La periodista martorellenca Mar Sifre Rigol ha presentat aquest vespre a la Biblioteca Francesc Pujols la novel·la I encara un cop més. Ho ha fet acompanyada de la també periodista de casa nostra Anna Utiel, qui s’ha encarregat de la presentació. Aquesta obra, que l’autora va anar construïnt durant un any i mig, aborda dos aspectes: un amor lèsbic i les dificultats d’afrontar les emocions per part de la generació Z.
Editada per Lluny del ramat, I encara un cop més és la primera novel·la de la jove periodista nascuda l’any 1998, qui actualment dirigeix la revista Orgull, de reflexió envers el món LGTBI+. La va escriure durant la seva estada a la ciutat italiana de Nàpols. En la següent entrevista, l’autora n’explica el com i el per què d’aquesta creació.
‘I encara un cop més’ és la teva primera novel·la. Com va néixer la idea i quin va ser el moment clau que et va empènyer a escriure-la?
Doncs ens trobem al setembre del 2021, que va ser justament quan jo vaig anar a viure a Nàpols per fer un projecte de voluntariat de la Unió Europea. Em vaig trobar en una ciutat nova. Les primeres setmanes tenia coses a fer, però també molt de temps lliure, perquè el voluntariat m’ho permetia. Va ser llavors quan vaig pensar: “Si no m’hi poso ara, que tinc temps, potser no m’hi poso mai”. Aquella empenta em va mobilitzar per escriure.
De quina manera et va inspirar el lloc i el moment que vivies?
Va ser allà on, les primeres setmanes, vaig desenvolupar la idea de la novel·la. De fet, al barri on vivia, a la perifèria de Nàpols, al Passeig Marítim, un barri molt de classe obrera, vaig decidir que escriuria i vaig començar a plantejar tot l’argument i l’estructura. Tres o quatre setmanes després d’arribar, potser fins i tot una mica abans, ja vaig començar a escriure.
Quant de temps et va portar?
Durant aquell any i mig que vaig estar a Nàpols. Em vaig proposar acabar-la abans de tornar, perquè havia de venir a estudiar un postgrau. No vaig començar pensant “l’acabaràs abans de tornar”, però la vida va fer que m’hi quedés uns mesos més i vaig dir: “O l’acabo ara, o no l’acabaré”. Aquell moment vital em va permetre tenir temps per escriure, i ho agraeixo moltíssim.
Explica’ns una mica de què va l’argument. Quines són les protagonistes?
El llibre parla de l’Emma i l’Aina, dues noies joves que es coneixen una nit de festa. Al llarg de la novel·la les anirem trobant en diferents moments de les seves vides. Des del primer moment s’agraden i s’atrauen.
Com l’has estructurat?
La novel·la està dividida en quatre parts, cadascuna narrada per una de les dues protagonistes, l’Emma o l’Aina. Es retroben el 2016, el 2018, el 2021 i el 2022. Anem veient què les atrau, què les allunya, com a vegades fan el tonto entre elles i descobrim la seva història. Podem decidir si és o no una història d’amor; això ho decidiran les lectores i els lectors.
Per què, aquest títol?
El títol, I encara un cop més, ve d’aquest joc d’anades i vingudes: cada vegada es retroben i “encara un cop més” tornen a veure’s.
Què hi vols reivindicar?
A banda de ser una novel·la que jo sempre reivindico com a específicament lèsbica, també és un retrat de la nostra generació. Parla de les dificultats per comunicar-nos, d’aquesta contradicció entre valorar les cures i el diàleg, però no sempre saber dur-ho a la pràctica.
Hi ha experiència personal en aquesta manca de comunicació, o és més aviat una mirada generacional?
No puc dir que no hi ha res meu, perquè seria mentida: és impossible. Però la novel·la és ficció. Sí que, quan parlo amb amigues, moltes em diuen que s’hi han sentit representades. Crec que hi he abocat experiències meves, però també del meu entorn. El que sí que és molt meu és la mirada cap a Nàpols. Una de les parts passa allà i tota la manera de viure i veure la ciutat és molt personal. No vaig voler treure aquesta part de mi.
La novel·la reflexiona sobre contradiccions de la generació Z en l’àmbit emocional. Per què creus que costa tant gestionar els vincles, tot i tenir més eines?
Crec que més que costar, els estem transformant. La meva generació trenca amb maneres de fer de molts segles, no només en l’àmbit sentimental. Ens falten referents nous, i això crea una crisi d’identitat: nacional, social, de gènere. Abans les coses estaven molt pautades: coneixies algú, t’hi casaves, tenies fills. Ara tenim moltes més opcions, i això és un repte. No és fàcil trencar segles d’història, però ho estem intentant. Tot i ser crítica, penso que és positiu tenir més opcions.
També hi ha un discurs social que idealitza la responsabilitat afectiva, però costa posar-la en pràctica?
Sí, crec que ens costa. Però no crec que sigui tan difícil com ens sembla: a vegades ens compliquem per no voler afrontar el que tenim davant. Ens falta valentia per parlar clar, mirar als ulls i dir les coses.
I com t’agradaria que la gent rebés la novel·la? Com una història d’amor, un retrat generacional, una reivindicació…?
M’agradaria que es rebés com una reivindicació generacional, tot i ser una novel·la lèsbica. Les persones LGTBI+ sovint només hem tingut referents heterosexuals. Però crec que qualsevol persona s’hi pot sentir representada. També m’agrada que no sigui una novel·la negativa. Moltes històries LGTBI+ es basen en la por o la lluita, i és necessari, però també cal normalitzar les nostres vides.
El llibre ja fa uns mesos que va sortir. Com estàs vivint l’experiència?
Ara començo a pair-ho. Està sent molt interessant: presentar-lo, parlar amb la gent, veure que s’hi sent representada. Té molt bona rebuda i m’estic sentint molt acompanyada.
Aquesta decisió d’anar a Nàpols, com et va canviar?
Moltíssim. La novel·la no existiria tal com és. La ciutat es va convertir en escenari i em va transformar personalment. Si hagués anat a un altre voluntariat, la meva vida seria diferent, segur.
Tens previst escriure un altre llibre?
De moment, poc a poc i bona lletra. Estic centrada a presentar aquest llibre i gaudir-ne.
I professionalment, ets directora de la revista ‘Orgull’. Com ho vius?
Molt bé. Orgull és la primera revista de reflexió LGTBI+ de Barcelona. En aquest any i mig hem creat un espai de referència, tant en paper com a la web. Ens ha sorprès positivament la bona rebuda i el creixement. Volem ser un lloc d’informació i també pedagògic, on trobar continguts sobre identitats i experiències diverses. Estic molt orgullosa de fer aquesta feina.
