Marc Rius ha debutat en el seu primer Campionat d’Espanya en powerlifting i ho ha fet per la porta gran, amb dues medalles (de bronze a la categoria -93kg i de plata en el moviment de pes mort) i la cinquena plaça en la classificació general. El martorellenc va haver de posposar la seva estrena en l’estatal però l’espera ha valgut la pena, i és que comença a ser prop d’una elit que li guanya en anys d’experiència. El jove, de 24 anys, encadena dues medalles d’or consecutives al Campionat de Catalunya i comença a mirar cap a cites internacionals que podrien estar molt a prop. A l’estatal ha aixecat més de 732kg (255kg a l’esquat, 165kg a press banca i 312’5kg al pes mort) però vol seguir sumant quilos i fer camí en una carrera esportiva que encara no arriba akls cinc anys.
Les dues primeres medalles en un estatal, són esperades?
Les expectatives que tenia posades eren força altes, perquè ja tenia un bon total, i la intenció era lluitar pel tercer lloc. Has de tenir en compte que pots fallar i poden passar mil coses, però el dia del torneig va anar molt bé, hi arribava amb marge i vaig anar passant els intents força bé. Ara ja m’estic preparant per a l’any que ve.
En el teu primer campionat estatal, aconsegueixes una medalla de bronze a la categoria -93kg, una medalla de plata al moviment de pes mort i un cinquè lloc a la general. Hi ha alguna que t’hagi sorprès?
La idea era lluitar el tercer lloc. En el pes mort podia haver tret l’or, però m’interessava treure bé el pes. En la classificació general sí que em va sorprendre, perquè a Espanya cada cop hi ha més nivell. Quan m’ho van dir sí que em va sorprendre, perquè no m’esperava ni estar al Top10
Passes de veure els competidors top a ser a prop d’ells…
A l’inici em va costar assimilar-ho, la veritat. El powerlifting sempre he sabut que existia, i vaig començar a seguir-lo a través d’Instagram, i quan veia la quantitat de quilos que aixequen pensava que estan a un altre nivell. Però quan ets tu qui l’aixeca i arribes al cinquè lloc i que estic prop de l’elit, és sorprenent.
Com has vist la competició que has fet en les proves?
L’esquat és el meu pitjor moment, una lesió me l’ha endarrerit i no he pogut entrenar-lo bé. Treure 250kg és una marca que fa molt de temps que volia treure-la i en la competció em va donar confiança per treure els 255kg.
Has estat molt conscient, del punt on volies arribar, però conjugant-ho amb l’ambició. És una fórmula que t’ha funcionat bé?
Sí, quan sortia a la tarima sabia que podia aixecar el pes, però no esperava la facilitat amb què ho vaig treure. Recollint les sensacions de com em sentia i de com em vaig preparar, tenia clar que els intents els treuria.
Com han estat aquestes setmanes de preparació?
Molt intenses, perquè vaig haver d’apartar moltes coses de la meva vida personal per centrar-m’hi. En el powerlifting són entrenaments molt llargs, i en treballar amb intensitats tan altes el cos necessita descansar i són descansos llargs. Amb tot, la sessió és d’unes dues o tres hores. Després del campionat de Catalunya vam veure que podíem anar forts al d’Espanya i així va ser.
Les teves sensacions quines eren, d’un debut en un estatal?
Han estat increïbles. Sabia que aquest any al nacional estaria més preparat que mai, i el powerlifting està creixent molt i els organitzadors han fet un esdeveniment a l’alçada de les circumstàncies. Tant l’organització com els jutges i l’ambient van ser espectaculars. No he estat a altres estatals, però la resta de competidors em van dir que era el millor que s’havia fet fins ara. I la sensació d’arribar al podi en el debut no ho acabava d’assimilar.
Pel que fa ala cinquena plaça a la general, quan et veus tan a prop dels competidors a qui havies seguit, què significa?
És fort, el Top10 és gent que porten molts anys competint, però jo estic entre ells i va sorprendre’m a mi i a molts competidors. Molts d’ells no em coneixien i quan em van veure com competia els vaig sorprendre. El nivell a Espanya ha pujat molt.
Tu eres una cara nova, creus que a partir d’ara ha marcat un abans i un després, el teu pas per Màlaga?
Per a mi sí, i també per als competidors. No estic al nivell dels que estan per sobre, perquè porten més anys competint i el moviment de l’squad és millor, però quan comenci a pujar quilos, em veuran d’una altra forma i em veuran com un seriós contrincant. Això no vol dir que m’hagi de treure mèrit, sinó que haig de seguir treballant per anar a més.
