La soprano martorellenca, Alba Fernández, guardonada amb el Premi del Públic i amb l’Espurnes Barroques al Concurs de Cant Josep Palet de Martorell, debutarà amb el rol de Gianneta a l’òpera L’elisir d’amore al Teatro Kursaal de San Sebastián el 24 i 25 de febrer. Recentment, l’artista ha treballat com a solista de la Cantània 2023 a l’Auditori de Barcelona, ha participat en el 6è Festival Internacional de Música Ciudad Monumental de Cáceres, i ha estat guardonada amb el Premi Opus Lírica, entre d’altres.
Quins projectes tens actualment entre mans?
La feina més immediata és l’estrena de L’elisir d’amore, en el qual faré el paper de Gianneta al teatre Kursaal de San Sebastián, el cap de setmana del 24 i 25 de febrer. A més, d’aquesta obra es farà una adaptació per un públic familiar, en què es reduirà en durada, i jo en faré el paper principal, que és el d’Adina. Després, al març, amb l’ensemble barroc Exquise, començaré els assajos per uns concerts que farem per Setmana Santa de música barroca francesa. Al maig, amb el cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, anirem a Los Angeles a fer un Fidelio de Beethoven sota la batuta de Gustavo Dudamel.
Quin és l’argument de l’òpera L’elisir d’amore?
És una òpera de Gaetano Donizetti, que es divideix en dos actes i explica la història d’Adina, la noia del poble que és culta i bonica i Nemorino, jove més ingenu, que està enamorat d’ella, però la veu inaccessible, tot i que ella també està enamorada d’ell, però es fa la complicada. L’arribada del sergent Belcore, però, fa un gir a la situació, perquè li demana matrimoni a Adina qui, davant de la indecisió de Nemorino, accepta. Per la seva part, el protagonista cerca l’ajuda de Dulcamara que li promet que, si es pren l’elixir d’amor, podrà enamorar a totes les dones que vulgui. Així, quan se’l pren comença a tenir més èxit amb les noies, però no és per la poció precisament, sinó perquè la Gianneta, una noia espabilada del poble, s’ha assabentat que Nemorino heretarà una gran fortuna, i ha donat veus. Així, el divendres i dissabte 23 i 24 interpretaré el personatge de Gianneta, i el diumenge, en la sessió familiar que es fa d’aquesta, interpretaré Adina.
Com prepares cadascun dels personatges?
Ha estat tot un repte, perquè mai m’havia preparat per a una mateixa òpera dos personatges alhora. Cadascun té una línia de cant, i a vegades és una mica complicat, però el que he fet és començar per Gianneta que ha estat més accessible i curt, i després amb Adina. Anirem aquest diumenge a San Sebastián i estarem dues setmanes senceres amb els assajos fins que arribi el moment de l’espectacle.
Recentment, has rebut el Premi Opus Lírica i també has participat al 6è Festival Internacional de Música Ciudad Monumental de Cáceres. Com va anar?
En la música clàssica hi ha diversos concursos. Llavors, a San Sebastián a l’Opus Lírica van muntar aquest concurs des de fa algunes temporades, i jo el vaig guanyar. El premi va ser participar en una de les seves òperes, que en principi havia de ser The Telefone, però es va haver de suspendre i llavors hem preparat L’elisir d’amor, en el qual estic treballant ara.
El Festival Internacional de Música Ciudad Monumental de Cáceres va ser un curs on hi participaven diversos professors de prestigi. Va ser una setmana de treball intensiu amb ells que va culminar amb un concert final.
A banda del Premi Opus Lírica n’has rebut d’altres.
Precisament, a Martorell em vaig presentar dues vegades al Concurs Internacional de Cant Josep Palet, i vaig guanyar el premi del públic i d’Espurnes Barroques, que és un festival de música barroca. Al Concurs Internacional de les Corts de Barcelona també vaig rebre un premi que consistia a dur a terme un concert a la Festa Major, a l’auditori AXA. A més, l’Escola d’Òpera de Sabadell, en el seu moment va dur a terme Così fan tutte i jo vaig rebre el premi d’un dels personatges, el de Despina.
Si parlem de la teva trajectòria, quan i per què vas decidir a dedicar-te a la música?
Des de petita vaig formar part de l’Escola de Música Municipal de Martorell. Feia classes de piano amb la Carmen Valero, i justament va ser ella qui va detectar que tenia habilitats en el cant. Aleshores vaig fer la carrera de Farmàcia, però la música sempre ha format part de mi, perquè cantava a la Coral i també feia ballet clàssic. A la meitat de la carrera ja em vaig adonar que volia tornar un altre cop al conservatori amb el cant, i quan vaig acabar-la, vaig entrar a l’escola superior de cant de Madrid.
Hem vist a les teves xarxes que has estat mare recentment. Com es compagina això amb el fet de viatjar tant per la feina?
Per tota mare treballadora la conciliació familiar és complicada, però en el nostre cas ho és potser una mica més perquè no hi ha un horari fix. Així i tot, normalment ens avisen en uns mesos d’antelació, per tant ens podem anar organitzant bé. La clau és tenir una parella que ho entengui i poder combinar-t’ho bé. La part positiva és que jo estic potser dues setmanes fora, però després estaré un mes aquí. A més, el cant exigeix treballar en tot el cos, i el fet d’estar embarassada i en el postpart, em va obligar a retrobar-me amb aquest nou cos i reubicar-me.
