L’autor Daniel Harris ha presentat aquest divendres a l’Auditori Joan Cererols del Centre Cultural el seu segon llibre, Las caras de la fortuna, una novel·la de suspens on apareixen diferents espais de Martorell. Ha estat en un acte on han intervingut l’il·lustrador i dissenyador martorellenc Quim Aranda -qui ha presentat l’autor- i Montse López en la lectura de fragments de l’obra. Els ha acompanyat a l’escenari el regidor de Cultura, Andreu González.
Harris va néixer a Madrid, es va afincar a Castellví de Rosanes de ben petit i actualment resideix a Sant Sadurní d’Anoia, però manté una estreta relació amb Martorell, ja que va estudiar a l’institut Pompeu Fabra de la nostra població. Arquitecte tècnic de professió, sempre ha mostrat un neguit envers l’escriptura, que el va dur l’any 2015 a publicar en català i castellà el seu primer llibre: La porció esvaïda del Croscat.
A més, també és autor d’obres com ara La cultura del sueño -un llibre íntim d’un grup de música que ell mateix va formar. O de Las ilusiones de un aniversario, primer premi literari Mercè Rodoreda a Castellví de Rosanes. Ha fet incursions en el teatre –Muertos y coleando– la comèdia musical -adaptació del guió de Más parado pa ca– i en la peça de teatre infantil Pedazo de zoo. També ha estat finalista del premi de novel·la curta del Celler de les Lletres de Sant Sadurní, amb obra Llac de cava. L’entrevistem, per conèixer els detalls d’aquest darrer llibre.
Daniel, explica’ns com ha nascut ‘Las caras de la fortuna’?
Va sortir d’un curs que vaig fer a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Partia d’una idea sorgida des de fa temps. Allà la vaig treballar i ha durat 3 anys. El confinament ha estat el punt final per a que sortís a la llum.
El punt de partida de l’obra sembla ser que és un accident, oi?
Sí, el protagonista és un repartidor de publicitat i justament pateix un atropellament. I casualitats de la vida, qui l’atropella és el seu cap. I començaran a passar un seguit de coses que no vull desvetllar perquè seria fer spoiler! Sí que diré que la direcció dels esdeveniments l’anirem llegint a cada pàgina.
Un esdeveniment que, això sí, desencadena coses bones i dolentes a la trama?
Sí, hi haurà alts i baixos, una mica de tot. És com una muntanya russa, i espero que faci gaudir a la gent. Un fet destacat i que agradarà aquí és que la novel·la està ambientada a Martorell. Hi ha molts indrets de la població que hi apareixen.
Quins racons de Martorell hi trobaran, els lectors?
Doncs per exemple el pont del Diable o el pont inundable sota la carretera nacional, un espai sota l’autopista, la plaça de les Cultures o la rambla de les Bòbiles. I també hi apareixen altres punts de les rodalies i de fora, de més lluny.
També hi apareixen altres escenaris, com Caldes de Montbui, Figueres, Madrid o fins i tot Guatemala. Tant Martorell com aquests altres llocs han sorgit per casualitat o bé hi tens alguna vinculació?
Bé, en el cas de Guatemala, hi surt perquè el protagonista és d’allà. Per la resta, cal dir que jo vaig estudiar a Martorell, tot i que vinc de Castellví de Rosanes. A mi em passa que primer m’agrada ser en un escenari i pensar què hi podria fer per moure una història escrita. També és una manera de fer un reconeixement de tots els llocs on he passat la joventut, sobretot.
Si haguessis de definir o etiquetar la teva novel·la, en qui gènere la situaries?
Sempre comento que és una novel·la contemporània de suspens, intriga i que també té una mica de reflexió i de protesta, entre cometes, sobre la societat que tenim.
Dèiem a la presentació que aquest no és el teu primer llibre publicat…
Seria el segon. Abans vaig treure en català i en castellà La porció esvaïda del Croscat. Està ambientat en aquest volcà de la Garrotxa, molt característic per tenir una part excavada a manera de formatget o porció, i també a Olot. És el que et deia abans: aquesta idea de situar un territori i de fer-lo conèixer a través de les pàgines i les línies. És un lloc fantàstic i us recomano anar-hi, si no ho heu fet.
De professió ets arquitecte tècnic, però alhora també ets un apassionat per l’escriptura. Aparentment són dos àmbits molt allunyats: ciències i lletres. Com casen?
Jo crec que l’escriptura també té un caire tècnic. A l’hora de treballar una novel·la també la faig molt estructurada i quadriculada seguint diversos mètodes que he après en escriptura i que he anat provant. Es tracta d’estructurar els capítols, les parts que ha de tenir, fer la previsió i treballar-la com si fos un plànol d’obra. També hi ha estructura literària.
On podem adquirir el llibre?
A través de les plataformes de comerç digital habituals i de la pàgina web de l’editorial Libros Indie, però també a qualsevol llibreria de Martorell. Si no el tenen en aquell moment, caldrà esperar una miqueta i de ben segur que el demanaran als distribuïdors. Tinc entès que ahir era el dia de les llibreries, doncs cal que donem vida a aquests establiments que tenim tan a prop.
Després del segon llibre, és en camí el tercer?
Doncs sí! Arran d’un taller d’escriptura en el que estic a sant Sadurní d’Anoia, està sorgint una nova novel·la juvenil, escrita en català, que estem acabant. Ens falten alguns capítols per a que tingui sortida i que pugui estar acabada aviat.
