L’humor absurd de Patricia Espejo aquest divendres al cicle ‘Monoloaddictes’

1063

Patricia Espejo és especialista en humor absurd, també conegut com a humor superrealista. La seva comicitats es basa en la irracionalitat i en els acudits allunyats de la realitat, però que alhora ens submergeixen en la part més essencial d’ella. La valenciana actuarà divendres, 4 de juny, a les 20.00h, a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural, dins el 6è cicle ‘Monoloaddictes’, organitzat per la Regidoria de Cultura. El teu riure serà inevitable i la rialla continua, no només aprendràs coses noves, també oblidaràs tot el que sabies fins ara. Podeu comprar les vostres entrades a través del web entrades.martorell.cat.

Artista ja consagrada en el Circuit Cafè Teatre València, Patricia Espejo va començar en el món de la comèdia l’any 2010, després que l’empresa de construcció per a la qual treballava com a administrativa de Recursos Humans tanqués la persiana.

Va iniciar-se presentant a altres còmics i, poc a poc, es va fer lloc a l’stand up, resultant guanyadora de la quarta edició dels Premis Òpera de Monòlegs, gràcies a la seva naturalitat i a la qualitat dels seus textos, que han pogut gaudir-se en espectacles com: Claro que sí, Guapi!; Sí a todo; Ni machismo ni feminismo, CROQUETAS; Espejismos; Las putas amas (de casa) (amb Patricia Sornosa) i Doble Check, a més de nombroses actuacions en comedy clubs i esdeveniments.

En televisió, ha treballat com a guionista al programa Dani & Flo i com a col·laboradora per a Revista de Societat (Levante TV) a més de gravar monòlegs per Comedy Central, El Club de la Comèdia, Sopa de Oques, Comediants, Late Motiv, la Resistència, Les que faltaven i Comèdia Perpètua, sent la guanyadora a el Millor Monòleg del curs 2018-2019 i llegendari anell d’or de ‘Phi Beta’.

Què ens portes en aquest espectacle?

Porto molt d’humor perquè la gent que vingui s’ho passi bé durant una horetat, sobretot en aquests temps que corren…que puguin riure a gust. L’espectacle no té nom perquè mai no sé quin posar-ne. Si a algú se li acut algun, que m’ho digui!

Com definiries el teu humor?

És un humor que s’allunya molt de les coses “normals” o del que estem acostumats. Surrealista podria ser una bona definició.

Quin tipus de temes abordaràs en aquest monòleg?

Abordo tota mena de temes amb els quals es pugui sentir identificat el públic general. Com a dona que sóc i persona que ha viscut diferents experiències, parlo de la maternitat, de si vull o no tenir fills, de la feina, de la família… una mica de tot. M’inspiro sobretot en les situacions que passen al meu voltant. Sóc una persona molt observadora.

Com vas començar a fer monòlegs?

Fa anys treballava en una empresa de construcció que va tancar, quedant-me sense feina i sense saber què fer. Estava apuntada a l’atur i feia un munt d’entrevistes de treball, i se m’acabaven ocorrent un munt de moments graciosos sobre aquestes entrevistes. Aleshores, vaig començar a escriure monòlegs, però sense saber que m’hi acabaria dedicant. Un dia vaig trobar de casualitat per Internet un curs de guió i m’hi vaig apuntar. A partir d’allà vaig començar a escriure diversos monòlegs, a interpretar-los i, poc a poc, a anar pujant als escenaris i a presentar els còmics que venien a València. Va ser així com vaig acabar dedicant-me al 100% a la comèdia.

Tens més funcions programades?

Sí, ara ja s’està començant a moure tot de nou i ja tinc algunes funcions tancades. Normalment, actuo per tota Espanya, així que m’aniré movent per diverses ciutats aquest estiu.