 i actualment afincada a Sant Sadurní d’Anoia, Sílvia Romero i Olea ha conreat i publicat obres de narrativa -novel·la, narrativa breu i contes infantils-, de poesia i de teatre. Pel que fa a la novel·la, en té editades una desena, i que han estat reconegudes amb premis com el Sèrie Negra de Novel·la; el Columna Jove; el Lector de l’Odissea; el Ciutat de Lleida; el Ciutat de Xàtiva o el Sebastià Juan Arbó.
A més, ha presidit l’Associació de Relataires en Català, ha dirigit la revista digital Lo Càntich i ha creat la revista Inèdits. També ha publicat articles i entrevistes al digital Núvol, i fa col·laboracions literàries a ràdios i a revistes digitals. A Martorell és una cara prou coneguda, ja que coordina el Club de Lectura de la Biblioteca.
